La Punteta · 7 de Maig de 2016. 13:29h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El negre futur de CDC

Mas ’s’ha autoencarregat la refundació de Convergència. Malament rai: enfonsarà el partit. A mi ja em costa de creure que una persona que porta quasi trenta anys en política pugui fer ara la renovació de CDC. Però és que, a més, tot el que ha tocat ho ha espatllat.

Un periodista tan poc sospitós de desafecció a la causa com Tian Riba reconstrueix la trajectòria laboral de Mas en la seva joventut al seu llibre sobre el tàndem (1) i, francament, és per posar-se a tremolar.

Acabada la carrera es va estrenar a la companyia Magomo d'ascensors “fundada pel seu avi patern el 1924” (2): va fer fallida el 1979. I després a l’empresa Tipel, del clan Prenafeta. “Quan la va deixar, al cap de poc l’empresa va presentar suspensió de pagaments” (3).

Amb aquests antecedents devia pensar que potser millor dedicar-se a la política on no et demanen comptes pels resultats. I val a dir que, fins ara, se n’ha sortit: Abans de les eleccions del 2010 va revelar el seu patrimoni personal i superava llavors els 500.000 euros entre propietats i estalvis.

El balanç personal, tanmateix, és agredolç: ha estat més anys a l’oposició que de president. I si volia passar a la història com el líder que ens portés a la independència és evident que ho té molt complicat. En política no se sap mai, però Puigdemont ja ha deixat anar que, si de cas, allarga la legislatura o es torna a presentar.

Després de set anys picant pedra, Mas va arribar doncs a la presidència. És veritat que no va assolir la majoria absoluta, però en els temps que corren aconseguir 62 diputats era tot un èxit. La revenja de l’home al que havien tractat de Madelman.

Quan va tornar a la Plaça Sant Jaume tenia l’oposició descol·locada, la premsa -fins i tot la més crítica- enlluernada i els seus engrescadíssims. Ara ningú se’n recorda, però hi havia cops de colze per entendre’s amb ell. La investidura la va pactar amb el PSC i els primers Pressupostos, pocs mesos després, amb el PP.

Inexplicablement no se li va ocórrer res més -amb la contribució de José Antich i Francesc Homs, no sé si per aquest ordre- que convocar eleccions anticipades al cap de dos anys. Algú li hauria d’haver dit -i si no ell ho hauria d’haver sabut- que en temps de retallades els electors castiguen els governs.

I, sobretot, que una cosa és el carrer i l’altra les urnes. Sembla mentida que una persona que va anar al Liceu Francès no recordés que De Gaulle va arrassar en les primeres eleccions deprés del Maig del 68. I això que van ser el juny.

Potser per això dos personatges tan diferents com Salvador Sostres i Ignacio Vidal-Folch han arribat, per separat, al mateix convenciment: el problema de Mas és que és malastruc. El primer ja va assegurar en un llunyà 2012 que ”es gafe, y no un gafe cualquiera. Es un gafe total, es la metáfora de lo gafe" (3).

I el segon va assolir idèntica conclusió en data més recent: “visto que desarticula y destruye todo lo que toca, temo que sea gafe” (4). A la llista podríem incloure també el crític Ponç Puigdevall que, ara fa uns mesos, va anar més enllà: “La principal desventaja o adversario de Artur Mas es su ineptitud y sorprende que sea mucho mayor de la que podía esperarse en un hombre de su edad” (5).

Jo, que que sóc un descregut també en aquesta matèria, crec més en el treball ben fet que en la bona o mala sort. I sóc incapaç de recordar si les seves visites al Camp Nou es compten per victòries o per derrotes. Però començo a patir pel futur de Convergència. Ho he dit sempre: els països, per funcionar, necessiten partits sòlids a dreta i a esquerra. A aquest pas no en quedarà res. I els buits de poder, en política, són terribles.




(1) Tian Riba: “Mas i Junqueras, dos capitans i un sol timó”, Pòrtic, Barcelona 2015

(2) Op, cit. pàg. 97

(3) Op. cit. pàg. 100

(4) El Mundo: “Recuerda que Mas es gafe”, 9 de desembre del 2012

(5) El País: “Golpes de suerte”, 2 d’agost del 2015

(5) El País: “El nuevo avatar de Mas” 2 de setembre del 2015

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

11 Comentaris

#9 guillemg, bcn, 09/05/2016 - 13:45

La dreta catalanista sempre ha estat feble. Ha tingut molt poder sí, però no ha fet relat. El relat era només nacionalista i si de cas progre i d'esquerra. Ara tenim el reslutat de tants anys de CiU i Pujol, Unió fora del mapa i CDC de camí.

#8 Carlos Gomez, Bcn, 08/05/2016 - 00:40

Atribuirli mala estrugança, forma poetica i literariament molt estetica pero inexistent a la realitat terrenal, es dir incomptencia i inutilitat en roman pladi.
En tot cas caldria aprofondir en els trets del seu perfil psicologic com veritable causa del persistent fracas de tota la seva traject

#7 La hora de los egoistas, Bcn, 08/05/2016 - 00:40

Lo que no se entiende son las elecciones del 2012 como dice el Sr. Rius. A partir de esas elecciones una cadenas de decisiones erróneas, a cada cual peor, hasta llegar a la situación actual de CDC.
El suflé subía rápidamente como nunca lo había hecho y pensaban que llegaría al infinito.

#6 Yo Claudio, Chez Fangue, 07/05/2016 - 23:58

Tot plegat és una reedició del Yo Claudio en versió puntcat, l'Artur en el rol de Calígula mentre el Claudi es passeja amb el seu serrell pel Plalau imperial tot fent el distret com aquell que no hi toca, esperant que es carreguin el Calígula i el fotin de cap de la Generalitat.

#5 unborreguuu , de poble, 07/05/2016 - 17:35

el senyor Mas és l'exemple clar i català de la decadència que pateix el nacionalisme politic .a casa nostra...segons molt pseudointelectuals del règim aquest bon home és un gran estadista però realment va ser escollit per el capo de la máfia( pujolet) senzillament per la seva cara bonica i perquè..

#5.1 unborreguuu , de poble, 07/05/2016 - 17:39

era el bon minyó que deia el que li deia la veu del amo mentre el princep del principat Oriol Pujolet és feia un home per ocupar el tro del regne ....el problema és que per el camí el pobre ORIOL NO VA PASSAR L'ITV ...