La Punteta · 14 d'Octubre de 2016. 12:04h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els hiperventilats

Mas, a la campanya electoral del 2012

Ara que, pel que sembla, estem arribant al final del procés m’assalten dues preguntes. Primera: qui sèra el cap de turc?. I segona: Què en farem de tanta mala llet acumulada?.

Perquè no cal dir que ningú donarà la cara. Ningú dirà: això s’ha acabat. O, com a mínim, hem reculat, hem tornat al punt de partida: el referèndum. Qui assumirà els plats trencats, doncs?

Convergència, ara PDECAT, -realment no han trobat un nom millor?- mai té la culpa de res. Encara recordo la primera roda de premsa d’Oriol Pujol després de les eleccions al Parlament del 2012. Aquella en les que van perdre dotze diputats de cop: de 62 a 50.

L’Oriol va atribuir el mal resultat a la campanya de la por del PP i Ciutadans, les “calúmnies” del diari El Mundo -la del seu pare ha resultat certa- i al llavors líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida!.

Gens ni mica d’autocrítica per aquell cartel electoral en el que Mas sortia, envoltat de banderes, en pla Moisès abans de travessar el Mar Roig. Com la pel·lícula de Charlton Heston.

Què en farem, doncs dels hiperventilats?. Sobretot dels soferts associats del nou Partit Demòcrata Europeu Català? Ja no recordem els insults d’Àlex Jaureguízar? Aquell que els hi va dir “fills de puta” als de la CUP?.

A mi, molts mesos abans de la polèmica, ja em va dir “miserable”, “la vergonya l’hauria d’haver tingut ta mare quan et va engendrar” -ma mare va morir el 2011-, “tòxic crispador”, “mentider que mereix la inhabilitació” i “hipòcrita”, entre d'altres.

I això que el paio, a més de conseller nacional de CDC, era també de la UB!. Vaig advertir al rector, Dídac Ramírez, que tenien un professor que anava dient disbarats per twitter. Se’m va treure de sobre. Després, quan el mal ja estava fet, el van acabar acomiadant per una altra polèmica.

O aquell altre, també militant de la JNC, que li va dir “puta traïdora” a la diputada Anna Gabriel per no votar a favor de la investidura de Mas?. Aquest fins i tot havia tingut responsabilitats de premsa a Madrid.

L’altre dia vaig fer un article criticant que el president Puigdemont compari la darrera ofensiva judicial del TC, per molta ofensiva judicial que sigui, amb el cop d’estat del 23-F.

Xavier Altadill em va acusar de manca de “rigor periodístic” perquè se’m va ocórrer dir que el Rei “va sortir amb una hora de retard”. Sembla que en comptes de a les dotze, va sortir a un quart de dues. No ho sé. Jo tenia disset anys. Però es notava que feia una defensa aferrissada de Puigdemont. Sobre la resta de l'article res de res.

Només recordo que aquella infausta nit esperàvem amb candeletes que sortís i la cosa es va anar allargant. Els militars fins i tot havien enviat una companyia a Prado del Rey. De la resta de l’article, que devia ser el que li va doldre, no va dir res. Després encara me’n va etzibar alguna més: “en la teva línia, res de nou”. Sóc un sospitós.

El millor és que el senyor Altadill no fa pinta ni de friqui ni d’adolescent. Al contrari, al seu perfil de twitter surt amb americana i tot. Podria ser perfectament un empresari, el gerent d’una multinacional, un advocat o -vista com està la universitat- un professor. Això sí té una foto ben grossa de Mas i Puigdemont. Aquella que fins i tot ha retirat l’actual president del seu perfil.

Com el fill que es fa càrrec del negoci mentre el pare vol continuar manant. No conec cap successió a la política espanyola o catalana que hagi acabat amb la relació personal intacta: Aznar-Rajoy, Fraga-Hernández Mancha, Santiago Carrillo-Gerardo Iglesias. També hi ha moltes parelles trencades: Suárez-Abril Martorell, Felipe-Guerra, Pujol-Roca. En política el primer que s’ha de fer és matar el pare i demostrar qui mana.

Però un altre seguidor, Josep Maria Pellejà, de seguida li va fer costat. En la seva opinió és “totalment comparable” el Tribunal Constitucional -hi ha una catalana- i el 23-F. El senyor Pellejà tampoc és un qualsevol: és “enginyer” de professió. Ell hi té una foto de Carme Forcadell. En pla Bob Dylan.

A Josep Maria Pellejà el tinc de seguidor incombustible malgrat que m’ha arribat a dir que els meus “arguments són tòxics”. Un dia fins i tot em va etzibar que si em llegia es perquè així “m’informo dels arguments dels enemics declarats”.

Abans, al seu perfil, tenia l’”Adéu Espanya” amb un rellotge que feia tic-tac, i el lema “estem guanyant la batalla final cap a la independència”. Però darrerament l’ha canviat. No sé si perquè s’ha adonat que la cosa va per més llarg del que semblava.

Després tinc també el senyor Medir Ros, agent comercial, un altre supporter de Junts pel Sí. Un dia, l’octubre del 2015, li vaig recomanar modestament que es moderés amb el llenguatge perquè va fer una piulada en la que deia que en una futura Catalunya independent “Els ‘inadaptats’ podran seguir parlant ‘castellano”. Com el senti Gabriel Rufián.

Però un dels meus favorits és Oriol Bertran, un associat del PDECAT del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Fins i tot me’l vaig veure al congrés fundacional del partit al Fòrum.

Una vegada, encara amb el tripartit, me’l vaig trobar per casualitat i gairebé m’abraça pel carrer. Llavors per a ell era gairebé un heroi del periodisme. Temps després encara em donava ànims quan criticava Ciutadans o PP: “endavant, Rius. Quina colleta tan divertida”. En la seva opinió eren uns “desgraciats” i uns “neoespanyolistes”.

El seu entusiasme ha disminuït amb el temps. Últimament “no entens res”, “busques ronya”, “tens tanta mala llet”, faig “pena”, sóc un “recalcitrant unionista”, la “rancúnia esta acaban amb un bon periodista”, “molt trist el paper que estàs fent”. A més, el tinc tant a twitter com a facebook.

Però encara he sortit relativament ben parat: a Lluís Rabell, president d’un grup parlamentari, li va dir “trinxa ignorant”. Amb la llei a la mà, Lluís Rabell no representa només els votants de Catalunya sí que es Pot, sinó a tots els catalans. I millor no els hi dic la idea que té de Greogorio Morán. Fa poc considerava que era un “tronat”, però li he llegit qualificatius pitjors.

Recentment un usuari de twitter deia arran d’una del les darreres sabatines del columnista de La Vanguardia: “si hi hagués un Gregorio Morán català vomitant odi contra asturians i vivint a Oviedo fot anys que hauria desparegut (misteriosament)". I des del perfil oficial del Partit Demòcrata Català -no sé si el porta el mateix Bertran- s’hi apuntaven: “Exactament!”.

Tots aquests no ho saben -o pijor: no se’n recorden- que durant el tripartit en vaig ser un crític impecable i implacable. El Jordi Turull n’és testimoni. En aquella època -una interminable travessia del desert de set anys- els de CiU només tenien el diari del grup Godó i e-notícies. La Vanguardia perquè era proconvergent i e-notícies perquè sempre he pensat que el periodisme ha de ser crític. Si no, ja podem plegar.

Però jo tampoc tinc la culpa que el govern dels millors hagi estat igual o pitjor que el de catalanista i d’esquerres. O que el de Junts pel Sí només hagi pogut aprovar una llei en nou mesos. Siguem francs: a banda de procés no hi ha res. De fet, no hi ha ni Pressupostos.

En fi, què farem ara dels embalats, dels hiperventilats, dels de pit i collons, dels de tot o res?. Tots aquests que els hi van dir que l’estiu de l’any vinent seríem independents i s’ho van creure a ulls clucs?. Se’n recorden que les eleccions del 27-S eren plebiscitàries?.

Se n’han adonat que han desaparegut de cop i volta alguns termes, fins i tot dels informatius de TV3?. Ara ja ningú no parla de DUI, de desconnexió. Ara només aspiren a un referèndum pactat. Però si el president de la Generalitat va anar a Madrid a oferir fins i tot les condicions.

Encara recordo que Esquerra -amb Oriol Junqueras i Pere Aragonès al capdavant, aquest ara un alt càrrec a Economia i Finances- va arribar a dir que els anteriors Pressupostos de la Generalitat serien els últims pressupostos autonòmics.

Ja no recordem el conseller Romeva tot afirmant, al ple del 9 de novembre de l’any passat, que les eleccions del 27-S era “el referèndum que no havíem pogut fer de cap altra manera“ i que “la proposta de demanar novament un referèndum ha quedat ja superada pels fets”. No, llavors deien que ja havíem passat pantalla.

Però si en aquell ple, en teoria el començament de la independència, van aprovar que “el Parlament de Catalunya declara solemnement l'inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república”. Perdonin, i ara hem de fer un referèndum?. No entenc res.

Clar que també era aquell en el que es feien els valents: “el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional”. Mas està a punt de ser jutjat ara pel TSJC i Homs pel Suprem. Aquí els únics que han cridat a la desobediència van ser els de Catalunya Ràdio. I el 70% dels oients va dir que no impedirien “físicament” el judici.

Ja no recordem tampoc quan Carme Forcadell quan deia allò de “president, posi les urnes!” -per a incredulitat d’Helena Rakòsnik,que estava a primera fila- o “tenim pressa”. No, ara ja ningú té pressa. No voldria ser malpensat, però en l'actualitat és presidenta del Parlament amb un sou 121.000 euros a l’any bruts. Deu tocar ferror perquè siguin quatre anys, no els 18 mesos previstos.

El problema és que aquí tots els periodistes que no hem remat a favor se’ns ha acusat de posar pals a les rodes o de coses pitjors. No es pensin, en la Catalunya actual, som quatre gats. Però no ens conviden enlloc. Ni mitjans públics ni privats. No devem ser prou purs. És que ni a la ràdio de Sant Pere de Vilamajor. En el cas que aquest municipi del Vallès Oriental tingui emissora municipal, que no ho sé. Tampoc sé qui governa.

El que passa és que els mitjans privats poden fer el que vulguin -encara que també funcionen per quotes- i els públics, no. Ho deia la presidenta de la CCCMA, Núria Llorach, aquest divendes a la comissió de control: “totes les opinions hi tenen lloc i s’expressen a casa nostra”. Espero tanda al Divendres i a totes les tertúlies, benvolguts Núria i Brauli. Fa anys que els conec.

El procés té sostre de vidre. Qualsevol professional amb criteri propi que expliqués en una tertúlia de TV3 o de Catalunya Ràdio el que passa -o simplement el que veu- trencaria la imatge idíl·lica que volen trasmentre del procés en particular i de Catalunya en general.

L’altre dia vaig publicar un article sobre el fet que, a la concentració espanyolista pel 12-O, sonés la Santa Espina -una sardana que feia posar la pell de gallina a la meva àvia quan la sentia- i un amable lector, el Pere, del Prat de Llobregat, em va deixar aquest comentari: “Ets un cas com un cabàs, Rius. Una cosa és que et venguis a l'enemic per diners” i l’altra “dir tantes bajanades sense cap vergonya”.

Tant se val, la realitat és tossuda. Veurem qui té raó al final. Però el que deia al començament: què en farem de tanta mala llet acumulada? Ens l’empassarem? Serà digerible? O sortirà dispada cap a algun lloc?. No vull ni pensar-ho. Però la classe política que ens ha portat fins aquí, els tertulians que han tirat benzina al foc i els mitjans públics que han alimentat el procés també en seren responsables. Llavors caldrà passar comptes.

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

23 Comentaris

#25 Felip huerta, Barcelona, 19/10/2016 - 15:06

I que farem dels hiperventilats unionistes?

#24 Pepón, Bcn (España), 17/10/2016 - 09:51

Cualquier verdad ignorada prepara su venganza.

Ortega y Gasset

#23 Galderic, Barcelona, 16/10/2016 - 21:16

Deu ser ingenu sr.Rius, si després de llegir el seu article, no ens pensem que no hi ha " hiperventilados constitucionalistas ", molts vomiten extremisme en el seu digital, o aquells que amenacen de mort al President Puigdemont, d'aquests suposo que en parlarà, oi ?.

#23.1 A., Barcelona, 18/10/2016 - 00:21

No cal q parli en Rius. Ja t ho dic jo. Hi ha molts hiperventilats a "Castilla". Directament anticatalans i no entenen gaire més q una "grande y libre". I qué? És el motiu pel que hi han hiperventilats indepes? Realment la raó per la independència es sustenta en uns pobres desgraciats anticatalans?

#22 Capit@n España, Bocamoll-landia, 15/10/2016 - 21:09

Sr. Rius diu el Refranero..."Perro ladrador poco mordedor" Tota aquesta colla de holligans no passa d'escalfar-se la boca...Son com els que van fugir per les clavegueres l'any 34 en versió pijo-radical.

#21 xavier fabra, bcn , 15/10/2016 - 17:15

señor rius lo pero estar por llegar , habrá derramamiento de sangre y todos lo sabemos , por que tengo conocidos que es tal odio a españa y a sus símbolos ,que tomando unas cervezas al lado de un parque de niños donde dos nen llevaban camiseta de españa , decía que había que arrancarselas