La Punteta · 22 de Gener de 2016. 10:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El món ens mira

Mas, visitant al memorial de l'11-S

El meu amic Salvador Cot va publicar un dia un article que deia que “Manuel Valls és un francès, sí. Però també és el millor francès que ens podíem imaginar per al final d'un procés”. Cot en guarda un bon record perquè, quan era corresponsal de TV3 a París, els deixaven colar al Palau de Matignon.

Jo vaig intuir per primer cop que el primer ministre no era gaire sensible a les reivindicacions catalanes el dia que el vaig sentir en un míting del PSC per a les europees a la Vall d’Hebron. Hi havia també Pere Navarro; la cap de llista del PSOE, Elena Valenciano; i Martin Schulz. Valls es va presentar com un “francès, nascut espanyol" i va afirmar que "Espanya i França són països germans". Va parlar de les retallades, no del procés.

Segurament l’escassa inclinació de Manuel Valls envers la famosa transició nacional té també raons també personals. És veritat que la seva germana -no ha tingut una vida fàcil- viu a Barcelona. Però al seu pare (1923-2006) li van fer la vida impossible Antoni Tàpies i tota la colla perquè era figurativista en ple apogeu de l'art abstracte. Em sembla que tampoc era comunista. Abans de morir va fer un llibre de memòries, “La meva capsa de Pandora” (2003), que jo no he llegit encara però on crec que ho explica bé. Una víctima més de la cultureta.

En fi, la sensibilitat de l’Estat francès en la matèria ha quedat demostrada una vegada més després que l’Assembla Nacional no hagi aprovat ni tan sols la Llei de llengües regionals, que només pretén fomentar l’ensenyament i la presència als mitjans de comunicació de llengües no oficials. Res de l'altre món comparat amb l'ús públic del català a casa nostra. El parlament gal també ha evitat ratificar, en dues ocasions, la “Carta europea de llengües regionals o minoritàries” del Consell d’Europa.

Els francesos -que a més del francès i el català tenen l’occità, el basc, el cors, el bretò, el flamenc i l’alsacià- deuen témer que amb el procés se’ls hi esvaloti al galliner. Al capdavall, la delegació de l’ANC a la Catalunya Nord publicava recentment un comunicat en el que assegurava que “ni els centralistes espanyols ni els jacobins francesos” podran impedir la futura República catalana. Una manera com qualsevol altre de fer amics i teixir complicitats internacionals.

Precisament, el mateix Manuel Valls va escapçar el passat mes de desembre les reivindicacions corses en afirmar que “Còrsega està a França i la República i cap discurs, en cors o en francès, podrà qüestionar aquest vincle”. “No hi ha més que una llengua a la República i aquest és el francès”, va reiterar. L’home, per si hi havia cap dubte, ho va dir en un Telenotícies vespre, en horari de màxima audiència, perquè quedés ben clar. Ni tan sols es va molestar en anar de viatge oficial a l’illa. Sort que és català d’origen. No sé si els corsos ho saben, però Còrsega difícilment serà mai independent perquè és la cuna de Napoleó.

Una de les premises del procés -més aviat una fal·làcia- és que el món ens mira. Jo sempre recordaré la roda de premsa que van donar Mas, Junqueras i Romeva als mitjans internacionals el passat Onze de Setembre. Com que era al Fòrum, els autòctons no podíem fer preguntes i estava mol enfeinat vaig estar a punt de no anar-hi. M’hagués perdut l’espectacle. Va ser com quan els lleons es menjaven els cristians al Coliseu.

Junqueras -que em sembla que va fluix d’anglès- mirava com aquell qui no entén res mentre Mas i Romeva aguantaven el xàfec. Les rodes de premsa de Govern són una bassa d’oli comparada amb aquella. Vaig pensar que almenys el periodista irlandès o el del Quebec tindrien una mica de pietat. Res. Se'ls van cruspir amb patates.

És com quan es parla d’Artur Mas com un "actiu internacional" perquè parla idiomes, però quan va viatjar a Nova York convidat per Sala i Martín no va passar de la relacions públiques del memorial de l'11-S. I quan va anar a Brussel·les el passat mes de juliol, només el va rebre la comissària de Transports, Violeta Bulc.

Sí, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha rebut aquest dijous el cònsol general dels Estats Units , Marcos Mandojana, i el cònsol per a afers polítics, que té un nom llegendari: Adam Smith. Però fa la pinta que és una simple visita de cortesia.

El procés ha comès, d’entrada, un error en matèria de política exterior: obviar que la Unió Europea l’han bastit els estats. I que els principals problemes actualment són la crisi econòmica, la crisi dels refugitas i la crisi terrorista. No sé si per aquest ordre. La qüestió catalana deu estar al final de tot. No volen més maldecaps. França té Còrsega, Itàlia la Padània i el Regne Unit, Escòcia, entre d'altres. Això, sí: el món ens mira que diuen. Romeva ho té fotut.

 

Qui sóc?

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

24 Comentaris

#15 Pepón, Bcn (España), 25/01/2016 - 09:47

Acaso miran los estelados al mundo? Me temo que no. Envueltos en su bandera ignoran todo cuanto pasa más allá del Ebro y los Pirineos. Es lo que tienen las obsesiones...

#13 Carlos Gomez, Bcn, 23/01/2016 - 23:55

La linea 9 del metro, la faraonica obra de Pujol I el Magnific avans del Canal Garriga-Segarra, va ser pressupostada en 2002 per 2.500 mm i 14 anys despres, i encara sense acabar, ja ens ha costat 7 vegades mes, 16.600 mm del ala
Com no ens ha de mirar el mon
El dia que vingui al UDEF a veure perq

#12 Carlos Gomez, Bcn, 23/01/2016 - 22:18

Algu els hi hauria de regalar un mirall.

#11 jordi, ,, 23/01/2016 - 00:03

El mundo nos mira y dice "Se lo tienen merecido. Esto les pasa por dar tantos vuelos a los nacionalistas"

#10 fvckCatalonia, Uropa, 22/01/2016 - 17:18

El mundo les mira, y se parte risa