La Punteta · 3 de Març de 2015. 14:17h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els rebotats del PSC

José Zaragoza, el dia del seu 'comiat' al congrés del PSC

Un dels errors que va cometre José Montilla va ser no fer cas de Pepe Zaragoza. Quan va arribar a president de la Generalitat l’aleshores secretari d’organització del PSC li va recomanar que fes tabla rasa amb els consellers de l’època Maragall.

Però Montilla no només va mantenir Antoni Castells, Montserrat Tura i Marina Geli, sinó que fins i tot va ascendir Ernest Maragall de secretari del Govern a conseller d’Educació. En agraïment a la confiança dipositada llavors, cap d'ells pertany ara al PSC. Els fets han acabat donant la raó a José Zaragoza.

Jo, sempre que algú es proclama ara sobiranista, em pregunto el mateix: per què no s’hi declaraven quan tenien càrrec oficial?. Quan eren consellers o diputats o alcaldes o regidors, exemple. No cal dir que tothom té dret a evolucionar ideològicament, però són conversions sinceres?. Ferran Mascarell va passar en uns mesos d'alcaldable del PSC per Barcelona a conseller de Cultura amb CiU.

El mateix dubte em genera Raül Romeva: per què no va deixar ICV quan era eurodiputat?. D’acord, Iniciativa ha aprovat aquest dissabte -després de dos anys de fer bullir l'olla amb la consulta- que estan a favor “d’una Catalunya sobirana dins d’una Espanya plurinacional”, que no és carn ni peix. Però, ben mirat, a ICV no han estat mai independentistes i ara estan acollonits per Podemos.

El mateix em passa amb MÉS Moviment d’Esquerres -col·loquialment conegut com el partit dels exconsellers-, la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall o l’Avancem de Joan Ignasi Elena. Hi ha tantes escissions del PSC que, la veritat, em faig un embolic.

El passat mes de novembre, per exemple, els de MÉS i NECat -els noms semblen trets d’Star Trek- van presentar el document de confluència. Encara que, de fet, tots sabem que la confluència és amb Esquerra. Em sembla que els d'Avancem pensaven inicialment més en un front d'esquerres amb ICV, però han refredat la idea perquè té més futur electoral ERC que els ecosocialistes.

Recordo que van fer la roda de premsa un dijous -el 20 de novembre- i tres dies després ja participaven en un acte preelectoral d’Alfred Bosch. A l’escola municipalista d’Esquerra ja hi eren tots: Magda Casamitjana (NECat); Josep Duran (Avancem), Jordi Martí (Moviment Catalunya) i Toni Comín (Socialisme, Catalunya i Llibertat). L'esmentat Jordi Martí estaria ara fora del PSC si hagués guanyat les primàries a Jaume Collboni? (Encara que el candidat oficial va fer trampa amb els pakis).

Fins i tot he perdut el temps llegint el document de confluència que van aprovar aleshores -nou folis, no es perden res- i no he aconseguit trobar cap frase a favor de la independència. Com a molt una d'ambigua que diu que “ens sentim alhora compromesos amb els anhels de llibertat i autogovern ple dels ciutadans de Catalunya”. Però això gairebé ho podria signar Ciutadans.

Això sí, en pla progre, hi ha una proposta que fins i tot ara Podemos admet que no es pot fer com la de la “Renda Bàsica Garantida”. La resta són vaguetats de l’estil “canvi de model productiu”, “una economia mediambientalment sostenible i socialment justa” o una “defensa renovada i activa de l’Estat del Benestar”. Tot i que la que més m’ha agradat ha estat la d’”eliminar el sistema de canongies”. En això hi estic d’acord, però ho criticaven quan tenien un sou públic?.

Un altre exemple: un dels nostres col·laboradors més conspicus, Eduard Moreno, entrevistava divendres passat el coordinador d'Acció Política de MÉS, Pere Almeda. Hi havia una pregunta clau: “el partit que vostè representa es un partit favorable a la independència?.”

La resposta era un concert de violí: “És la tradició del socialista catalanista que ha liderat bona part del país que ara considera que cal construir un nou model de les esquerres a Catalunya, tenim tota la ambició per conformar aquestes majories”. No parlava d’independència ni de sobirania ni del procés. Res de res.

Un dels problemes de la política catalana és que s’ha convertit en un qué hay de lo mío. És legítim, però fa un mal immens al país. Hauríem de fer-nos aquella pregunta que va plantejar John F. Kennedy en el seu primer discurs presidencial: “no preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta què pots fer tu pel teu país”. I no ho dic pels rebotats del PSC, ho dic en general.

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis

Insults

3 Comentaris

#3 Socialistes United, Barcelona, 05/03/2015 - 00:55

Quin dilema! Decidir entre el Tete Maragall o Joan Ignasi "galetes Birba" Elena. No sé a qui votar. No dormo per les nits pensant en el 27S i en quina papereta agafaré.

#2 TimbalerDelBruch, Bruch, 04/03/2015 - 21:08

Interessant observar si ERC els acollirà o no.Un grapat de polítics professionals (en el pitjor sentit) munten el seu xiringuito privat 'MES','Ncat','Avancem'..que només representa a d'ells, els seus palanganeros i 20 o 30 descuidats. Amb aixo van fer carrera al PSC. Podran repetir la jugada a ERC