La Punteta · 12 d'Abril de 2016. 08:19h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els errors del Manifest

Sembla mentida que dels pocs que ha estat a l’alçada amb el Manifest Koiné hagi estat el diputat d’ERC Joan Tardà. Clar que Tardà, al costat de Rufián, sembla Demòstenes, aquell polític (384-322 abans de Crist) considerat el millor orador de l'antiga Grècia.

També la diputada Marta Ribas, de Catalunya sí que es Pot, que va dir en una piulada que li semblava “un disbarat” i un “error tàctic”. A mi personalment, com ja vaig explicar en un article anterior, em sembla pitjor que un error, em sembla directament una cagada. Pel moment i pel contingut.

I com que és la revolta dels somriures tothom s'ha tirat a sobre de Lluís Rabell per dir que era “racista” durant la darrera sessió de control al Parlament. Però en la seva primer intervenció només va parlar de “tebior” -“el senyor Turull deia que s’havia de tenir en compte i respectar aquest manifest”- i Puigdemont va fugir d'estudi dient que “no és feina de governs signar manifestos”.

Va ser llavors quan va dir allò de "posició racista” i “fonamentalista cultural”, però el president va tornar a tirar pilotes fora: “els compromisos polítics del Govern estan definits en el programa”. Puigdemont va desaprofitar un cop més l’ocasió de mullar-se i, de retruc, tranquil·litzar en ple procés els tres milions de castellanoparlants que hi ha a Catalunya. Així segur que el referèndum, en cas de fer-se, el perdem.

Però el que resulta més sorprenent és que, si realment el signen 200 acadèmics, donin una visió tan esbiaxaida de la realitat. De fet, se’ls hi ha encomanat la concepció de la història que ha imposat la celebració del Tricientenari: tot es la culpa del 1714 i d'Espanya.

Perquè el manifest en qüestió incorre en dos oblits, juraria que deliberats, per no malmetre aquesta visió de la història que alguns volen transmetre. Oblits, en tot cas, impropis de totes les patums -inclosos Premis d’Honor de les Lletres Catalanes i un director del CCCB- que el signen.

El primer és culpar de tot al 1714 i el 1939. Sense menystenir els terribles efectes de dues dates claus com aquestes, cal admetre que el castellà va penetrar a Catalunya molt abans. I no sempre per força. El poder d’una llengua va lligat a la puixança econòmica d’un país i em temo que Castella va començar aviat a ser la potència hegemònica a la península.

Al capdavall, a Ramon Berenguer IV (113-1162) ja el van fer casar amb Peronella d'Aragó (1150) -el van comprometre quan ella era una nena de només un any d'edat- per contrarestar l'auge del país veí. I Alfons IV (1396-1458) també va rebre crítiques durant el seu regnat "per la utilització del castellà” (1). Per posar un altre exemple: la decadència de la literatura catalana entre els segles XVI i XVIII també va ser culpa d'Espanya o va ser culpa nostra?.

Però l’oblit més greu és obviar que durant una època, no gaire llunyana d’altra banda, la burgesia catalana es va passar en massa al castellà. Aquí critiquem molt la dictadura de Primo de Rivera. Però cal no oblidar que quan va fer el cop d’estat -des del Palau de Capitania a Barcelona, per cert- la nostra burgesia li va donar suport entusiàsticament. Entre d'altres raons perquè era l'època en què es matava pels carrers.

Santi Vila -que també ha qüestionat el manifest, cosa que l'honora- lamentava dimarts en la presentació del darrer llibre de Jordi Amat que no hi hagi a Catalunya prou intel·lectuals “lliures i sense compromís”. Ho deia ell que és el conseller de Cultura i que forma part d’un partit que, vulgui o no, ha impulsat decisivament el procés. Potser tot plegat demostra l'escassa independència, o fins i tot el nivell, de la nostra classe intel·lectual.




(1) La cita és del Diccionari Barcanova d’Història de Catalunya (Barcelona, 1989), pàg 10

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

15 Comentaris

#14 yomismo, Murcia, 14/04/2016 - 18:07

Un poco mas, Sr Rius. Cristófor Despuig, en el siglo XVI ya decía que en las ciudades catalanas, el idioma que mas se oía era el Castellano.

Un saludo.

#13 yomismo, Murcia, 14/04/2016 - 18:07

Un poco mas, Sr Rius. Cristófor Despuig, en el siglo XVI ya decía que en las ciudades catalanas, el idioma que mas se oía era el Castellano.

Un saludo.

#12 yomismo, Murcia, 14/04/2016 - 18:07

Un poco mas, Sr Rius. Cristófor Despuig, en el siglo XVI ya decía que en las ciudades catalanas, el idioma que mas se oía era el Castellano.

Un saludo.

#11 yomismo, Murcia, 14/04/2016 - 18:07

Un poco mas, Sr Rius. Cristófor Despuig, en el siglo XVI ya decía que en las ciudades catalanas, el idioma que mas se oía era el Castellano.

Un saludo.

#10 Aberto, Bcn, 13/04/2016 - 18:53

El error es su virtud: fuera velos, esto es lo que os tenemos preparado. Alguno se dara cuenta de que no es sino mas de lo mismo, desde hace 35 años hasta hoy. Y tambien que los que lo critican no lo hacen por su inmoral injusticia, sino por no ser tacticamente oportuno para la causa indep. Que pena