La Punteta · 22 de Juliol de 2016. 16:22h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El RUI o la cançó de l'estiu

El RUI no surt en el full de ruta de Junts pel Sí

El RUI (Referèndum Unilateral d’Independència) s’ha convertit en la cantarella de l’estiu. Com les cançons del Georgie Dann, que també arriben amb la calor. Supso que és l’esquer de l’ANC per intentar mobilitzar el personal de cara a la propera Diada. Però com volen mobilitzar la gent si diumenge passat fan un referèndum sobre el referèndum i no mobilitzen ni els seus: van votar un 25% dels socis. La gent comença a estar una mica saturada del procés.

De fet, com que es deuen veure a venir la patacada, l’ANC ja va anunciar en l’assemblea que van celebrar a Manresa que enguanyan descentralitzarien les mobilitzacions, que és una manera subtil d’evitar la punxada. I ara han decidit que l'acte central serà el Passeig de Sant Joan entre l’Arc del Triomf i la Diagonal. Amb franquesa, no és la Meridiana ni la V.

L’altra opció és que el debat sobre el RUI només serveixi per allargar el procés com un xiclet a mesura que s’escurcen els terminis i ens entri el cangueli perquè ara ja no són divuit mesos, són dotze. En teoria, l’agost de l’any vinent serem independents. Al capdavall, això del RUI no surt enlloc en el full de ruta -que il·lustra aquest article- pactat per Junts pel Sí: Govern de concentració, estructures d’Estat, declaració d’independència, eleccions constituents, Constitució catalana i referèndum per aprovar la Constitució no per decidir si som independents o no.

Encara que, ben mirat, Convergència i Esquerra tampoc es posen d’acord en els passos finals. Puigdemont ja ha dit que no passa res si no es compleix el calendari el peu de la lletra. I Francesc Homs afirmava l'altre dia que el RUI ja l’havíem fet el 9N. Per una vegada tenia raó. En fi, si les eleccions del 27-S eren plebiscitàries perquè cal ara un referèndum? Ens passem el dia marejant la perdiu.

Però  ja saben què en penso de tot plegat: no es pot declarar la independència amb només 72 diputats de 135. Matemàticament sí perquè tens majoria absoluta, però si per a la reforma de l’Esatut o per elegir el Síndic de Gregues calen 90 és absurd plantejar-s'ho amb menys. En el cas que hi arribem no ens reconeixerà ni déu.

A més, un referèndum per a què? Per perdre'l?. El 9-N vam votar tots els que estàvem a favor de la independència i vam ser 1,8 -quasi 1,9- d’un cens de 5,3 milions. D’acord, no era un referèndum oficial, hi havia pocs col·legis oberts i l’amenaça de l’Estat. Però vam poder votar durant quinze dies, menors de 16 anys també i fins i tot estrangers. Una cosa compensa l’altra.

De fet, la independència no arriba al 50% ni als baròmetres del CEO per molt que TV3 s’hi esforci: ara els partidaris d’”un Estat independent” hem arribat al 47,7%: un 5,3% més que els qui estan en contra (42,4%). Però ni tan sols així s’arriba a la meitat de l’electorat. I en un altra pregunta de la mateixa enquesta es queda en el 41,6%, lluny del 48,5% de novembre del 2013, que va ser el rècord. Almenys s’ha recuperat respecte al 38,5% de l'onada del passat mes de març, però no n’hi ha prou.

El Cercle d’Economia, en efecte, ja va dir el passat mes de gener en un dels seus documents d’opinió que per a un referèndum -i per descomptat per a la independència- cal una reivindicacio “reiterada i significativa”. Fins que no ens ho fiquem al cap no ens en sortirem. Tot el que siguin conclusions, ponències i comissions d’estudi és intentar fer bullir l'olla. Algú hauria de dir la veritat: som aproximadament dos milions de gent a favor de la independència en aquest país. Som molta gent, però no som encara prou gent.

Només cal recordar que a les eleccions del 1980 Nacionalistes d’Esquerra -llavors l’única opció clarament indepe- no van ni entrar: es van quedar fora del Paralment amb 44.000 vots. Dos històrics com Jordi Carbonell i Josep-Lluís Carod-Rovira segur que se'n recorden. Els va guanyar per 20.000 vots Solidaritat Catalana de Juan Echevarría -en va treure 64.000- encara que tampoc van entrar. I això que, al míting final, havien omplert el Palau Blaugrana amb Lluís Llach com a cantant estrella. Les males llengües diuen que mols van anar a veure Llach, però després a les eleccions van votar Pujol.

Dimecres vaig assistir a una roda de premsa de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, al Parlament. Quatre anys després d'iniciat el procés va tornar a dir allò que "cal treballar per una majoria social molt més àmplia". Una mica més i m'agafa un patatus.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

22 Comentaris

Publicitat
#9 J. C., bcn, 24/07/2016 - 20:10

Gent cansada, la patacada que es veu a venir, etc etc..., però ah, en l'últim CEO el Sí a la independència supera en 4 punts el No, cosa que no havia passat MAI! Vaja, vaja, la realitat desmentint tants i tants desitjos de tants i tants articulistes. Life goes on, procés goes on.

#9.1 Wahrheit, Bcn, 25/07/2016 - 16:48

El problema rau en que les enquestes del CEO no les creu ni la seva tieta.

#8 unborreguuu, de poble, 22/07/2016 - 23:59

en qualsevol pais NORMALET aquest procès , tal i com s'ha plantejat POLITICAMENT PARLANT, no hagués tingut CAP RECORREGUT, però aqui com sóm diferents , i molta gent viu de la mamella PUBLICA , the SHOW MUST GO ON ...

#8.1 A.M.S, Madrid, 23/07/2016 - 18:32

bastaría, sinceramente, un periodismo no dependiente de la Generalitat

#7 Alwix, BCN, 22/07/2016 - 23:20

Ei, doncs res, deixem la independència. Quin és el pla B? Fem el corredor mediterrani, fem el català oficial a a Europa, Fem un estatut nou? Tem la tercera vía? No fem res, i enfilem el camí valencià? El problema de l'unionisme es, quina és l'alternativa? De tot cor, què hem de fer, Xavier?

#7.1 Xavier Rius, Martorell, 23/07/2016 - 09:27

Pencar

#7.2 pepe., andorra, 23/07/2016 - 12:20

joer, sr. Rius, no les mienta la bicha, q para estos lo de currar es pecado. Por eso estan en el rollo este del separatismo, para no pencar y vivir de todos nosotros.

#7.3 Oriol2, BCN, 23/07/2016 - 16:49

Estic totalment d'acord que cal pencar, Sr. Rius, però sense independència pencarem igualment. Què hem de fer amb l'estatus polític de Catalunya? Si pensa que ens hem de quedar igual, té tot el dret de dir-ho. Però una resposta com "pencar" no vol dir res, excepte insinuar que els altres no penquen.

#7.4 luca, bcn, 23/07/2016 - 19:44

#7.3

insinuar? no cal insinuar, es pot dir alt i clar: els altres no penquen.
I per "altres" volem dir tots els governs de la Gene desde el 2008 fins ara.
Des de que va començar la crisi la Gene ha deixat de fer res actius i s'ha instalat en modalitat "queixa't".
Res mes.

#7.5 Oriol2, BCN, 24/07/2016 - 10:55

Bé, em sembla fantàstic. De fet, sembla mentida que en un país on tothom penca tant i tan bé pugui haver existit una cosa com la "Gene" del 2008 fins ara. Ara, el senyor Rius podría prendre posicions polítiques de veritat, en comptes de fugir d'estudi amb llocs comuns? Què pensa que s'ha de fer?

#7.6 pepe., andorra, 24/07/2016 - 19:46

y pq el sr. Rius ha de decir nada? para eso están los funcionarios y políticos de la chene, q si no cobraran lo q cobran y se gastan lo q se gastan en chorradas, aun diría, diga algo sr. Rius, pero a él no le corresponde ese trabajo y si lo hiciera deberían darle el dinero q cobran otros por eso.

#6 espanyolisme= més independentisme a Cat, cat, 22/07/2016 - 22:57

La victòria del PP i de l'immobilisme a Espanya dóna avui més arguments als que defensen l'independentisme i la ruptura amb Espanya. La veritat és aquesta, per molt alguns ho intenteu negar.

#6.1 pepe., andorra, 23/07/2016 - 12:21

sera tu verdad, como si los errores de los demas justificaran todas tus veledidades separatas, a mi lo q me da argumentos para lo contrario es el inmovilismo y sectarismo de todo el orbe separatista, q esta en este rollo para no haber de currar. Q si hubiera tortas de verdad, a estos no se les veria

#5 angelito, barcelona, 22/07/2016 - 19:36

En Puigdemont, segur que tindrà l'oportunitat de sortir a TV3, fent d'Arias Navarro (que també el va elegir el dit), amb llàgrimes als ulls, dient: Catalans, el prusés és mort.