La Punteta · 24 de Març de 2016. 13:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els Molenbeek de Catalunya

Una dona amb nicab al barri del Raval de Barcelona

El problema del terrorisme islamista és que que difícilment té una solució policial. El problema de debò és: com hem tolerat la creació d’un gueto islàmic al cor d’Europa? A vint minuts del centre de Brusseel·les i a nou parades de Metro de les institucions comunitàries. Aquest és el rovell de la qüestió.

El primer ministre belga, el lliberal Charles Michel, ha reconegut almenys que Bèlgica té “un problema gegantí amb Molenbeek”. D’aquí han sortit terroristes que han participat en la matança de Charlie Hebdo, l’atac al museu jueu de Brussel·les, els atemptats de Londres i fins i tot l’11-M de Madrid.

En canvi, l'altre dia el Telenotícies hi va enviar una periodista i la crònica acabava dient que “els habitants d’aquest barri se senten discriminats i estigmatitzats”. En les imatges es veia com un marrec li llançava una escopinada a un càmara.

Perquè, a més, no és nomes a Brussel·les, és també a les banlieues de París, al Londonistan. A barris d’Hamburg o de Rotterdam. Fins i tot a localitats de Suècia on els musulmans superen ja, amb escreix, els suecs.

Quants Molenbeek hi ha Catalunya?. Fa gràcia que els periodistes de TV3 viatgin a Idomeni o Lesbos, però no hagin posat mai els peus a ca n’Anglada, a Rocafonda o a Llefià per copsar de primera mà el problema. Això sí després compraran un reportatge a l'estranger amb els tòpics de sempre per al 30 Minuts.

Per exemple: a casa nostra hi ha 80 mesquites salafistes, reconegut pels propis Mossos d'Esquadra. Ara és pitjor tancar-les que controlar-les perquè sortiríem a Al Jazeera i fotarien una bomba a la Sagrada Família. Però com hem pogut arribar fins aquí?.

Mentre les nostres autoritats es limiten a fer cinc minuts de silenci a la Plaça Santa Jaume cada cop que hi ha un atemptat i dir, com Mas després dels atemptats contra Charlie Hebdo, que simplement és una “lluita del bé contra el mal. L’expresident no es va atrevir ni a parlar de terrorisme islàmic. Com si fos la pel·lícula de Batman versus Superman. Aquí, ja em perdonaran, no sé qui és el bo i qui el dolent.

També recordo el llavors conseller Homs, la seva successora Neus Munté o el mateix titular d’Interior, Jordi Jané, demanant “no estigmatitzar” el salafisme. Una manera com qualsevol altra d’esquivar el problema.

Per descomptat, un salafista no et dirà que és un fonamentalista  sinó simplement un bon musulmà. Tampoc és necessàriament un terrorista, però molts salafistes acaben foten trets a Síria. I fa tota la pinta que ara estan tornant.

Com hem pogut deixar també la política d’immigració d’aquest país en mans d’un tàndem tan perillós com el d’Àngel Colom i Xavier Bosch quan, en realitat, el que calia eren decisions valentes?.

Ara han posat, Oriol Amorós, que ja va tenir el mateix càrrec amb el tripartit. No hi ha cap diferència, doncs, entre la política d’abans i la d’ara. Així portem sis anys amagant el cap sota l’ala en un tema en el que el temps corre en contra nostra. Fa anys que ens hauríem d’haver posat les piles.

Siguem francs: els musulmans radicals no s’integraran mai: l’Islam té una identitat cultural, social i sobretot religiosa massa forta. Es barreja el ressentiment cap a Occident -més d’una putada els hi em fet- i el complex de superioritat. Ningú s’integra en una cultura que considera inferior.

Ni tan sols en dues o tres generacions. Al capdavall, els occidentals som fumadors, bevedores i pecadors. L’assassí de Tolosa era un francès de tercera generació. I els autors dels darrers atemptats són francesos o belgues.

Però llavors com hem badat tant?. Digue-m’ho tot: En part perquè el catalanisme de CiU va preferir els immigrants magrebins que els llatinoamericans. Escamats per la immigració dels anys 60 i 70 van pensar, erròniament, que aquests s’integrarien i acabarien parlant català. En resum, que serien uns bons catalans.

En fi, ja ens ho trobarem. Per descomptat, correm el risc que aquí tinguem també un tragèdia com a Nova York, a Madrid, a Londres, a París o a Brussel·les. Una periodista tan propera al president Mas com Pilar Rahola ho deia l’altre dia en un article: “Si a Catalunya hi ha uns 400.000 musulmans, es considera que entre un 25% i un 30% són obertament radicals, la qual cosa situa la xifra de l’extremisme islamista en més de 100.000 persones.Que d’aquí en surtin uns quants centenars cap a la gihad és el mínim que podríem esperar”.

Els Mossos i la resta de cossos policials -de vegades amb polèmiques estèrils entre ells, per cert- fan la seva feina, però amb això no n'hi ha prou. Les nostres autoritats s’entesten a mirar cap a una altra banda. Em queda el consol de pensar -magre consol- que alguns fa temps que ho diem, però hem hagut de suportar un allau d’improperis i incomprensions. Quan vulguin posar el fil a l’agulla serà massa tard.

(1) “Quants són?”, 12 de març del 2016

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

28 Comentaris

#17 pepe., andorra, 26/03/2016 - 20:36

Yo creo q si pasa esto es pq muchos politicos cobran por hacer la vista gorda y cobran en petrodolares. No encuentro otra explicación, pq tontos, han demostrado q no lo son, son listos cuando alguien intenta moverles de sus sillones. Y en Madrid no hubo mas q un golpe de estado, no fue islamista.

#16 peláez, ,, 26/03/2016 - 00:48

Si es que es normal. Yo soy un moro de tercera generación en Bélgica y me tengo que hacer yihadista, porque los únicos referentes de esa sociedad son el odio entre valones y flamencos y las patatas fritas

#15 Vergonya aliena sento, Burundi del Nord, nou estat d'Europa, 25/03/2016 - 20:50

1.-Els politics catalans viuen a un mon paral·lel
2.- Normalment apaguen el foc amb bencina.
3.- Fan els que les elits economiques els hi diuen.
4.- L'elits economiques han apostat per les deslocalitzacions d'empreses al Marroc.
5.- L'emigracio magrebina és la contrapartida
6.-discrepar =islamofobia

#14 egarense, Terrassa, 25/03/2016 - 16:42

Uno delos Molenbeek de Catalunya lo conoce bien señor Rius podría ser en un futuro cercano el barrio de Ca n`anglada de Terrassa,no en vano han sido mas de 10 preuntos jihadistas los detenidos mas un inmolado en Irak,los ingredientes y la cocina estan preparados solo es cuestion de dejarlo hervir

#13 Maria Garcia Lopez, Mas de lo mismo y sus errores!, 25/03/2016 - 15:10

Q difícil es no ser " políticamente correcto " Sr. Rius...los pobres ( todos los trabajadores independientemente de la categoría laboral somo muy pobres si no tenemos trabajo)
en nuestros barrios, placas, calles de nuestros pueblos y ciudades vemos la realidad, pero los políticos nos dicen q NO...