La Punteta · 25 d'Agost de 2015. 11:17h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Existeixen els Països Catalans?

Prussia Street, a Dublin

En el fons té raó el conseller de Justícia, Germà Gordó, quan en una conferència a la UCE el passat 22 d'agost, va dir que una Catalunya independent no hauria deixar de banda la resta dels Països Catalans. “Som-hi -va afirmar-, sense oblidar la Catalunya Nord, la Franja, les Illes i el País Valencià perquè la construcció d’un estat no ens ha de fer oblidar la nació complerta”.

Però em temo que els Països Catalans només existeixen per als homes del temps de TV3. Cal reconèixer l'optimisme perquè hi perseveren malgrat que fa anys que Televisió de Catalunya ja no és veu ni al País Valencià ni a les Illes. En el primer cas perquè el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, va atorgar la freqüència a La Sexta.

Quan el PP guanyava amb majoria absoluta tant a les Illes com al País Valencià -fins i tot malgrat els escàndols de corrupció- sempre pensava que amb això dels Països Catalans no hi havia res a fer.

És veritat que ara hi ha hagut un tomb electoral però totes les entrevistes que he llegit tant al nou president valencià, Ximo Puig, com a la presidenta balear, Francina Armengol -ambdós socialistes- van més en la línia de reconduir la relació de Catalunya amb Espanya que a favor de la independència del Principat.

Al president valencià, de fet, no li han agradat gens ni mica les declaracions del conseller Gordó. Sobretot després d’haver-se reunit el mateix dia, d'amagatotis, amb Artur Mas a Mallorca.

Jordi Pujol no en volia sentir a parlar dels Països Catalans. Al seu segon volum de memòries explica que una cosa és defensar "la unitat lingüística del català" i l'altre parlar dels Països Catalans. "No vaig utilitzar mai el terme, que havia fet servir alguna vegada de jove", s'excusa (1).

I el seu predecessor, Josep Tarradellas, tampoc. El periodista Xavier Febrés explica en un dels seus llibres (2) que el primer dia que li va ver una entrevista com a corresponsal de ‘L’Indépendent’ -el diari més important de Perpinyà- el va rebre amb un estirabot: “sobretot no em vingui a parlar de la Catalunya Nord”.

“No crec en els Països Catalans reunificats. Mallorca, València o Rosselló tenen els seus problemes, que abordaran cadascú a la seva manera. Els problemes del Rosselló no s’arreglaran a Barcelona. Han de ser resolts pels rossellonesos i pel conjunt de francesos”.



Em temo que la culpa de tot la va tenir el rei més important de la història de Catalunya: Jaume I. No només va crear un regne independent, sinó que la repoblació del País Valencià va córrer a càrrec tant de catalans com d'aragonesos. Tampoc va ser culpa seva del tot: Catalunya no tenia prou força -ni prou població- per fer-ho tota sola.

Sempre he pensat que el rei més venenat va ser, paradoxalment, també un dels més nefastos (a Martí l'Humà li hauríem de perdonar morir sense descendència). Jaume I va cometre encara un altre error: dividir la corona a la seva mort entre els seus fills: Pere -el futur Pere el Gran- va heretar Catalunya i València mentre que Jaume va esdevenir Jaume II de Mallorca.

El Regne de Mallorca -que incloïa també els comtats de Rossellló i la Cerdanya a més de la senyoria de Montepeller- durarà des del 1276 fins el 1343. Si van a Perpinyà no deixin de visitar el Palau dels Reis de Mallorca. Els francesos es deuen preguntar què hi pinta un palau amb aquest nom al mig d'una ciutat francesa. En fi, la decadència catalana del segle XIV també s'explica per l'energia esmerçada en reunificar la corona.

Però, en resum, em penso que fa temps que els valencians -i els mallorquins- no volen saber res de nosaltres. En el cas dels primers diria que fa segles perquè quan Catalunya estava en plena decadència al segle XV, el Regne de València agafà embranzida. Fins i tot, si no em fallen els comptes, van tenir dos Papes: Calixt III (Alfons de Borja) i Alexandre VI (Roderic de Borja).

Segurament si haguéssim tingut més múscul -més base territorial, més pes demogràfic, etc.- Catalunya hagués pogut fer front a Castellà amb més possibilitats. Josep Pla té un conte a La vida amarga -reeditat el 2008 en la col·lecció de La butxaca- sobre la mort sobtada d'un petit propietari rural que, en el fons, sintetitza una mica el nostre passat: "No som res, però fa de mal dir".

Però totes les nacions europees, també Catalunya, han patit sacrificis territorials al llarg de la seva història. Saben què queda de Prússia, la cuna d'Alemanya? Un carrer a Dublin -que il·lustra aquest article- perquè al final de la II Guerra Mundial va quedar repartida entre la URSS, Polònia i Lituània. L'antiga Danzig -una de les excuses de Hitler per anar a la guerra- és ara Gdańsk. A començaments dels 80 es va fer famosa per ser l'origen del sindicat Solidaritat.

No voldria ser pesat, però potser recordar també el cas de Grècia perquè, durant 2.000 anys, la costa oriental del Mar Egeu va ser grega. Quants savis hi van néixer començant per Tales de Milet.

Però després de la I Guerra Mundial -i la derrota turca-, el dictador grec Eleftherios Venizelos va considerar que era el moment de recuperar aquests territoris i incorporar-los al nou estat. Contra pronòstic va perdre la guerra (1919-1922) i a causa de la mort o l'exili es va esborrar la presència greca en aquesta costa.

Un dia, durant un viatge a Brussel·les, com que anava amb els horaris canviats, em van donar aixopluc a les deu de la nit al restaurant grec Plaka, a la rue du Marché aux Fromages. Si hi tenen ocasió no se'l perdin: s'hi menja molt bé.

La dona del propietari em va explicar que el seu avi va ser un dels que va fugir nedant. Si els recollien un vaixell turc els mataven allà mateix, si els recollia un vaixell anglès o francès estaven salvats. Al capdavall, la Illa de Samos -ara coneguda pels refugiats que hi arriben cada dia-, està a menys d'una desena de quilòmetres de la costa turca.

Per això em temo que aixo dels Països Catalans -sortosament el conseller Gordó es va deixar Andorra: si no haguéssim tingut un conflicte diplomàtic com quan Mas va proposar les seleccions catalana-andorranes- és una causa gairebé perduda. Els valencians i els mallorquins seran el que els valencians i mallorquins vulguin.


(1) Pàg. 59

(2) A tres quarts d'hora de Perpinyà. Ed. 62, Barcelona 2006, pàg 21


 

 

Twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

 

59 Comentaris

Publicitat
#29 pitbcn, Olot, 28/08/2015 - 15:03

Si que existen los "països" como existe la Atlantida, Shangri-la y Nanria, en el imaginario popular.

#28 pepe, andorra, 28/08/2015 - 13:59

El sr. Rius tiene toda la razon, solo existen los Paises Españoles. Ah y tambien los Paises Sudacas, unos grandes amigos, aliados y hijos prodigos de la Madre Patria. El padre me parece q tampoco es britanico. O estaba borracho, como de costumbre.

#28.1 pitbcn, Olot, 28/08/2015 - 15:05

Los paises sudacas existen, pero son solo una bandera y un grupete de mafiosos envueltos en ella robando a sus habitantes, tal como sucede en la Cataluña actual.

#27 Cesc F., Ca na Costa, 28/08/2015 - 11:59

Sr xavier vostè diu "els valencians i els mallorquins" (tali com fan molts principatins centralins) jo per sort, com que soc de Formentera, la seua valoració no m'afecta, soc tan català com vostè i sempre he cregut en els Països Catalans o Catalunya a seques, per cert, el meu pare és extremeny!

#27.1 Jordi, Zaragoza, 28/08/2015 - 12:42

Cesc, eres el paradigma de la lobotomía cerebral que sufren los que no pertenecen a la tribu y se sienten ciudadanos de segunda clase. Un poco de personalidad y unas lecciones de historia no te vendrían mal.

#27.2 Cesc.F, Ca na Costa, 28/08/2015 - 15:36

parla per a tu mateix xato, tu no saps ni qui soc ni que pens..això "dels ciutadans de segona" és una història delirant que la premsa nacionalista de Saragossa i Madrid us ven per Espanya. A Catalunya no miram els orígens dels catalans ni el color de la seua pell, a Espanya encanvi sí..sou tancats

#26 Mesetario, Mesta, 27/08/2015 - 20:26

El catalán que crea en los Paisos Catalans, creo que debería estar en contra de la independencia de Cataluña.
Salvo se que se produzca una situación inverosímil, un catalán será tan guiri en Talavera de la Reina como en Valencia o Baleares, o será tan compatriota en Toledo como en Sagunto o Manacor.

#26.1 david, pamplona, 28/08/2015 - 09:35

falso. Se comparte una lengua y una cultura que no tienen en talavera de la reina o en toledo. Básico. ala, a las mestas bien vuestras!

#25 Pablo, Madrid, 27/08/2015 - 16:45

"...Catalunya hagués pogut fer front a Castellà amb més possibilitats."

¿alguien me puede decir en qué momento de la historia de España ha existido un enfrentamiento entre Castilla y Cataluña?

#25.1 Institut Nova Historia, Barsalona, 28/08/2015 - 09:29

El que no expliquen és que la Corona d,Aragó va unir-se a la de Castella principalment per tenir un aliat per resistir els atacs seculars del regne franc.