Les expropiacions d'YPF a l'Argentina i de RedEléctrica a Bolívia posen de manifest l'extremada feblesa de la marca España a l'escena internacional. L'expansió de ressonàncies conquistadoras cap a Amèrica Llatina, un dels vectors essencials de la recent estratègia econòmica espanyola, sembla molt severament qüestionada amb vista al futur. I en relació a Europa, esvaïdes les vel·leïtats de gran potència del període d'Aznar i dels primers anys de Zapatero, el Govern de Rajoy no va més enllà de la gesticulació desesperada per evitar la temuda intervenció comunitària. Assistim, de fet, a la crisi de la via espanyola al capitalisme; un model depredador i especulatiu, al servei de l'elit burocràtica i financera que ha controlat històricament els ressorts de l'Estat. Es tracta, prou que ho sabem, d'una manera de fer que xoca de ple amb l'ethos econòmic propi dels Països Catalans, dinàmic, innovador i orientat cap a la producció, el comerç i la creació de riquesa.

La debilitat exterior de l'Estat s'està traduint, però, un xic paradoxalment, en un enduriment del seu paper polític i ideològic a l'interior de les seves fronteres. És aquí on cal situar els redoblats atacs a la identitat catalana –especialment sensibles al País Valencià i les Illes– i l'escanyament financer, premeditat i de molt dubtosa legalitat estatutària, del Govern de Catalunya. La situació és especialment incòmoda per al centredreta catalanista, amb una tendència congènita al pacte amb els sectors dominants espanyols però sense cap marge real, ara, per practicar el vell art del peix al cove.

El manteniment de l'atonia institucional present equival, doncs, des d'una òptica de mínima exigència nacional, al suïcidi. Catalunya no es pot permetre per més temps que el seu Govern es dediqui a laminar sistemàticament els serveis públics, de la maneta del PP local, i sigui incapaç de gestionar amb un mínim de credibilitat, a partir de la recerca de complicitats amb l'independentisme democràtic d'esquerres, l'embat amb l'Estat. El bròquil s'està florint i qui en paga les conseqüències són les classes populars i els sectors econòmics més dinàmics del país.