La Punteta · 21 de Juliol de 2017. 10:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els soldats del PDECAT

Marta Pascal, parlant dels "soldats del PDECAT" dilluns passat

 

Cal començar a reconèixer urgentment que, a Catalunya, si no hi ha fractura social estem a punt. Per descomptat, no hem arribat al nivell de l'enyorada Turquia, Veneçuela, o Polònia. Però això deu ser com els terratrèmols. Que hi ha diferents nivells d'acord amb l'escala de Richter segons la gravetat dels efectes.

Només cal veure com, en 48 hores, els processistes han deixat verds successivament Miquel Iceta i Lluís Rabell. Un per perquè va preferir Goldfinger en comptes de Las cloacas de Interior. L’altre per recordar que la Guàrdia Civil va anar al Parlament per “un cas de corrupció”. Alguns, certament, haguessin preferit veure-hi Tejero tricorni en mà.

Però és que Iceta i Rabell no són dos qualsevols. El primer és president d’un grup parlamentari al que van votar 522.000 catalans el 27-S (16 diputats). Al segon, 366.000 (11 escons). Amb l’agreujant que un diputat del Parlament no només representa els seus electors sinó que ens representa a tots.

Tant se val. Al dirigent socialista el més suau que li han dit ha estat “pallasso”. Pel que fa la resta hi ha de tot: “Fill de puta”, “fatxa”, “fàstic”, “merda”, “traïdor”. Fins i tot "garrí". No hi ha res més vil que jutjar una persona per la cara que fa. També s’han ficat amb la seva condició sexual (“mariquita”). Hi ha coses que pensava que només es deien a les casernes de la Legió, però pel que sembla també les diuen els partidaris del sí.

Perquè, en efecte, la majoria tenien estelades o el Sí de l’ANC al seu perfil de twitter. Al linxament s'hi apuntat també alt càrrec de la Generalitat com el director del Programa de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, que és la tapadera que fa servir Joan Maria Piqué per cobrar un sou públic mentre continua fent de cap de premsa de Mas. El seu col·lega Jaume Clotet també es va ficar un dia amb un diputat del Parlament.

Mentre que al dirigent de CSQP -i a Joan Coscubiela- l’han tractat de “càncer de la societat catalana”, “tòxic” o “nociu” i l’han encoratjat repetidament a fer les maletes el 2 d’octubre. Quan, hipotèticament, s’haurà celebrat el referèndum i s’haurà guanyat de carrer. Però si van ser els primers en demanar-lo!

Està a punt de complir-se, doncs, aquella profecia de José María Aznar -manda huevos, que diria el Trillo- segons la qual “antes que España, se romperà Cataluña”. O la del propi Artur Mas. Al ple del Parlament sobre la sentència de l’Estatut el llavors president va afirmar que calia encetar un nou camí “evitant al màxim les fractures socials dintre de Catalunya”. Ja veus on ens has portat, Artur.

L’altre dia, al míting de la Plaça de la Concòrdia, em vaig trobar un exalt càrrec que em va admetre que “Mas ho ha espatllat tot”. Però quan Marta Pascal el va esmentar encara el van aplaudir. Els del PDECT és fan un embolic: hi havia un estand amb l’estelada blava en una banda i la groga -la marxista- en l'altra. Mentre que un avi que tenia al costat aixecava de tant en tant el puny com si fos de la CUP.

Però com que és la revolta dels somriures això de si hi ha fractura social és un tema tabú. El còctel, tanmateix, ha esdevingut explosiu: per una banda hem agafat al voltant de dos milions de catalans al que els hi hem dit repetidament -també des dels mitjans públics- que som els millors. Com explicava Isabel Coixet en un article recent: “des de fa molt temps es promou i fomenta contínuament el menyspreu cap als altres territoris de l'Estat espanyol".

El segon ingredient és el convenciment quer la indepèndencia no només és a tocar, sinó que serà bufar i fer ampolles. També esperonat per tertulians de TV3 i de Catalunya Ràdio. Per això augmenten els nivells de testosterna a mesura que s’acosta el final del desenllaç. Es veu clarament la cosa no serà un camí de roses. Ara cal començar a buscar culpables.

Tot plegat és molt perillós perquè han arribat a la conclusió que la seva causa no només és legítima -que ho és-, sinó que també és justa. Les causes justes al llarg de la història han fet molt de mal. Ja em perdonaran per posar un exemple com aquest, però els soldats d’Al·là que van posant bombes pel món també creuen que la seva causa és justa.

I que consti que, en cap cas, pretenc fer una comparació entre un moviment democràtic, el del 9N, i el fonamentalisme islàmic. L'altra dia una senyora va comparar el sobiranisme i el III Reich i la vaig bloquejar automàticament.

Però dilluns passat va sortir Marta Pascal i va dir que els consellers cessats havien fet un sacrifici perquè eran “soldats del PDECAT”. Es curiós com el processisme recorre cada vegada més al llenguatge militar amb crides a la resistència a ultrança.

En la meva opinió, com saben els que tenen la immensa paciència de seguir-me, crec que no hi ha (encara) fractura social: hi ha fractura mental. Entre els processistes i els que encara toquem de peus a terra. La ratlla ara és entre els cuerdos -ho dic en castellà perquè assenyats, en català, ha agafat mala fama- i els veritables creients.

Com pot ser que tot un vicerpresident del Govern -que a més aspira seriosament a ser president de la Generaltiat- digui que l’Estat se li endurà els seus dos fills? O que la número dos d’un partit que ha estat pal de paller a Catalunya compari el seu antic líder (Artur Mas) amb Nelson Mandela? No ho sé. Me'n faig creus. Però aquests ens volen dur a la República Catalana?

14 Comentaris

Publicitat
#11 PepetCabrejat, Bcn, 22/07/2017 - 18:29

El procés farà llufa pq està capitanejat pels més ultres, haguessin estat més pragmàtics haurien tingut més possibilitats.

#10 Mefisto, BARCELONA, 21/07/2017 - 20:41



PUC DIR QUE JO NO HE PERDUT CAP AMIC PER CULPA DEL PROCÈS. SEMPRE M'ELS HE TRIAT INTELI.LIGENTS I HONRATS (I AMB IDIOMES) I, NATURALMENT, CAP NO ÉS INDEPE!!!!

#9 Pepe, Alacant, 21/07/2017 - 18:31

Una causa nunca es justa cuando se cree la única legítima.

#8 Lince, Cubellas, 21/07/2017 - 18:19

Se q tiene usted un brillante currículum formativo; la felicito.
Pero seguramente no sabe que los voluntarios catalanes q se unieron al golpismo, no franquismo todavía, fué el más numeroso de todas la entonces provincias. Y uno de los q más muertos tuvieron.
Dejemos a los soldados en paz. Murieron por CAT, también.

#7 Telamarinera, Vilanova, 21/07/2017 - 18:13

Vivimos en barrios; y calificamos la realidad por lo q vemos, percibimos.. en El Barrio.
Ahora El Barrio es "estelandia" o "los otros."". Y los estelados sólo creen en una fe dada, el resto es herejía... y claman con ira a todo q les hace un reflexión.
Les va la fe/ les calés, la vida en la comuna.