La Punteta · 31 de Juliol de 2017. 11:27h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els 'palmeros' del procés

Entre els fans del procés s’han començat a detectar moments de debilitat. Potser el primer durant les últimes setmanes ha estat Toni Soler. El passat 2 de juliol va publicar un article a l'Ara ("La veritable frontera") en el que arribava a la conclusió "és possible que la independència no es consumi en aquesta partida”. I ho dius ara, Toni?

Per descomptat, suavitzava tan contundent afirmació amb aquestes altres paraules: “Espanya li caldrà assumir de nou que Catalunya ja no és una part de l’essència nacional, sinó un organisme incorporat, fent palès el fracàs de 300 anys d’uniformisme”. Magre consol per a una de les persones que, des de les planes d'aquest diari, ha estat alimentant esperances dia sí dia també.

Clar que potser es va passar de frenada i uns dies després, el 22 ("Deures per al dia 2"), tornava a fer una crida a la mobilització. “Qualsevol canvi que s’esdevingui en l’estatus polític de Catalunya serà conseqüència directa de la pressió exercida pels independentistes i no del conformisme assenyat, pretesament pragmàtic, del catalanisme tradicional”, afirmava llavors. Espero que el canvi no estigui vinculat al seu darrer contracte a TV3.

Després hi ha Josep Ramoneda, que el passat dia 19 ("La promesa i la realitat") ja proposava un “estat lliure associat”. Fins i tot defensava “un mínim denominador compartit que podria ser, amb tot el dolor de la meva consciència republicana, el reconeixement de la Corona”. Però com l’anterior també feia una crida al vot perquè “només serà imaginable si Catalunya surt enfortida de l’1-O”. Ara cal salvar els mobles.

Ramoneda és un especialista en detectar canvis en la direcció del vent. Durant vint anys va ser l'intel·lectual progre oficial en paraules de Pilar Rahola. Agafes els dietaris de Quim Nadal i, en efecte, hi surt una dotzena de vegades. “Xerrada a la Gavina amb Josep Ramoneda i Ferran Mascarell” (dijous, 5 d’agost de 1993). Un lloc ideal per conspirar, d’altra banda.

El tercer exemple és l’article de Francesc Marc-Álvaro a La Vanguardia el passat dia 20 ("Esborrar Pujol") en el que intentava diferenciar el personatge de l’obra de govern: “No seria intel·ligent ni just que les misèries que envolten la confessió crepuscular del pare dels Pujol Ferrusola desfigurin i enterrin tot el que va fer, des del seu càrrec, el president Jordi Pujol”.

Curiós que ho digui el mateix personatge que va trigar cinc dies -cinc- en matar el pare. Pujol confessava el 25 de juliol del 2016 i Álvaro li dedicava una plana sencera a La Vanguardia el dia 25 ("De tòtem a parallamps"). Altres, com Joan B. Culla, van trigar més d’un mes a pair-ho.

“Vet aquí -afirmava aleshores- la terrible i paradoxal faula de Pujol, el polític català més important del segle XX, una figura que cau estrepitosament del pedestal després de declarar, divendres passat, que durant més de tres dècades ha tingut diner negre en bancs d'Andorra”.

“Per mirar de protegir la seva esposa i els seus fills -afegia-, qui va ser president de la Generalitat i líder del nacionalisme català rebenta el seu personatge històric, assumeix la seva mort civil, esquerda el seu llegat, fereix el seu partit i aboca tones de desconfiança sobre la societat catalana”. Les negretes són meves. Quin canvi.

Certament hi ha un intent de salvar, suposo que a mesura que s’acosta el seu final físic, l'obra de govern del personatge. També han escrit articles similars en Manuel Cuyàs a El Punt-Avui i Nicolas Padovan a l’Ara. Però sospito que, en certa manera, també és un intent de reivindicar una forma de fer política: la del peix al cove.

Al capdavall, no n'hi ha una altra. La política és precisament això: diàleg i pacte. Sovint vals el que valen els teus vots o els teus escons. Només cal veure el rendiment que han tret els bascos i els canaris de la negociació dels Pressupostos de l'Estat. Mentre el PDECAT, relegat al galliner del Congrés, es consola treient cartellets quan ve el Rei. Com si fossin els de la CUP.

1387-pdecat-cartells.jpg

 

El PNB s’ha negat fins i tot a portar l’exministre de l’Interior Jorge Fernández a fiscalia! Ho deia recentment Iñaki Anasagasti en una entrevista: “Nosaltres sempre hem estat partidaris de menjar-nos l'elefant a mossegades i no d'un sol mos”. Recomano, modestament, que llegeixin l’opinió que té d’Artur Mas o de Francesc Homs.

Finalment, hi ha la tàctica de culpar Rajoy de tot. Com l’esmentat Joan B. Culla, que en el seu article a El País el passat dia 21 ("El ejemplo vasco") es preguntava: “¿Dónde estaría la política catalana si, aquel día de septiembre de 2012, Rajoy hubiera dicho sí a negociar un pacto fiscal?”. Ciència ficció.

La mateixa tàctica que fa servir Borja de Riquer el 27, en aquest cas a La Vanguardia ("La dignitat dels catalans"), quan assegurava que “són molts els articulistes que no entenen l'actitud del Govern Rajoy davant d'aquest greu problema polític i es pregunten com s'ha deixat que les coses es radicalitzessin tant”.

Clar que també escrivia: “L’ opinió internacional comença a estar cada cop més informada i preocupada pel que hom denomina, com a principi del segle XVIII, ‘el cas dels catalans'”. Es pot ser més de la corda? Es pot estar més desconnectat de la realitat? Però si a la UE no ens ha fet cas ningú. Ens hem convertit només en un maldecap per a Brussel·lees.

És el xip anti-Rajoy. Legítim, però infrucutuós. Aquí ens hem passat anys dient que, quan el líder del PP parlava, creava 50.000 independentistes de cop. Una altra fal·làcia del procés. La base social està estancada en els dos milions de persones des de fa anys. Només cal comparar els resultats del 9-N i els del 27-S. Encara pitjor: segons els baròmetres del CEO la cosa va a la baixa.

En el fons revela una frustració profunda. Com qui no vol la cosa, don Tancredo -així l’anomena el mateix Culla- continua a la Moncloa després de sobreviure a dues eleccions generals consecutives. El 2015 va treure 123 escons i 7,2 milions de vots. El 2016 va pujar a 137 i quasi vuit milions de vots. Un 4% més. En un i altre cas amb més de 400.000 catalans a favor. Mariano Rajoy ha sobreviscut a Obama, a Valls, a Hollande, a Renzi, a Prodi i … a Mas.

Siguem francs: aquell 20 de setembre del 2012 -quan Artur Mas va anar a la Moncloa- no anava a negociar, anava a donar un cop de porta. Després de la Diada del 2012, la primera massiva, l’home anava embalat. Només li faltava arribar i sortir a una Plaça Sant Jaume plena de gom a gom. Per això va convocar eleccions anticipades: pensava que arrasaria. El resultat és conegut: va perdre dotze diputats de cop. És com quan Puigdemont diu “referèndum o referèndum” i després vol negociar. Negociar, què?

Però si hem arribat fins aquí és per tots aquells opinadors, mediàtics, tertulians i columnistes que des de fa cinc anys no han parat de tirar carbó a la màquina de vapor, de llançar benzina al foc. Han estat els fogoners del procés. Tots esplèndidament recompensats.

Ara començarà aquella etapa del jo ja ho deia. A mi m’ho ha dit ja fins i tot algun conseller. Dic conseller, no exconseller. Vull dir que continua al Govern després de la darrera remodelació. O la de que ho hem fet tot per comptar-nos. Perdonin, els que ho dèiem érem quatre gats i en alguns casos ens han dit de tot.

El mal ja està fet. Costarà molt tornar a cosir el país.

35 Comentaris

#20 toni, Prats de Lluçanès, 04/08/2017 - 22:06

Fenòmenu: i si en fessis un sobre els "palmeros" de l'anticatalanisme, començant per tu mateix? Gràcies.

#19 xavier , only barcelones, 03/08/2017 - 19:09

cataluña esta rota para muchas décadas , y como la maquina de dividir Cataluña no pondrá el freno , acabara rota como decia aznar ,

#18 Alwix, Barcelona, 01/08/2017 - 13:13

No trobo la notícia on es diu que la falange dona suport a la GC passejant tranquilament pel carrer, que teniu una errada al servidor?

#18.1 pepe.----, andorra, 01/08/2017 - 16:14

nadie es perfecto, al separatismo catalan le apoyaba terra lliure, el mdt y demas organizaciones de lo mas ultra y variopinto y eso sin contar con q las falanges al completo estan financiadas y controladas por el CNI, q eso de estar en un partido con 35 añazos y sin oficio conocido, es mas q sospechoso....Encargais otro ataque al blanquerna y listo

#18.2 Josep, Barcelona, 01/08/2017 - 18:13


Y que hacia Fredi Bentanachs i Chalaux ,fundador y miembro de Tierra lliure sujetando la pancarta en la concentración de la CUP?

#18.3 Lobisome, BCN, 01/08/2017 - 21:05

La Falange puede dar su apoyo a quien le salga de las narices, por eso estamos en un país libre y en una democracia. Ahora, lo que no verás será al director de la Guardia Civil ni a un general, dándole la mano ni brindando un atril y un micrófono institucional para dar voz a los pirados estos de extrema derecha. El Parlament lo hace con Otegi.

#17 Robert, Calders, 01/08/2017 - 11:15

Es nota que el vostre diari no està comprat pel govern català.
Sóc independentista convençut, a mi no em cal que la premsa m'airegi les bondats d'un estat independent, jo simplement votaré SI per convicció.
Dic això ja que llegir el vostre diari em permet veure l'altre cara de la moneda. És com fer zàping a tele 5

No li desitjo sort. Ja

#17.1 pepe.----, andorra, 01/08/2017 - 16:16

tele 5? podrias haber dicho canal, a secas, pero has dicho tele5, lo cual no es una puñetera casualidad, es el mismo concepto q un titular de DER STURMER, detenidos un ciclista y un judio.....

#16 PepetCabrejat, Bcn, 01/08/2017 - 09:54

Els Manolos encara toquen, quan acabi tot aquest xou els hi poden demanar feina.