La Punteta · 15 de Novembre de 2017. 11:39h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els altres culpables del procés

Sembla mentida com Catalunya ha acceptat el 155. Si no hagués estat per la decisió de la jutgessa Lamela d’empresonar vuit consellers i els Jordis tot hagués anat com una bassa d’oli. La decisió judicial va malmetre l’estratègia de Mariano Rajoy. Estic segur que, a la Moncloa, no volien que les diligències judicials acabessin en presó preventiva. Fins i tot a Espanya, la política va per una banda i la justícia per una altra.

Perquè s’havia arribat a especular amb un Maidan a la catalana!. L'esperit de Dencàs recorria els passadissos del Parlament: Catalans, dempeus! Al final, tot va quedar en no res. Un cop més cal recordar, a tall d’homenatge, les paraules profètiques de Sisa: “a la primera hòstia, tothom cap a casa”.

Els Mossos, en efecte, s’han afanyat a despenjar el retrat oficial de l’expresident Puigdemont. Ha estat com aquell rite medieval: El rei és mort, visca el rei. I això que eren el gran maldecap del Ministeri de l’Interior perquè, vulguis o no, són 17.000 agents amb pistola a la cintura.

Alguns alts càrrecs han marxat en silenci després del seu cessament. L’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer. L’exdirector del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i abans del Born, Quim Torra. L’exdelegat de la Generalitat a Brussel·les, Amadeu Altafaj. I això que ara hi ha l’expresident a la capital belga.

Ja n’hi haurà temps de parlar-ne. Ells també ens han dut fins aquí. Seria bufar i fer ampolles. L’esmentat Quim Torra -amic meu o examic a aquestes alçades: tant me fa vist com han deixat el país- va publicar un llibre l’any passat que duia l’explícit títol de “Els últims cent metres” (Angle Editorial). Ara es deu vendre a preu de saldo.

Jo, la veritat, m’esperava una mica de resistència. Que algú s’atrinxerés al despatx o s'encadenés a la cadira. Al capdavall han exercit de veritables ideòlegs del procés. Sobretot mentre cobraven sou públic. Ara han emmudit. Han acatat el 155 com uns alumnes enxampats en plena malifeta.

En alguns casos tampoc s’entén. El director general de la Policia, Pere Soler, ha marxat com si res mentre el seu superior, l’esconseller Quim Forn, és a la presó. I el seu inferior, el major Trapero, ha de fer front a responsabilitats judicials a l’Audiència Nacional.

El secretari general del Diplocat, Albert Royo, se n’ha anat dient que “ara vull una mica de tranquil·litat i després ja veurem”. Després d’haver estat donant la tabarra al capdavant d'aquest organisme durant quatre anys! A mi, fa uns dies, encara m'acusava de babejar. Un alt càrrec de la Generalitat! Molt dotat per a la diplomàcia no el veig, francament.

albertroyo.jpg

El problema és que hem posat hiperventilats en llocs clau. El Diplocat, en teoria, ens havia d’obrir les portes de la Unió Europa. Res, foc d'encenalls. Com recordava un veritable expert en relacions internacionals, Jesús Maestro: a l'hora de la veritat no ens ha reconegut ni Sudan del Sud! Han fet volar coloms.

El Tribunal de Comptes hauria d’investigar els diners malbaratats en viatges oficials i gestions a l'exterior com ha fet amb les despeses del 9N. Jo no estic en contra que la gent viatgi. Al contrari, com es diu en anglès: broaden your mind. Però que s’ho paguin de la seva butxaca.

Mentre que la resta continua aferrada al càrrec. No ha dimitit ningú. I això que ara han d’obeir les ordres de l’Estat opressor. Pere Aragonès segueix al capdavant de la Secretaria d’Economia. Encara recordo quan era un jove líder de les JERC i denunciava l'Espanya ens roba.

Tampoc Jordi Puigneró, el director del CTTI, una de les peces bàsiques del referèndum. Fins fa poc anava treient pit a twitter. O el secretari general de Territori, Ferran Falcó. I això que ha visitat l’exconseller Rull a la presó en senyal d’amistat i de solidaritat. Però tampoc ha dimitit.

jordipuignerook.jpg

 

Per descompat, la Corpo roman intacte. La presidenta en funcions, Núria Llorach, i el seu predecessor, Brauli Duart, sembla que se'ls hagi empassat la terra. Tant parlar de democràcia i fa temps que el seu mandat està caducat. Caldria una renovació a fons del consell de govern de la CCMA. Abans de les eleccions del 21-D. Per higiene democràtica i salut mental.

Com del CAC, el mandat del qual també ha expirat. De Roger Loppacher també fa temps que no en sento a parlar. La darrera vegada que me'l vaig trobar, al bar Lleida d'Arc del Triomf després de la medalla d'or als Mossos, encara em va dir: "tot acabarà bé". El  CAC ha arxivat, sistemàticament, totes les queixes pel biaix de TV3 i de Catalunya Ràdio. Prou.

Posats a demanar dimissions potser demanar també la de Vicent Sanchis, Saül Gordillo, Mònica Terribas, Ramon Pellicer, Lídia Heredia, Xavier Graset, Ricard Ustrell, Kilian Sebrià i tota la resta. També tots i cadascun dels presentadors del Telenotícies o del 324 o del 30 Minuts. Han posat la seva imatge pública al servei del procés. En certa manera han ajudat a engreixar la maquinària.

telenotisokok.jpgEls més de 200.000 funcionaris de la Generalitat, d'altra banda, han obeït sense piular. I no dubto que molts d’ells van participar en el referèndum o en la manifestació pels Jordis. Al cap i al fi, la majoria van entrar a l'Administració durant els governs de CiU. Després més de 55.000 amb el tripartit.

Però una cosa és manifestar-se i l’altra és que et toquin la nòmina. El mateix delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va agrair “de forma expressa” el seu bon comportament. “Tots els departaments estan funcionant amb total normalitat”, va afegir durant una compareixença el passat 31 d'octubre. Bons minyons.

De fet, no es van mobilitzar en massa ni el dia de la vaga general. Va tenir més d’un 30% d’incidència a l’Ensenyament -a veure si serà veritat allò de l’adoctrinament escolar-, però a la resta de conselleries va oscil·lar enre el 15 i el 35%. Al Departament de Salut, amb l’exconseller encara a Brussel·les, va ser només del 15%

En el meu entorn personal i familiar -format bàsicament per catalanistes o fins i tot obertament independentistes- s’ha produït una sensació d’alleujament després de l’aplicació del 155. Com quan aproves l’examen de conduir o la Selectivitat: et treus un pes de sobre.

La pregunta més habitual ha estat: ja està? I una amiga, d'Esquerra, va deixar anar una frase que em va arribar a l'ànima: “gairebé me n’alegro que ens l’hagin aplicat”. Com l’endemà del 1714, els catalans hem tornat a obrir la paradeta.

 

Segueix-me a:

 e-notícies

Web personal

Twitter

Facebook

38 Comentaris

Publicitat
#13 Pere, BCN, 16/11/2017 - 14:55

Aquests comentaristes i els que parlen a l'article semblen ovelletes obeïnt el que l'estat i el seu mediastorm els diu que facin. Fan com si haguessin guanyat res, quan l'únic que han fet és un abús de poder que per descomptat, s'ha saltat tot el que es podia saltar. Però quan despertin, Catalunya seguirà allà... No ens fan por les hòsties.

#13.1 Uno que os lee, Al sur de Cataluña, 16/11/2017 - 16:03

Pobre homúnculo. Ya que habla de vencedores y vencidos, os hemos ganado por goleada y para ello no ha hecho falta sino mandar un par de citaciones judiciales. Vuestros mesías hablan mucho pero hacen poco, y lo que hacen lo hacen mal. Sólo se les da bien darse el piro y llorar: en eso son unos genuinos maestros. Toda Europa se ríe de vosotros.

#13.2 La hora de los egoístas, Bcn, 16/11/2017 - 17:11

En tu sesudo y bien razonado cometario te ha faltado decir "fachas".

A día de hoy son más de 2.500 empresas las que se ha fugado de Cataluña gracias a vosotros los indepes, de la cuáles 1.000 con domicilio fiscal incluido, aumento del paro en octubre, bajada del consumo interno 20% en Cat, etc.

!Vosotros si que estáis ganando!

#12 Pepe, Alacant, 16/11/2017 - 10:54

Quien tendría que exigir cuentas a los líderes dementes y su maquinaria de pesebristas, es la sociedad catalana que querido creerse sus embustes, pero no lo hará porque conscientemente ha sido cómplice.

#11 Fart de tants vividors del procés, Encara engatxats a la mamella publica, 16/11/2017 - 07:59

Ull amb la perversió comunicativa dels vividors del procés

#10 Ll., b, 16/11/2017 - 00:32

Veig un futur molt magre per Espanya: més enllà de l'Ebre la gent cada vegada és més fatxa i aposta per l'autoritarisme, l'espanyolisme i la recentralització. Aquí, en canvi, volem el contrari. Com casa tot això? Potser és que, simplement, NO casa.

#10.1 Irene, l'H, 16/11/2017 - 12:46

Qui ho està passant molt magre -ARA MATEIX- és el poble de Catalunya senzer. Ah ...! que vostè és independentista? És clar, la burgesia catalana no nota res veritat? Per no notar, no heu notat ni la crisi salvatge arreu del planeta Terra. Les panxes contentes rotllo Junqueres no saben res de passar gana i no arribar a final de mes.

#10.2 Pepe, Alacant, 16/11/2017 - 19:17

Tal vez tengas razón con los de allá, pero los de aquí no quieren dejar de revolcarse en fantasías supremacistas sin importar cuanto destruyan, por eso es mucho peor aquí que allá.

#10.3 pepe.----, andorra, 20/11/2017 - 12:59

Ll, deja de ver fantasias donde no las hay, ni cada vez son mas fachas, ni apuestan por el autoritarismo ni son pericos. Y en lo de la recentralizar si, pero por razones obvias, no es sostenible economicamente lo de 17 autonomias. Asi q mejor todas cerradas, pero si no se pudiera y para librarse de los separatas, lo mejor seria BCN autonomia.

#9 lepero, barcelona, 15/11/2017 - 23:29

Toda esta manada va a estar de suerte, el abrevadero lo tienen asegurado con doña Marta de Presidenta.