La Fundació Casal l'Amic és una entitat necessària. Imprescindible per una ciutat com Tarragona que, malauradament, encara té pendent aprovar l'assignatura de vertebrar i cohesionar els barris perifèrics amb el centre de la ciutat. Em tranquil·litza i m'agrada saber que existeixen ja que fan més humana i solidària una ciutat com la nostra. Hi ha tres característiques que, per a mi, defineixen la identitat de la Fundació Casal l'Amic. En primer lloc és una iniciativa social que parteix del propi teixit social i des de l'esperit de servei. En segon lloc, treballen per la millora de les condicions de vida de la infància, atenent especialment aquells que tenen un grau més alt de vulnerabilitat i es troben en situació de risc. I finalment, és una entitat que no es "mira el melic". Parteixen des d'una visió global de ciutat. Des de la base del territori dels barris de ponent fan una aportació social que volen escampar per tota la ciutat. 

La Fundació Casal L'amic desenvolupa diferents programes i serveis endegats per atendre les necessitats dels infants de la ciutat: El Centre Obert d'infància que permet que molts infants del barri de Camp Clar i les seves famílies puguin gaudir totes les tardes, i també a l'estiu, d'activitats de temps lliure i adquisició d'aprenentatges bàsics amb les que es realitza una important tasca preventiva i d'integració social. Els projectes en l'àmbit escolar entre els quals cal destacar la gestió de la Unitat d'Escolarització Compartida de Ponent que s'adreça a alumnes amb dificultat d'adaptació escolar i el Pla Educatiu d'Entorn que possibilita la cooperació entre tota la xarxa socioeducativa de Sant Salvador, Bonavista/La Canonja i Ponent.

Els meus elogis a la Fundació Casal l'Amic i als seus quasi bé 30 anys d'acció socioeducativa a Tarragona, no són però gratuïts. Fa poques setmanes m'han arribat notícies bastant decebedores. Sembla ser que, un dels seus projectes més emblemàtics, el projecte "A peu de Carrer" té el risc de desaparèixer per manca de suport econòmic de les nostres administracions. "A peu de Carrer" és una intervenció socioeducativa que es basa en l'atenció de proximitat als infants i joves que es desenvolupa als carrers i les places dels barris de Ponent. No tinc prou línies per justificar la importància d'aquest projecte en l'espai públic, però en vull destacar algunes de les seves potencialitats: l'acció educativa directa amb grups d'infants i joves de carrer, la detecció de problemàtiques des del propi entorn, la dinamització comunitària, l'acompanyament i la derivació als serveis socials de persones amb problemàtiques de marginació.

Com a professional que sóc, tant de l'educació com de l'administració, he de seguir treballant motivat tot i la meva perplexitat davant les constants "retallades" arbitràries i sense sentit i que no fan altra cosa que enfonsar en la misèria a la ciutadania. Altre remei no em toca. Però com a veí de Tarragona em costaria molt, massa, entendre que es retirés el suport a un projecte d'aquest tipus. El projecte "A peu de Carrer" es fa efectiu a través de la presència i la proximitat amb els infants i joves que són més vulnerables. Tan sols hi ha una cosa pitjor que la misèria, que et deixin sol. Una salutació als "amics" de Ponent. Compteu amb mi.

Lluís Canals i Pol·lina

Pedagog i Educador Social.