La Punteta · 13 de Novembre de 2017. 09:39h.

XAVIER DEULONDER

El paper de la Unió europea

Si ens atenim tant a la lletra com a l’esperit de la Constitució de 1978 i de la legislació espanyola en general, declarar l’estat de setge i enviar els tancs a Barcelona en resposta a la proclamació de la República Catalana pel Parlament de Catalunya no sols és una opció lícita sinó que, a més, és la mesura que cal prendre; evidentment, a això es refereix l’article 8 de la Constitució: Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. A diferència de com passava en temps del franquisme, ara Espanya és un estat membre de la comunitat europea; per això, la postura dels màxims dirigents europeus ha estat la de posar-se de banda de Madrid, però obligant el govern espanyol a moderar el seu furor repressiu i d’ací que l’aplicació de l’article 155 no hagi estat tan radical com alguns espanyolistes haurien volgut; es tracta, doncs, que Madrid resolgui el problema però sense que la sang arribi al riu, al contrari de com va passar l’octubre de 1934 en què si les coses no van acabar encara pitjor fou gràcies a l’actitud del general Batet de no obeir totes les ordres que li van donar des de Madrid. D’altra banda, si la Unió Europea no existís, o si Espanya no en formés part, en el conflicte català hauria pogut passar que les autoritats constitucionals espanyoles s’haguessin trobat desbordades per sectors ultres que haguessin donat suport a un cop militar —al Tejero de torn, doncs— i, segurament, alguns demòcrates espanyols s’haurien mostrat disposats a transigir amb uns quants anys de règim dictatorial per aconseguir així que els fatxes els fessin la feina bruta, conclosa la qual hauria arribat de nou el moment d’organitzar una transició a la democràcia; tant si ens agrada com si no, si avui dia uns fets com els de l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981 són inconcebibles és gràcies a la UE i, també, a l’OTAN.

Havent quedat clara, doncs, la raó per la qual proclamar la independència no és pas una cosa tan arriscada a Catalunya com al Kurdistan, ens trobem que el camí cap a la consolidació de la República Catalana no n’és cap d’altre que aconseguir demostrar als dirigents europeus que la solució que proposen ara no resulta pas viable. La manifestació del darrer dissabte a Barcelona per la llibertat dels presos en va ser un avís, com també pot ser-ho la manifestació que es pretén organitzar a Brussel·les el proper 7 de desembre; naturalment, però, la manera que a les altes instàncies europees se n’adonin que la solució al problema català no és pas tan fàcil com ells s’havien imaginat és una victòria clara i contundent dels partits independentistes en les eleccions del 21-D; si la suma de vots del PDECAT, ERC i la CUP supera la dels Comuns i la del bloc del 155 —PP, Ciutadans i PSC—, llavors tant a Madrid com a Brussel·les es trobaran sense saber què fer perquè a qualsevol sistema constitucionalista que pretengui imposar-se a Catalunya li faltarà legitimitat i, d’altra banda, resultarà obvi que restablir l’ordre espanyol a Catalunya només seria possible mitjançant una repressió de tipus franquista, una opció que a Espanya a molts els podrà semblar correcta, però que a Europa tothom trobarà inadmissible perquè entraria en contradicció amb els principis fonamentals de la Unió Europea. Quant de temps haurà de transcórrer fins que la Unió Europea arribi a la conclusió que admetre una Catalunya independent és, si més no, la solució menys dolenta i què passarà mentrestant? L’única cosa segura és que no ens queda més remei que esperar l’arribada d’aquest moment.

13 Comentaris

Publicitat
#13 MaríaBCN, Barcelona, 18/11/2017 - 19:32

Jo ja començo a sentir compassió per la gent com el Deulonder, ha de ser molt difícil assumir que el nacionalisme com a ideologia està totalment fora de lloc a L'Europa d'avui en dia. Com no obri els ulls i accepti que Europa i per tant Espanya, van per un camí a on no te cabuda el nacionalisme identitari, viurà sempre molt frustrat! Pobre home

#12 Wifre, Espanya, 17/11/2017 - 02:58

Para cuando esto ocurra, ya se habrán ido la mayoría de empresas. Ya me gustaría ver a todos los que mandan a su tierra a la Arrimadas y a los que ella representa, los xarnegos, yendo a Zaragoza ó Madrid ó Valencia a buscar trabajo. Pero allí los tratarán como personas.

#11 Voluntarísme i poc cosa més, Empanadaville, 15/11/2017 - 21:29

Aquest fa com el xino que deia "seu a la porta de casa teva i espera que veuràs passar el cadàver del teu enemic", pero el xinès era un filòsof i aquest evidenment no ho és, ara, fot unes llaunes patateres que deu n'hi do. Si s'han embolicant amb les presses de la DUI a què ve a ra la filosofía (?) oriental?

#10 Felip Monge, BCN, 14/11/2017 - 00:24

Habéis jugado y habéis perdido, ¡¡JDT!!!

#9 A., Barcelona, 14/11/2017 - 00:18

La defensa del territori per part de les forces armades deu estar en el 110% de les constitucions de tots els estats del món. Tenir somnis humits amb els tancs i que si Espanya no fos membre de la UE haguèssin enviat a l'exèrcit forma part del càncer independentista: el victimisme. Victimisme i Ítaca, l'enfermetat de Catalunya.