Tal com us havíem anunciat, els proppassats dies del 19 al 25 de juliol cent vint catalans, tot continuant la campanya  “El cas dels catalans”,  varem aprofitar uns dies de les nostres vacances per a conèixer la nació germana d'Escòcia, la seva gent, la seva cultura, el seu paisatge i de com plantegen des de la terra dels pictes i els escots el seu futur sobirà dins d'una Europa de pobles lliures. L'oportunitat del viatge -a més a més del destí compartit- enllaçava de ple en els fets viscuts pels dos pobles: l'any 1707, després de la batalla d'Almansa, s'iniciava el procés que portà a la pèrdua de les llibertats del poble català, així com, el mateix any 1707, amb la Union Act, el poble escocès també perdia les seves.

Tot passejant per una de les ciutats visitades, Invernest, vàrem passar per davant d’un Pub on un nombrós grup d’escocesos fenien alegrement i en llibertat campanya pel “Yes” a la independència, vàrem entrar-hi i vam parlar amb molts d’ells constatant així el seu lliure entusiasme per resultat favorable que tindrà aquest referèndum. Ells viuen en un país, un estat civilitzat, on sí poden fer referèndums lliurement.

També vàrem visitat el Museu d’Escòcia a Edimburg on en entrar a la seva part històrica hi ha unes frases de la declaració D’Arbroath, una a la paret esquera que diu “It is in truth not for glory, nor riches, nor honours that we are fighting, but for freedom– for that alone, which no honest man gives up but with life itself.” O sia : No és en veritat per glòria, ni per riquesa, ni per honors pel que lluitem, sinó per la llibertat -només per ella, que cap home honest lliurement no en prescindeix  sinó amb la vida mateixa. I una altra a la paret dreta que diu “...for, as long as but a hundred of us remain alive, never will we on any conditions be brought under English rule”. O sia: ...perquè, mentre quedin almenys cent de nosaltres, mai i sota cap condició serem reduïts sota el domini anglès.

El capteniment i les complicitats existents entre aquests 120 catalans assistents procedents dels quatre punts cardinals del territori ajudaren a l'èxit de l'empresa i palesaren la fermesa d'aquell anhel que ens uneix per damunt de les diverses i legítimes opcions personals. Aquesta complicitat tingué el seu punt àlgid en la vetllada del dilluns dia 23 de juliol a Edimburg que comptà amb la presència dels diputats al Parlament d'Edimburg del Scottish National Party, Chic Brodie i Roderick Campbell (a més a més de la d'Irene Foster del Casal català d'Escòcia), on a més a més d'escoltar la seva determinació per una Escòcia lliure agermanada amb el poble català es pogué participar de la festa que amenitzà un grup de música escocès i que acabà amb el cant per part de tots els presents de adoptat com a  l'himne escocès Flowers of Scotland i de l'himne nacional català Els Segadors.

Prèviament al sopar de germanor i també durant la trobada - contacte personal, l’Expaer en Cap de Lleida en Jaume Manel Oronich i altres mantinguérem una intensa conversa amb els esmentats diputats per tal d’informar-los de la situació a Catalunya i les seves relacions amb un estat espanyol que ens espolia econòmicament, ens vol anorrear la nostra llengua i la nostra cultura i ens vol assimilar per tal de transformar-nos en castellans.

Ells es varen quedar esfereïts en veure tot el que estant fent i pretenent fer-nos i sobre tot de l’import de l’espoli preguntant-nos com ho podem aguantar i per què ho suportem. En el discurs en J. Manel Oronich va dir a tots els assistents que l'única solució que té Catalunya és aconseguir l’Estat propi o sia la independència i ara ells, els escocesos, són un exemple per nosaltres. Ara estem caminant endavant i veient la llum al final del túnel i si ens girem darrera nostra només veiem unes grans boles de foc que ens persegueixen i ens impulsen a tirar endavant.

L'endemà, el dimarts dia 24, la visita a Stirling, amb el monument a l'heroi nacional escocès William Wallace i la visita del castell, reblà el compromís de tots els assistents que quedà segellat amb la fotografia conjunta davant d'una estelada de grans proporcions, que ens acompanyà tot el viatge, on també varem cantar els Segadors i In-Inde-Independència,  In-Inde-Independència,........ El bon humor i la companyonia ajudaren a que la proposta fos totalment reeixida.

L'única anècdota negativa, només les cares de sorpresa d’algun castellà que també visitaven aquells indrets i com no dir-ho algun d’aquests éssers va atrevir-se a dir-nos alguna floreta de les seves que evidentment va quedar contestat immediatament com calia.

A mi em fan pena aquests éssers que van a visitar quelcom que no entenen, no saben on són i no poden assumir què hi va passar, però s’ho miren, això sí, s’ho miren.

Aquest bonic himne escocès, que els dedico diu:

Oh flor d'Escòcia
Quan veurem
Una altra com tu,
Que lluità i morí
Pels teus turons i valls menudes,
I s’aixecaren contra ell (Anglaterra!)
L’exèrcit de l’orgullós Eduard
I l'envià cap a casa
A pensar-s’ho de nou.

Els turons són nus ara
I fulles de tardor jeuen gruixudes
i quietes per aquesta terra que ara és perduda,
Que aquells tan estimaven,
que s’aixecaren contra ell
L’exèrcit orgullós d’Eduard
I l'envià cap a casa
A pensar-s’ho de nou.

Aquests dies ja passaren
I en el passat deuen quedar
Però encara podem alçar-nos
I ser de nou la Nació
Que s’alçà contra ell (Anglaterra!)
L’exèrcit de l’orgullós Eduard
I l’envià cap a casa
A pensar-s’ho de nou.

Oh flor d'Escòcia
Quan veurem
Una altra com tu,
Que lluità i morí
Pels teus turons i valls menudes,
I s’aixecaren contra ell (Anglaterra!)
L’exèrcit de l’orgullós Eduard
I l'envià cap a casa
A pensar-s’ho de nou.