La Punteta · 26 de Setembre de 2015. 22:15h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El president juga al pòquer

El pitjor que li pot passar a Artur Mas és que Junts pel Sí guanyi. Fins i tot que guanyi folgadament. Llavors no hi ha marxa enrere i haurà de declarar, tard o d’hora, la independència. Ara ja no té marge de maniobra. No pot frenar. Ni recular. Ni desviar-se. Els esdeveniments li poden passar per sobre.

Però la meva teoria personal és que Mas no és independentista. I que si s’hi ha tornat ha estat més un moviment tàctic que estratègic. Va fer tres plans de retallades -el quart va quedar pendent- i quan va veure que no se’n sortia va optar per una fugida endavant clàssica. De manual. El procés ha servit també, de retruc, per tapar la manca d’obra de govern o la presumpta corrupció del seu partit, entre d'altres.
 
En el fons sempre ha esperat una oferta de l’Estat. Repassin les seves darreres intervencions en mítings, en premsa o al Parlament. En aquella compareixença el passat dia 2 a la cambra catalana es veu molt clar. Sempre es queixa que s’ha trobat un “mur granític”, que “ho hem intentat tot”, que no ha estat possibe “cap negociació”.

En certa manera ha confós el procés amb una partida de pòquer. Ha anat apujant l’aposta a l’espera d’una reacció del Govern espanyol. Però Rajoy -perquè és espanyol, perquè és gallec o per les dues coses alhora- no ha fet res. El problema és que, al pòquer, tard o d’hora cal ensenyar les cartes. I si vas de farol et poden enxampar.

Llevat el discurs al míting de Girona -amb un pavelló Fontajau ple de gom a gom-, em sembla que Mas no ha esmentat la paraula independència en tota la campanya. A Manresa -en un acte el passat dia 18 amb Junqueras i Forcadell- va afirmar: “Saben que si guanyem les eleccions, Europa i el Món en prendran nota i la lectura serà que ... democràticament i amb un somriure els catalans han decidit prendre el camí propi”. Les negretes són meves. Somriure? Camí propi?.

L’endemà de la Diada vaig anar a un míting de Junts pel Sí a Martorell. En acabar l’acte, en plena eufòria, es van posar a cridar in-inde-indendència tots els participants: Eduardo Reyes, Anna Simó. També el tinent d’alcalde Adolf Bargués, d’Esquerra. Els únics que no van cridar va ser Artur Mas i l’alcalde, el convergent Xavier Fonollosa.

Dos dies després vaig assistir a un acte d’Empresaris pel Sí amb Artur Mas a l’auditori Mediapro, a l’edifici Imagina, en ple 22@. Moltes corbates entre el públic. Parlaven el president de la Generalitat i Oriol Amat. La primera fila feia goig: hi havia Agustí Benedito, tres consellers (Mas-Colell, Felip Puig, i Meritxell Borràs), Josep Rull i Jordi Vilajoana.

Em va fer gràcia també veure dos dirigents d’Esquerra com Pere Aragonès i l’exconseller Josep Huguet. El primer perquè encara recordo les seves crítiques als darrers Pressupostos de la Generalitat -aquells que finalment van votar a favor- i el segon perquè, en la seva època d’oposició més dura a Convergència, era conegut pels periodistes parlamentaris com el Lenin del Bages. Suposo que més per semblança física que per proximitat ideològica.

El periodista Daniel Domenjó -ara entenc perquè el va despatxar Ada Colau i perquè l’havia fitxat Trias- presentava l’acte. Per escalfar l’ambient va fer una entrevista a dos empresaris: un home i una dona, que van pujar a l’escenari per respondre algunes preguntes sobre el dret a decidir.

En un moment determinat, a una pregunta del periodista, l’empresari en qüestió va dir que hi estava a favor “independentment” del que, després, votés cadascú. Perdoni?. Que no havíem passat la pantalla del dret a decidir? Que no estem ja en la de la independència?. En teoria, si guanyen tenen 18 mesos per proclamar un estat independent.

Finalment, a la roda de premsa dels tres tenors el darrer dia de campanya al Museu d’Història de Barcelona, en un lloc tan emblemàtic com la Plaça del Rei, un col·lega li va preguntar a Raül Romeva que passaria si hi havia un Govern espanyol disposat a negociar després de les properes eleccions generals.

El cap de llista de Junts pel Sí va contestar que “respectarem escrupulosament el mandat democràtic que surti de les urnes”. Però just un parell d’hores abans, en el fòrum d’El Periódico,  havia dit que “si hi ha una oferta de l’Estat, l’escoltarem”. Em va cridar l’atenció els nervis de Junqueras: va començar a pentinar-se la barba i el bigoti amb els dits. Fins i tot vaig veure Mas mossegant-se una ungla. No havia vist mai un president de la Generalitat mossegar-se les ungles.

Després va insistir un altre periodista amb una pregunta directa al president d’Esquerra: “Aquest es un vot per a la independència de Caatlaunya?”. “Òbviament, sí”, va voler tallar en sac Junqueras. “Si no no tindria cap sentit”, va afegir mentre agafava un pedestal amb el logo de la coalició que tenia al seu costat i l’ensenyava a la premsa. Em va semblar una indirecta a Mas. Em temo que les contradicions a Junts pel Sí tot just han començat.

 

 

PD/ L'esborrany d'aquest article ha estat escrit abans de la darrera polèmica per una entrevista d'Oriol Amat. Em temo que el fets em donen la raó.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

18 Comentaris

Publicitat
#18 Kropotkin, Vic, 28/09/2015 - 12:31

Sí, juega al poker... Y gana... Jua, jua, jua,...

#17 Kropotkin, Vic, 28/09/2015 - 12:07

Lo de "presunta corrupcion" es un poco optimista. Los jueces ya han dicho que es real. Jua, jua, jua,...

#16 sergio, bcn, 28/09/2015 - 09:25

La teoria de la partida de póker de "l'astut" ja fa molt temps que la sostenc. El Mas va de farol total, però algun dia has d'ensenyar les cartes si l'altre no "traga" i llavors fas el ridícul mes absolut. El Rajoy guanyarà la partida amb una ridícula parella de "2". Però guanyarà.

#15 Happy, Esplugues, 28/09/2015 - 07:43

Ha jugado.... Y ha perdido. Todo por un 3% y 1 diputado. Hoy nos gobierna(?) la CUP.

#14 Oriol2, BCN, 27/09/2015 - 21:41

Oi que hi havia un article del Rius que deia no sé què d'una patacada? Suposo que ha escrit aquest per curar-se en salut. :)