La Punteta · 21 de Setembre de 2016. 22:59h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El noi de l'escola Aula (i 5)

El problema del lideratge a Catalunya és que sovint ha oscil·lat entre el seny i la rauxa. Entre l'èpica i el tocar de peus a terra. Entre Prat de la Riba, Cambó, Tarradellas o Pujol d’una banda. I Macià o Companys de l'altra.

Mas no sap si de gran volia ser Macià o Prat. Al final ha volgut ser les dues coses. Però algú del seu equip li hauria d’haver dit a temps: “president, o una cosa o l’altra; les dues coses alhora no pot ser”.

En el fons, ell mateix ho va admetre en el 80è aniversari del traspàs de Francesc Macià el 25 de desembre del 2013. "Voldria -va dir llavors- que la meva presidència fos una síntesi entre Macià i Prat de la Riba: aspirar a la llibertat, i de construcció del país".

En d'altres moments, en canvi, s'ha emmirallat en Lluís Companys. Com el 12 d'agost de l’any passat quan va publicar un article al diari francès Libération -ja sortia allò de 129è president de la Generalitat- en el que acabava afirmant: "El president Companys lluità i morí tot defensant les institucions catalanes”.

La meva teoria personal és que Mas hagués pogut ser el nostre Roosevelt particular, l’home que endreça el país. Però entre intentar governar en època de retallades i entrar en la història per la porta gran no hi hi ha color.

Què falla llavors? L’equip? L’estratègia? El tempo? Una mica tot, però sobretot falla la instint, l’olfacte, el nas. La inspiració que, en política, és tan important com en l’art. És com els artistes. Que diferencia Picasso o Dalí d’un altre pintor? La inspiració, la genialitat.

Un dia llegia una entrevista al cineasta Ventura Pons, l’home que ha fet més pel·lícules en català, a L’Avenç i li van preguntar què havia heretat dels pares. “Del Pare -contestava-, el sentit del treball i de la feina. Arremangar-te, posar-t'hi, complir i tenir paraula. I, de la mare, el nas, l'instint, que en tinc bastant” (1).

Doncs Mas, en això, fluixeja. És massa quadrat, massa recte, massa Aula. Com que anava pel món amb por que li diguessin que no era prou catalanista -com Companys, per cert- es passa de frenada i desconnecta de la realitat: la meitat de Catalunya és independentisa, però l’altra meitat no.

Al capdavall, fins l’any 2000 es deia Arturo al DNI i amb l’Helena parlava en castellà (2). No va a la Diada de Sant Boi. Ni a la Diada del 77. Ni a la del 78. És que ni al concert de Lluís Llach al Camp Nou del 81. Si hi hagués anat sortiria a la seva biografia oficial.

A la facultat anava a estudiar. Té temps fins i tot d’aprendre anglès. Mas, de fet, descobreix la política quan entra -amb endoll- a la Generalitat. Fins aleshores no ha tingut cap inquietud personal més enllà d'aprovar la carrera.
 
Per això confon la fermesa amb la tossuderia. Els sòlids principis ideològics amb la manca de cintura. I no és això: l’èxit en política és assolir els teus objectius. Però per això has d'anar amb el nas enganxat a terra. Res d'enquestes. Intuïció.

Vostès coneixen algun exalumne de l’escola Aula que hagi estat un líder revolucionari?. El prestigi d’aquest centre privat -fundat pel traspassat Pere Ribera el 1968- sortirà tocat després del pas de Mas per la presidència de la Generalitat. Què els hi donen?. Red Bull?.



(1) L’Avenç (Josep Maria Muñoz): “Ventura Pons, el cinema de la diferència”. Febrer del 2016

(2) Tian Riba: “Mas i Junqueras, dos capitans i un sol timó”. Ed. Pòrtic. Barcelona 2015, pàg. 39

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

 

26 Comentaris

#18 Belial, BARCELONA, 25/09/2016 - 13:39

¿També li van ensenyar a Aula al Arturet aixó del tres per cent? (Vegeu el Mundo d'avui) . Si és així, pot-ser que hi enviï els meus fills. Llàstima que m'hagin sortit honrats!

#17 Mas mas q caer mal es q da pena y mucha pena!, Pena y rabia sentimientos encontrados! , 25/09/2016 - 12:10

Lo q teníamos NO era perfecto pero lo q tenemos y tendremos es y será peor!
Tiempo al tiempo sólo deseo equivocarme!
La fanatizacion d los ciudadanos nunca ha traído buenas consecuencias!
Y d esa fanatizacion q no deja ver bien la realidad quien ha tenido la culpa? Los políticos de toda clase y con

#16 Fran, Vilassar de dalt, 25/09/2016 - 09:59

El meu condol, Rius.

#14 dirdan, Bcn, 24/09/2016 - 13:54

El comentario en twiter, de Sala i Martin, es vomitivo, como el y sus americanas. Le acompaño en el sentimiento Rius.

#14.1 Jordi br, L'h, 25/09/2016 - 01:15

No he vist cap insult en el twiter de Sala (almenys ara). Des de la discrepancia mes absoluta dels seus articles rebi les meves sinceees condulencies i permetim un consell, son dies per estar amb la familia, no de barallarse per twitter

#13 joan 23, Barcelona, 24/09/2016 - 12:00

El meu sincer condol Rius.