En la mort del meu millor amic - La Punteta - Notícies d'Opinió

Dijous, 23 de maig del 2013

Usuaris

DÓNA'T D'ALTA

Editorial

Blogs

Cartes al Director

L'apunt

La Punteta

Fòrum Actualitat

Portada > Opinió > La Punteta > En la mort del meu millor amic

La Punteta

20 / 08 / 12

1250

0019

En la mort del meu millor amic

Joan Daniel Bezsonoff

Aquesta setmana, el 14 d'agost, es va morir el meu millor amic. Feia més de dotze anys que vivíem junts. No parlava ni català, ni francès, ni cap llengua humana. Era només un vell gat gris, com n'hi ha milers i milers a Europa.

Recordi que, una nit de primavera, va arribar a casa meua, afamat. Li vaig donar allò que tenia a la nevera. Un tros de pernil dolç i un iogurt. Li va agradar tant que es va quedar amb mi. Li vaig posar O'Malley com al film de Walt Disney. També li deia gat, el gros o el vell. El cridava i arribava com un ca ensinistrat. Quan tornava de la feina, sempre m'esperava al pati, amb la regularitat d'un rellotge cucut suis. La veïna em deia: 'El vostre gat sempre arriba cinc minuts abans de vós'. Només em deixava cap al gener quan se n'anava a empaitar les gates de l'indret. Quasi tots els gatets del Nils li retiraven. A la llarga, l'havia anomenat Strauss-Kahn, però aquest nom no li devia agradar perquè només em feia cas quan li deia ' O'Malley.'

Era malalt des de feia un any i mig. Quina porqueria la sida dels gats! Ja quasi no menjava. L'antic acròbata que s'enfilava a dalt del campanar de la vella església dels templers ara feia bots patètics. No es movia mai de casa. Li agradava dormir al peu de l'acàcia a la parreguera.

Quan vaig baixar de Cerdanya, ja m'esperava. Va trucar a la porta com una persona. Es va rentar abans de dormir en el seu coixí. L'endemà, el vaig trobar molt feble. El vaig portar a cal veterinari. Quan van obrir la gabieta, ja s'havia mort.

Ja sé que és una anècdota sense importància en un món clafert de guerres i de desgràcies. Els gats, però, ens ensenyen la tolerància, la paciència. M'alegra que no hi hagi gats policies i tants lladres entre ells. Els gats són uns petits gentlemen que travessen la vida amb discreció abans d'anar-se'n a jugar cap als estels, al país des les ratolines.

url curta

http://tinyurl.com/8mqub8x

19 comentaris

#10 mireia, barna. 27/08/2012 - 01:30

Valorar

Per a tu i per al teu gatet..

http://www.youtube.com/watch?v=slyER8GKm3g

1
.		.

#9 Freixedes, Barcelona. 25/08/2012 - 00:39

Valorar

A mi se m'ha mort el canari "Calimer" que era el meu tercer millor amic i estic molt i molt trist. Menys mal que encara tinc els meus dos millors amics: el meu llargandaix "Juanxo" i la meva tortuga de Florida "Miami"

3
.		.

#8 Soro, Barcelona. 22/08/2012 - 08:43

Valorar

En alguns casos ha funcionat , n'aconsegueixes una altra mascota i en qüestió de dies el dolor per la pèrdua de la desapareguda va minvant.

6
.		.

#7 Albert, Vallès Occidental. 22/08/2012 - 03:10

Valorar

Benvolgut Joan-Daniel,

Diu molt de tu que dediquis un article a remembrar el teu gat i a proclamar l'estima que li tenies.

Els éssers humans hem oblidat que els animals també són éssers vius com nosaltres.

Salutacions des del Vallès un any després de veure'ns a la llibreria catalana de Perpinyà!

8
.		.

#6 Jim, bcn. 21/08/2012 - 21:12

Valorar

Les meves condolències. L'afecte que es pot arribar a tenir per les mascotes és molt gran, ja que passem moltes hores amb ells, ells depenen molt de nosaltres i estan molt per nosaltres (la qual cosa no vol dir que ens obeeixin sempre). És molt trist que tinguin una vida tan curta.

10
.		.

#10 mireia, barna. 27/08/2012 - 01:30

Valorar

Per a tu i per al teu gatet..

http://www.youtube.com/watch?v=slyER8GKm3g

1
.		.

#9 Freixedes, Barcelona. 25/08/2012 - 00:39

Valorar

3
.		.

#8 Soro, Barcelona. 22/08/2012 - 08:43

Valorar

En alguns casos ha funcionat , n'aconsegueixes una altra mascota i en qüestió de dies el dolor per la pèrdua de la desapareguda va minvant.

6
.		.

#7 Albert, Vallès Occidental. 22/08/2012 - 03:10

Valorar

8
.		.

#6 Jim, bcn. 21/08/2012 - 21:12

Valorar

10
.		.

#5 Jordi, Zaragoza. 21/08/2012 - 16:36

Valorar

Joan Daniel, sin acritud: si un gato es tu mejor amigo, deberías reflexionar una mica sobre el tema.

-13
.		.

#5.9 Comprensiva, Barcelona. 24/08/2012 - 01:53

Valorar

7
.		.

Amb tots els respectes, però, quan jo era petita, el meu millor amic era un camaleó i no em considero una persona estranya. Heu d'entendre que de vegades els animalons ens donen un afecte que els altres humans no són capaços d'aportar.

#5.8 Bernardo, Barcelona. 24/08/2012 - 00:42

Valorar

-1
.		.

Francesc, ¿por qué Jordi es un maleducado? Se puede entender el dolor de Joan Daniel, pero se puede entender también que es un poco ridículo que tu mejor amigo sea un gato. Salvo que seas un misántropo, claro.

Vale ya de cogérsela con papel de fumar.

#5.7 Francesc, Barcelona. 23/08/2012 - 22:57

Valorar

4
.		.

Jordi ets un maleducat. Trobo intolerable i covard el teu comentari.

#5.6 Bernardo, Barcelona. 22/08/2012 - 20:54

Valorar

-2
.		.

Coincido con Jordi de Zaragoza: fes-t'ho mirar.

#5.5 Comprensiva, Barcelona. 22/08/2012 - 15:05

Valorar

15
.		.

Us deixo un vídeo d'iguanes perquè veieu la sociabilitat d'aquests animals i de pas ens distreiem una mica de les penes:

http://www.youtube.com/watch ?v=t4z9dNS5Ow8

1- 5 de 8 comentaris

#4 Cornellanenc, Cornellà de Llobregat. 21/08/2012 - 15:34

Valorar

Els gats no són humans, però a voltes hi ha vivències domèstiques que ens fan pensar que aquesta afirmació és falsa i ens duen a creure que els felix catus ens entenen més del que pensem. Els que hi hem conviscut, per exemple, una quinzena d'anys, ho sabem bé. Això també es podria dir dels gossos.

3
.		.

#3 Xavier, Barcelona. 21/08/2012 - 02:50

Valorar

Els qui tenim la sort de compartir la vida amb animals no humans entenem molt bé el que s'explica en aquest test. Entre tanta pressa, els gats ens ensenyen moltes coses -si sabem escoltar-los.
Ànims!

8
.		.

#2 Ignasi, Bcn. 20/08/2012 - 23:41

Valorar

Ho sento molt per la mort del seu gat. Ho he viscut jo també temps enrera i vaig plorar molt. Per els idiotes que potser es riuran de mi i m'insultaran per dir que he plorat, que consti que no soc gai i segur que soc molt més home que tots ells junts.

13
.		.

#1 Xavier, La Bisbal. 20/08/2012 - 10:22

Valorar

Em sap molt de greu. És també amb la nostra relació amb els animals com es veu com som. I, encara que no parlés cap llengua humana, l'OMalley era poc francès si va viure concentrat a empaitar les gates de Nils. Com a bon gat, però no em sembla hagués negat un bon patac a cap parisenca.

6
.		.

#1.1 Àlex, Tàrrega. 20/08/2012 - 12:50

Valorar

6
.		.

Ja ho pots ben dir. Ens venen la moto de la fraternitat, pau i no sé quantes collonades més, quan la veritat és una i evident: la humanitat és escòria pura, i com més lluny estiguem els homes dels homes, més felicitat. S'imposa la misantropia.