Josep Guardiola assegurava que José Mourinho era el "puto amo" de les sales de premsa. Ho va dir just abans del partit d'anada de la semifinal de la Champions League de la passada temporada.

El que no sabíem en aquell moment, tot i que s'intuïa, és que el tècnic del FC Barcelona és el puto amo del club. Tot el barcelonisme està tremolós i neguitós davant la possibilitat que el seu entrenador no renovi.

És una possibilitat, perquè Guardiola ha afirmat que no ha trobat encara la motivació suficient per seguir al capdavant de la banqueta del Camp Nou. Encara s'ho està rumiant.

Desconec els motius dels seus dubtes, perquè quan se li pregunta no contesta amb res tangible o concret. Si el de Santpedor és entrenador és perquè ha volgut ser-ho. Una vegada aquí, dirigeix el FC Barcelona, l'equip del seu cor, on va créixer com a futbolista i on va assolir els seus principals èxits esportius -Jocs Olímpics amb Espanya a banda-.

El club, entès com a equip directiu, socis, afició i jugadors, valoren unànimement la seva continuïtat -almenys de portes en fora-, i miris els diaris que miris, escoltis les tertúlies de ràdio que escoltis, encara és hora de trobar una crítica que no sigui puntualment futbolística. En aquest sentit, l'entorn és idíl·lic.

A més, Guardiola treballa a casa, prop de la seva família, dels seus amics... sens dubte és la situació que tots els entrenadors voldrien. Però no n'hi ha prou per a l'entrenador del Barça. En desconeixem el motiu, però no en té prou.

Sens dubte, ha de ser una raó de pes per mantenir una institució de 400 milions d'euros amb aquest neguit. Espero que valori el xec en blanc que li ofereix la junta directiva i els socis i aficionats del Barça. Potser en un altre club no tindrien la mateix paciència.