La Punteta · 19 d'Abril de 2017. 12:09h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El procés no pot quedar impune

Junqueras i Puigdemont


Francesc Marc Álvaro escrivia aquest dilluns a La Vanguardia que “l’error va ser no admetre que el bon resultat obtingut per l’independentisme el 27-S no era tan rotund”. “Calia reescriure el full de ruta sense renunciar a l’objectiu final, però va imposar-se la por a assumir que calia més temps i més vots. Ni Mas ni Junqueras ho van voler fer, per no ser titllats de 'processistes' o de 'traïdors'”, afegia. 

fmalvarocolumn.jpg

El mateix dia un altre autor de referència del procés, Salvador Cardús, descrivia a l’Ara els “moments de sotsobre” que viu el PDECAT per diversos motius: “discurs en construcció, identificació ideològica incerta, lideratges desconeguts, confiança encara per guanyar, nom indesxifrable”.

google-chromescreensnapz003.jpg

En la seva opinió, “el cas Pujol i el salt independentista van forçar l’antiga CDC a una refundació inevitablement precipitada. I ara mateix concentra totes les tempestes possibles”. Com aquella pel·lícula del George Clooney: La tempesta perfecta.

Finalment, Josep Ramoneda escriu aquest dimecres, també a l’Ara: “des del 27-S va quedar clar que el creixement tocava sostre i que el procés d’acumulació de capital electoral seria lent. No es va voler assumir i, en un projecte d’espectre tan ampli com el sobiranista, han entrat els dubtes i han aparegut les diferències”.

google-chromescreensnapz004.jpg

Perdonin, ho diuen ara?. Ara que el vaixell s’enfonsa? Curiosament Álvaro publicava el seu article l’endemà que una sondeig al mateix diari reduís els diputats al Parlament del PDECAT a 23 en cas d’eleccions. Esquerra, amb 39, li treu 16 escons! El balanç de Mas és espectacular: dels 62 de CiU el 2010 als 23 previstos d’ara perquè, com s’ha vist, Unió no comptava.

lavporok.jpg

Francesc-Marc Álvaro ha estat un dels gurús del procés. Juntament amb Vicent Sanchis , Pilar Rahola o José Antich és dels que ha defensat amb més vehemència la transició nacional a les tertúlies de TV3 o de Rac1. De fet, l’endemà de la segona investidura frustrada de Mas va publicar un llibe amb el clarivident títol de “Per què hem guanyat” (Comanegra). No tinc paraules. O és un agosarat o un inconscient.

Pel que fa a Salvador Cardús és aquell que -al míting final del Palau Sant Jordi a les eleccions del 2012- va donar públicament suport a CiU al costat de Miquel Calçada i Lloll Bertran. Sens dubte una mostra de la independència dels intel·lectuals d'aquest país.

Mentre que Josep Ramoneda és el que després d’haver estat tota la vida proper al PSC -li van fer el CCCB a mida i s'hi va estar quasi vint anys de director- es va passar al sobiranisme quan va ensumar un canvi en la direcció del vent.

Només cal llegir els dietaris de Quim Nadal on hi surt més d’una desena de vegades. Fins i tot supera Sílvia Cóppulo, que ja és dir. "Dijous, 5 d’agost del 1993: Xerrada a la Gavina amb Josep Ramoneda i Ferran Mascarell”. Un altre que déu n’hi do. Devien dinar bé.

Per això, tots aquests -i d'altres que no esmento, però que ara es dediquen a fer articles sobre els colors a les campanyes llatinoamericanes- han actuat de fogoners del procés. Han alimentat la màquina de vapor, no han parat de tirar-hi carbó.

La seva responsabilitat és immena. Ells sí que tenien accés a Mas. Li haguessin pogut dir: compte, Artur, que el rei va despullat. Però van preferir, convenientment recompensats, actuar com la fiel infanteria, mediàtica s'entén. Gairebé han fet de guàrdia pretoriana.

En canvi, els que venim dient des del 2012 que no som prous hem estats condemnats a pa i agua. Se'ns ha silenciat, emmudit, arraconat. No existim. No sortim enlloc. Som invisibles. Tot per no trencar el fràgil discurs oficial sobre el procés: que hi havia un poble en marxa, que això era imparable, que seria bufar i fer ampolles. Mentida.

Mas hagués hagut de fer el 2012 com Felipe González després de les eleccions generals del 1993, que va guanyar pels pèls: “he entendido el mensaje”. Perquè si perds dotze diputats de cop alguna cosa passa. El teu electorat t'està parlant.

González no va redreçar el rumb i a les següents eleccions -les del Pacte del Majestic- va guanyar Aznar. Al PSOE encara ho estan pagant ara. La crisi del PDECAT tot just ha començat, però serà pitjor fins i tot que la del PSC. És una olla a pressió. Està agafat tot amb pinces.

I el 27-S algú hagués hagut de dir la veritat en comptes d'aquell "hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagné". Allò quedava molt bé per a les teles, però estava lluny de la realitat. Ho sap tothom: No pots declarar la independència amb només dos milions de vots d'un cens electoral de 5,5 encara que, matemàticament, tinguis majoria absoluta al Parlament. Ara que Mas ja no es juga la presidència ho  va reconèixer en un dinar cambra el 28 de novembre. Més d’un any després de les eleccions!

No es poden imaginar el mal que han fet al país en general i al sobiranisme en particular. Han cremat una oportunitat històrica, recularem una o dues generacions. Quan hagi passat el procés caldrà pair la mala llet que han generat, recuperar l'autoestima dels catalans i tornar a mirar endavant, però ara ja està fet. Catalunya no pot anar sempre de derrota en derrota. No ens ho mereixem.

Per això, el procés no pot quedar impune. Caldrà fer neteja. Ara no s'hi val apuntar-se al jo ja ho deia. Jo m'hi he trobat ja fins i tot algun conseller. Però aquí els que ho dèiem érem quatre gats i ens han dit de tot. A mi se m'ha arribat a insultar des de Catalunya Ràdio.

screensnapz017.jpg

D'altra banda, el subdirector del Divendres em va arribar a preguntar quan de temps feia que no follava. Sense que els seus caps, per cert, li cridessin l'atenció. I un conegut catedràtic d'universitat em va qualificar de "sangonera". També quan col·laborava a TV3. Això sí, a twitter. En persona és menys valent. Un dia vaig anar a una roda de premsa de la presentació d'un programa seu i no va repetir-ho.

El pitjor de tot és que ho sabien: sabien que no hi havia prou gent -ho demostra el fet d'haver reculat a la pantalla del referèndum-, però amb les coses de menjar no s'hi juga. Han convertit el procés en un ofici, un modus vivendi, un business. La pela és la pela

En fi, el país en sortirà exahust. No pots matenir un poble permanentment en tensió durant cinc anys. Sobretot quan ja vens del debat de l'Estatut o del finançament. Ho hem fet tot amb els peus. En plena revolució digital -la quarta revolució industrial de la història- hem dedicat una enorme quantitat d'energia a objectius llunyans o inassolibles.

President, si no poden fer el referèndum convoqui eleccions quan abans millor. Com la Theresa May. Catalunya no pot perdre més el temps. Però, sobretot, diguin la veritat d'una vegada.

 

39 Comentaris

#30 Parlem clar, Girona, 20/04/2017 - 19:21

Bon article Sr. Rius, però vostè ja hauria de saber que els pseudoperiodistes i reste "d'especímens" i gurús del "règim" són els primers en "desdir-se" de tot, sense cap tipus de penadiment. De tota manera quedaran "marcats" de "per vida".S'ho han guanyat a pols!

#29 Gregari G, VNG, 20/04/2017 - 18:30

El cas es que el procés va tindre cert éxit de seguidors per l'engany de que en un contexte de crisi econòmica li van dir a la gent que una Catalunya independent no hauria tingut crisi, per que Espanya ens roba.

#29.1 Saprissa, Sants, 21/04/2017 - 10:01

El millor resum del "sufflé"indepe que he llegit mai...jo tb pensaba/penso igual sobre el motiu d aquest creixement de indepes

#27 L'altre problema, bcn, 20/04/2017 - 17:31

Què es pot esperar d'un país com Espanya, amb un president sota sospita de corrupció, i que durant anys ha estat absolutament incapaç de fer res per desbloquejar la situació? L'espanyolisme ultra és part del problema.

#27.1 Carlos BCN, Barcelona , 20/04/2017 - 19:14

El problema és el catalanisme ultra. Aviat, quan tots els que s'havien apropat al procés enganyats se n'adonin de tot I reneguin reirem molt. Molts exindepes voldran venjança.

#27.2 pepe.----, andorra, 21/04/2017 - 12:27

en el campo del RCD Español, hace tiempo q se ha controlado el problema de los ultras, españolistas, los chicos de las BB estan controlados. Y España no tiene la culpa, es el regimen corrupto del 78 el q lo bloquea todo, con la inestimable ayuda de los separatas, todo hay q decirlo.

#24 L'altre problema, bcn, 20/04/2017 - 17:28

PP i independentisme es retroalimenten. Si a Espanya no hi hagués hagut un partit ultranacionalista espanyolista com el PP possiblement ni tant sols hauria passat tot això del procés. Les polítiques anticatalanes passen factura.

#24.1 pepe.----, andorra, 21/04/2017 - 12:28

no aciertas ni por casualidad, si el PP fuera de verdad lo q dices y no unos cobardes colaboradores del separatismo, ahora no estariamos asi, y ojala hubiera politicas anti separatistas, no confundir como hacen los separatas, Cataluña y los separatas, q son cosas diferentes. Lo q dices, es, sencillamente, falso del todo.

#23 Pepón, Bcn, 20/04/2017 - 14:08

Todos sabemos cómo se viene medrando en Cat. desde hace unas décadas. La sombra de Don Jordi es alargada.