La Punteta · 4 de Maig de 2017. 17:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El nostre Braveheart

Artur Mas, després de declarar com a imputat pel 9-N davant el TSJC

Estic d’acord amb Ada Colau. Jo treuria l’estàtua del marquès de Comillas que hi ha al final de la Via Laietana -o al començament, segons com es miri- i en col·locaria una d’Artur Mas. Fins i tot abans de la independència. Tampoc cal que sigui un Mas matant el drac, en pla Sant Jordi. N’hi ha prou amb aquell tret tan característic seu de fer les quatre barres amb els dits o amb la mà al pit en senyal d'agraïment. Com al judici del 9N.

Perquè aquest home és la nostra versió de Braveheart. Ja saben, aquell heroi escocès immortalitzat per una pel·lícula de Mel Gibson. Val a dir que amb alguna diferència perquè William Wallace va acabar esquarterat pel rei Eduard I d’Anglaterra i Mas estiueja a Menorca.

A Mas, com allò que t'escrivien quan acabaves la mili, “el valor se le supone”. A la consulta del 9N ja va dir al fiscal que l'únic "responsable" de tot era ell. Després, a mesura que la justícia es posava en marxa, ja va rectificar el tret. Uns dies abans del judici ja va manifestar que tot ho havien fet els "voluntaris". Que ell només passava per allà encara que fos el president de la Generalitat.

Durant la vista oral -després que l'acompanyessin 40.000 persones, segons els organitzadors- va mantenir una estratègia de defensa ferma i decidida. Com Ortega i Rigau, d'altra banda. Ell només havia tingut la "idea". La consulta del 9N va ser com el txapapote o una Marató de TV3. Aquell dia va perdre la possibilitat de sortir per la porta gran i, de retruc, de revifar el procés. Però, Artur, si només et demanaven penes d’inhabilitació.

Ara s’ha sabut el veritable motiu de tot plegat: l'home que ha vist jubilar tos els membres de la seva generació política (Maragall, Montilla, Carod, Puigcercós, Saura, Piqué, Benach, etc) es vol tornar a presentar. Només continua ell i Rafael Ribó. El seu advocat, en efecte, ha presentat recurs al Suprem perquè cconsidera un “sacrifici desproporcionat” una condemna a dos anys d'inhabilitació.

Ara s’entén també allò que va dir quan va posar Puigdemont a dit, que feia un pas al costat, no enrere. La qüestió era posar un president parèntesi per poder tornar després. Com l’amo que deixa la masia al masover després del cap de setmana. Les independències no es fan sense costos personals.

Mas porta més de trenta anys en política si agafem com a data de sortida el 1982, quan va ser nomentat director general de Promoció Comercial. Però pel que sembla no en té prou. De vegades em pregunto com s’hagués guanyat la vida al sector privat.

Ha estat successivament regidor a l’Ajuntament de Barcelona; conseller de Política Territorial, d’Economia, conseller en cap, cap de l’oposició i president dos cops. Des que l’any 2000 va ser escollit secretari general de CDC porta disset anys remenenant les cireres a Convergència, ara PDECAT.

La renovació del partit va consistir, bàsicament, en continuar ell al capdavant -encara que fos com a president no execuitu-, saltar-se una generació i posar de màxims dirigents a dues persones a les que, en algun cas, porta quasi trenta anys de diferència. Mas és del 1956, Marta Pascal del 83, David Bonvehí del 79. Así cualquiera.

El PDECAT no farà res de bo fins que faci una renovació a fons i talli amb el passat. Encara que perquè ho acabin entenent potser hauran de passar per una patacada electoral. Les bufetades acostumen a espavilar la gent. Però Mas ha d'assumir que ha entrat en aquella etapa de la vida d'un polític que, com va dir Felipe González, és un gerro xinès. Té molt de valor sentimental, però la gent no sap què fer-ne. Mas ja resta més que suma.

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

6 Comentaris

Publicitat
#5 JUANICO, Barcelona, 05/05/2017 - 20:16

Vaig conéixer el sr Mas als 90, i era una persona afable, treballadora i asequible.

Com altres wue he conegut, no sé que té el poder que al cap de pocs anys els transforma en ególatras dictadors. Bé, si que ho se.

#4 PepetCabrejat, Bcn, 05/05/2017 - 11:00

Al Sr.Mas li passa el mateix que Juncker va dir de Theresa May : viu en una altra galàxia. Ell i uns quants més.

#3 pepito, Manlleu, 04/05/2017 - 23:58

Com...? Què..?Parleu del perfecte exemple de "the walking dead" ?

#2 polloloco, Tarragona , 04/05/2017 - 23:01

Artur Mas no es un ferro xinès. Es una presa de pel, un bluff. Ha enganyat als seus, però no a tots. És Mr. Chance, deliciós i estupid personatge d'en Peter Sellers. Vegi la pel·lícula, Sr. Rius. És Mr. Mas

#1 Pepe, Alacant, 04/05/2017 - 21:41

Mas es como el rey Midas, pero al revés, cuesta encontrar un político con un legado tan deplorable, ahora bien, si su intención era que se le recordase, lo ha conseguido.

#1.1 pepe.----, andorra, 08/05/2017 - 11:09

pues si, yo le recordare como un cobarde q no tuvo bemoles de aceptar una responsabilidad ante le juez q era exclusivamente suya y q ademas en términos de propaganda, le hubiera dado muchos réditos. El problema de este señor, es q se le ven las intenciones a 20 km.