El que hauria d'haver fet el nou conseller de Cultura és suprimir el càrrec d'assessor "en coneixements culturals. Malament rai si un conseller de Cultura com ell necessita un assessor "en coneixements culturals. És com si Andreu Mas-Colell, que ha estat professor a Harvard i Berkeley, fitxés un assessor "en coneixeixements econòmics. Fa riure.

Mascarell hagués hagut de surprimir un càrrec com aquest perquè si no dóna la sensació que els de CiU han tret els d'Esquerra -Tresserras hi tenia col·locat Sebastià Alzamora- simplement per posar els seus. Tant per tant em semba que té més mèrits culturals Sebastià Alzamora, escriptor de reconeguda solvència, que no pas la periodista Mar Jiménez.

A més, assegut en els escons de Govern, el conseller devia escoltar dimecres passat com Mas defensava en el primer ple de l'any "el compromís de l’austeritat i de l’aprimament, començant aquesta austeritat i aquest aprimament per allò que en podríem dir l’estructura política de la Generalitat, l’estructura política del Govern i de l’Administració".

Les funcions de Mar Jiménez com assessora són tan etèries com les que tenia Sebastià Alzamora a l'anterior legislatura: "assessorar el conseller en el disseny de línies d'actuació", "proposar polítiques específiques", "crear i coordinar la revista Cultura", "elaborar continguts de divulgació cultural per oferir-los als mitjans de comunicació audiovisual i premsa escrita" -això deu voler dir intoxicar-, "crear i mantenir un laboratori d'idees o think tank" i "treballar en la prospecció de l'àmbit creatiu a fi de modular o orientar les línies generals d'actuació". En resum, dirigir la revista Cultura que, com tota revista pública, no deu llegir ni Déu. Fa l'efecte que Mascarell l'hagi fitxada per poder acabar el llibre que estan escrivint plegats si no l'han acabat ja.

Que consti que, malgrat les crítiques -no és res personal-, Mar Jiménez és una excel·lent periodista, però el problema és que se li veu massa el llautó. Fins i tot ella se n'ha vantat en tertúlies de TV3 de ser "progressista". Quan un periodista és defineix com a "progressista" ja no sé mai si fa carrera per mèrits professionals propis o perquè és "progressista". El mateix passaria amb els "conservadors" però d'aquests n'hi ha menys perquè això no és Anglaterra i encara està mal vist.

Mar Jiménez hagués estat de tertuliana a TV3, a Catalunya Ràdio, al 59 segons de TV3 o a BTV si no s'hagués defensat idees progressistes durant el tripartit?. De fet, Castells també la tenia d'assessora i va passar diretament d'assessorar Castells a fer informació política a l'Avui quan l'ICF -és a dir: Economia- encara tenia un 20% del capital del diari. L'últim director de l'Avui amb el que vaig parlar em va admetre que el propi conseller l'havia recomanada.

No sé si se'n recordarà, però un dia vam coincidir en una roda de premsa del PP de Catalunya -ja amb Sánchez-Camacho de presidenta- i vaig quedar enlluernat per la seva contundència. Vaig pensar: per fi una periodista independent sense pèls a la llengua. Però resulta que d'independent no en tenia res: simplement devia estar contra el PP per raons ideològiques.

Antoni Rovira i Virgili (1882-1949) -que era d'esquerres, per cert- va escriure el 1914 un assaig anomenat "La nacionalització de Catalunya" -feliçment reeditat per Base el novembre del 2009- en el que afirma que el catalanisme necessita "una nombrosa i excel·lent premsa catalana" perquè, quan el va escriure, a Barcelona dels setze diaris que hi havia només dos eren en català. Sortosament hem avançat una mica en aquest terreny, però jo afegiria que a més de nombrosa i excel·lent també hauria de ser independent. És la base de tot.