La Punteta · 23 d'Agost de 2017. 20:56h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El perill dels imams

 Els imams no afavoreixen la integració, més aviat l’estronquen. D’entrada cal tenir en compte que un imam no és un mossèn. Un capellà ha de passar sis anys al seminari. En canvi, un imam és escollit per la seva pròpia comunitat. En general, la persona que més sap de l’Alcorà. Sovint de memòria.

En segon lloc, cal entendre que un imam no és només una autoritat religiosa, sinó també política, moral, social. Diu el que està bé i el que està malament. Qui és un bon musulmà i qui no. A més, la seva influència és molt superior a la que té un mossèn en la comunitat catòlica.

Entre d’altres raons perquè les esglésies estan cada cop més buides i les mesquites cada cop més plenes. Només cal veure quanta gent va a missa els diumenges i quanta gent surt de la mesquita els divendres al migdia. N’hi ha prou amb comptar la gent. En el cas del temple catòlic són sovint quatre gats. La majoria gent gran.

Però, per la seva pròpia naturalesa, un imam tampoc s’integra. Dirigeix l’oració cinc cops al dia i, com que no té una altra feina, només es relaciona amb musulmans. Encara recordo el dia que Artur Mas va inaugurar la seu de la Fundació Nous Catalans a Santa Coloma de Gramenet el 2012. En va saludar un.

Després vaig parlar amb ell.  No parlava català ni castellà. Mentre que Nourredine Ziani, aquell que van expulsar, el parlava "una miqueta". Portava deu anys a Catalunya. Quan el van fer fora, el director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, va dir que la Policia espanyola l'havia "segrestat". Aquí sempre amb un lliri a la mà.

Deixo de banda altres consideracions com que és molt difícil integrar-se en una societat, com l’occidental, que en línies generals es considera pecadora i impura. Nosaltres -a diferència d'ells- fumem, bevem i forniquem (aquesta darrera activitat uns més que altres). La gent s’integra en societats que inspiren un sentiment d’admiració. I sobretot: la gent s’integra si es vol integrar.

Què ha fet la Generalitat amb tot aquest fenomen? Res, bàsicament pagar. Cultivar les relacions amb  imams i entitas islàmiques, fins i tot amb subvencions, perquè pensaven que era una manera de penetrar en aquesta comunitat. En teoria de tenir-los controlats. Suposo que també hi havia la voluntat d'atreure'ls.

De fet, el CDC i el PSC van traslladar a la immigració musulmana la cursa que havien fet, als anys 80, per penetrar en la immigració de la resta de l’Estat. Àngel Colom va posar fil a l'agulla per competir, en aquest camp, amb Josep Maria Sala. En el fons tots buscaven rendibilitat electoral. Que no diguin ara que ho feien pel país. Ja no recordem tampoc que l’ANC anava prometent papers per tothom? Quantes vegades he dit que era un error? Pitjor que un error: una irresponsabilitat.

I això que hi havia indicis que no tot eren flors i violes. Recorden aquell imam de Terrassa que recomanava pegar a les senyores? O aquell altre de Cunit que es va enfrontar a la mediadora social? I aquell de Lleida -fins i tot salafista!- al que li donàvem el Pirmi?

Per descomptat tampoc es pot criminalitzar tots els imams. Segur que n'hi ha de bellíssimes persones. Fins i tot potser parlen català. O han acabat assumint que una cosa és la religió i l'altra la política. Però la majoria, ja em perdonaran, no faciliten la integració.

Com l’apertura de mesquites. Encara que d’això ja en parlarem en un altre article. Ara haurem de fer a corre-cuita el debat sobre la immigració que hauríem hagut de fer fa anys. Quan va començar. Parlar-ne sense esbiaix, però també sense embuts. Ara ja no et poden dir xenòfob o islamòfob. Després del que ha passat ja no.  I sobretot després del que descobrim dia rere dia.

Hi ha noies que, quan arriba l'imam, deixen de portar texans. O es tornen a posar vel. El seu control sobre la comunitat musulmana és molt més ferri. Un dia m’explicava el llavors diputat d’Unió Xavier Dilmé, espero que em permeti la indiscreció, que en un poble del Baix Empordà feia baixar les dones de la vorera quan hi passava ell.

I l’altre dia m’explicaven que a Falset en van tenir un que no escolaritzava les filles. Quan li van dir que havia de fer-ho es va traslladar a Marçà, el poble del costat. I quan li van dir que també les havia d’escolaritzar va enviar tota la família al Marroc.

Per això, què ha fet la Generalitat en aquest cas: res. Com en d’altres fenomens vinculats a la immigració, sobretot la musulmana, mirar cap a una altra banda. Ara el mal ja està fet. Podem pagar-ho caríssim. En realitat, ho hem començat a pagar.

13 Comentaris

#12 Pepet del poble, Riudoms, 29/08/2017 - 23:29

No tinc por !!!
Si te por dels imans, Angel Colon el tranquilitzara

#11 Raymon, Barsalona, 28/08/2017 - 22:24

I els imams encarats al pol Nord? I al Sud?

#10 Mefisto, BARCELONA, 28/08/2017 - 13:38

LES AUTORITATS CATALANES FAN AMB EL TERRORISME ISLÀMIC EL MATEIX QUE LES CRIATURES QUAN VOLEN QUE NO ELS VEGIN: TAPAR-SE ELS ULLS. COM QUE ELLS NO HI VEUEN, ES PENSEN QUE ELS ALTRES TAMPOC NO ELS VEUEN.
INFANTIL I CRIMINAL!!!

#9 Barbasul, Barna-Sants, 26/08/2017 - 16:21

I el perill de digitals com el teu, Rius.

#9.1 Cat Show 3%, Bcn, 29/08/2017 - 23:31

Voste sembla que cada dia mira a la Meca. Alli no ia digitals.

#8 Núria, Vallès, 25/08/2017 - 20:04

D'acord. Però el perill principal, i en primera instància, és l'islam, sense -ismes ni sinònims. I no cal gaire bibliografia per convèncer-se'n: començant per l'Alcorà, seguint pels Hadits, i acabant pel "Choque de Civilizaciones" de Huntington, excel.lent politòleg que difícilment podria ser qualificat de xenòfob.