Des de fa temps, es veuen comentaris de polítics, afiliats o simpatitzants de partits polítics que han format part del tripartit (PSC – ERC – ICV- EUiA) que ataquen agressivament i de manera continuada al Govern de la Generalitat de Catalunya pels ajustaments, o el que ells anomenen retallades. Actitud que, per una altra banda, entenc en persones que no tinguin lligams amb partits polítics ni coneixements polítics profunds, ja que s’han trobat de cara amb una situació política i econòmica que segurament no havien viscut fins ara i que els sobta i no acaben d’entendre.



La veritat és que em quedo astorat de veure i escoltar aquests comentaris per part d’aquestes primeres persones que esmento, ja que les retallades, malgrat que són causades fonamentalment per la situació que estem vivint i patint, deuen una gran part de la seva aplicació i sobretot del seu volum a la mala gestió i a l’herència d’aquests partits polítics que prèviament han estat governant a Catalunya.

És trist veure com, lluny d’assumir la seva part de responsabilitat i fer pinya per intentar, entre tots, fer front a la situació, fan com si no fossin responsables de res i s’aprofiten políticament de la situació per traure rèdits polítics... o com a mínim, ho intenten.

Per posar sobre la taula les seves responsabilitats, exposaré simplement dues dades:

    •    El dèficit corresponent únicament a l’últim any que vam tenir el tripartit al Govern va ser de 8.352 milions d’euros. Aquest dèficit vol dir que van estirar més la mà que la màniga o, el que vol dir el mateix, que van gastar diners que no tenien pressupostats. Gastar més diners dels que es tenen pressupostats vol dir gastar uns diners que no tens i reflexa una gestió pèssima. Es pot entendre en casos puntuals certes desviacions, però no es poden entendre quantitats al voltant dels 8.500 M€...i recordeu que he parlat únicament del 2010. Aquests 8.352 milions d’euros vol dir que un de cada tres euros que es van gastar l’any 2010 no tenia cobertura amb els impostos recaptats. Ni més, ni menys.

    •    També us parlaré de la despesa ajornada del Tripartit. La despesa ajornada més enllà del 2020 és de més de 54.000 milions d’euros. Això compromet el marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya durant els proper anys.

Qui tingui una mica de sentit de la responsabilitat entendrà que la situació actual imposa una economia limitada, rigorosa i que s’hagin d’ajustar al màxim les despeses del nostre país. Malgrat tot, qui tingui una mica de sentit comú, entendrà perfectament que el dèficit deixat pel Tripartit a Catalunya i les despeses ajornades durant els propers anys, fa que aquesta situació s’agreugi encara més i que els ajustos que s’haurien de fer en condicions normals, a causa d'aquesta herència, siguin molt superiors.

Alguna persona ja m’ha contestat a tots aquests arguments dient que el dèficit és bo si genera ocupació i benestar. I és cert, jo no estic en contra del dèficit en situacions normals, sempre i quan es correspongui a dèficit pressupostat amb una partida de finançament clara i assumible. Malgrat tot, no s’han adonat aquestes persones que diuen això que el dèficit del 2010 es produeix en un moment que portàvem 3 anys de crisi? Hem de recordar que hi ha sectors que ja van començar a sentir la crisi a l’agost del 2007.

També hem de tenir en compte que el cost dels serveis i les infraestructures no són únicament el seu cost inicial, sinó el seu manteniment posterior. Si ja no estàvem en posició de fer aquestes inversions l’any 2010, no ho estàvem encara menys d’assumir tot el seu manteniment?

És evident que la gestió del tripartit i l’herència que ens van deixar a nivell econòmic afecten directament a les decisions polítiques i econòmiques que s’han de prendre avui en dia. Com he dit al principi, em quedo astorat al veure la seva actitud respecte el Govern de la Generalitat, lluny d’intentar treballar colze amb colze per intentar millorar una situació de la qual s’haurien de considerar coresponsables, però més astorat quedo encara, quan el principal component del Tripartit, vota en contra del Pacte Fiscal en què es demana la clau de la caixa i que evitaria la sagnia econòmica que Catalunya pateix cada dia en benefici d’un invent que anomenen Espanya. Amb un any amb la clau de la caixa a les nostres mans acabaríem amb el dèficit de Catalunya.

Arribats a aquest punt, em pregunto: El PSC treballa en benefici de Catalunya?