La Punteta · 10 d'Octubre de 2017. 15:11h.

JOAN B. GAVALDÀ

Politòleg

Èxit de la manifestació unionista

Ja era hora que l’unionisme sortís massivament al carrer però potser han arribat un pèl massa tard. Ara no us queixeu que faci servir el terme “unionisme”, per què com voleu definir als espanyols que defensen la unitat d’Espanya si no és amb aquest terme?

Abans de parlar dels èxits de la convocatòria del 8 d’octubre amb el lema “Prou! Recuperem el seny” voldria posar algun “però”. Crec que els organitzadors van cometre l’error de portar de fora de Catalunya, centenars de persones amb AVE o autocars. Potser les fotos a la premsa queden molt maques però el dubte de quants catalans reals hi ha que se senten espanyols segueix quedant a l’aire. La majoria silenciosa de Catalunya no es farceix amb gent de Madrid, València, Múrcia o Màlaga, sinó amb catalans que estan en contra de la independència de la seva regió.

A continuació us vull senyalar els èxits de la manifestació d’aquest diumenge.

Èxit amb concòrdia quan assistents arengaven a la resta “Puigdemont al paredón” o en la versió més light i corejada “Puigdemont a la prisión”.

Èxit amb el reconeixement de la feina feta per les forces de seguretat espanyoles, cridant "Viva España, viva Cataluña y viva la Guardia Civil" o "No estáis solos" donant per bo la repressió policial extrema de la setmana anterior. Validant els cops de porra que es van repartir a aquells ciutadans que defensaven els col·legis electorals perquè tothom qui volgués pogués votar, tant els del Sí com els del No, els dels vots en blanc o els nuls.

Èxit en la defensa del diàleg entre els dos governs, al crit de "¡La unidad de España no se vota ni se negocia! ¡Se defiende!". I hom es pregunta si aquesta defensa serà per i amb la força. Perquè a banda de la Guardia Civil i el Cos Nacional de Policia, necessitaran ajuda de l'exèrcit?

Èxit del relat de les institucions espanyoles, equiparant el referèndum per l’autodeterminació de Catalunya amb un cop d'estat pitjor que el del 23 de febrer de 1981, al crit de "Golpe ¡no!", "España somos todos". Serà perquè aquell intent de cop d'estat ho van liderar la Guàrdia Civil tan aclamada aquestes darreres setmanes?

Èxit del constitucionalisme que defensaven l'aplicació del "155 ya", perquè segur que tots els qui reclamaven la seva aplicació saben que no hi ha cap llei que desenvolupi aquest precepte, i que en el text constitucional només descriu el mínim procediment? O com diu algun "pare" de la Constitució que el citat article es va redactar per no aplicar-ho mai? Era més una amenaça que no pas una disposició.

Èxit pels grans aplaudiments que va arrencar l'orador principal presentat com a Nobel de la Pau quan en realitat era de literatura, el peruà Vargas Llosa assegurant que "ninguna conjura independentista destruirà la democràcia española, que está aquí para quedarse" oblidant la història del seu país d’origen, que el 28 de juliol de 1821, va proclamar la independència des de quatre places públiques, instaurant el nou Estat: la República del Perú.

Èxit del nacionalisme espanyol que es va poder manifestar pels carrers de Barcelona, on el premi Nobel va voler treure l’espantall perillós com que "la pasión nacionalista es la peor de todas, la que ha causado más estragos" a Europa, oblidant-se que a Espanya es va viure durant 40 anys el pitjor d’un règim dictatorial ultranacionalista. I no de la banda d'aquests catalans eixelebrats independentistes sinó més aviat del sector que ell en el seu discurs volia defensar.

El cap de setmana ha passat i ara què? Doncs ara entrem en una setmana decisiva. El dimarts 10 d'octubre hi ha una sessió del Parlament on el President Puigdemont explicarà les actuacions polítiques sorgides després del resultat del referèndum de l'1-O. Molts estan a l'espera de la Declaració o no de la Independència i quin efecte tindrà. Davant aquest escenari només recordar que la Teoria de Jocs determina que en una situació conflictiva on prevalen interessos contraposats d'individus o institucions, i en aquest context, quan una part pren una decisió influeix sobre la decisió que prendrà l'altra, fa que el resultat del conflicte es determina a partir de totes les decisions preses per tots els actuants.

Per tant, tots aquells que no volen diàleg res, no va per ells, uns voldran mà dura i altres tirar pel dret amb la DUI. Qui realment està per una sortida negociada entre les dues parts, sap que no pot haver-hi un actor més fort que l'altre perquè sinó qui sortirà guanyant sempre serà el fort. Davant una situació com aquesta, el Govern català, l'única sortida que té per negociar des d'una posició d’igualtat de força i defensar les futures repressions de l’estat espanyol és amb una Declaració d'Independència sobre la taula. Llavors, sí que Catalunya es converteix en un subjecte polític capaç de seure a negociar amb el Govern espanyol de tu a tu.

La Declaració d'Independència servirà per aconseguir la màxima força possible per poder seure a dialogar com iguals.

 

22 Comentaris

Publicitat
#19 Érika, Terrassa, 23/10/2017 - 07:06

Claro que vino gente de fuera, ya que la soberania es del pueblo español no de la mafia estelada. De todas formas, no he visto ningún parking con 50000 autocares, ni he visto colapsos en carreteras ni trenes, ni servicios especiales para traer gente, como pasó con vosotros para traer proetarras de Euskadi, colonos de valencia y podemitas

#18 Adolfo Serna, Masquefa, 20/10/2017 - 17:14

Te olvidas del exito de la guardia urbana que primero habló de 350.000 personas y posteriormente reconocio presiones del ayuntamiento para ocultar la cifra de 1.040.000 de personas participantes que salian según sus calculos.

#18.1 manel, Barcelona, 21/10/2017 - 18:24

Totalmente falso. Ni el Estado opresor ni la mentira pueden callar lo evidente ni hacer el milagro de miles = millones. Das pena y asco, no por tus ideas, si es que las tienes, sino por tus embustes.

#17 El Programari, Barcelona, 20/10/2017 - 15:23

Benvolgut JOAN B. GAVALDÀ,

Aun cuando vino gente de fuera de Cataluña, y no cientos sino muchos más (y lo sabéis), si alguna cosa quedó demostrada, se quiera admitir o no, es que ni son mayoría y mucho menos silenciosa. Algunas de las frases que se oyeron allí, son para cualquier cosa menos para sentirse orgulloso. Pero nada, ¡seguid repitié

#16 Aderan, Barcelona, 17/10/2017 - 18:14

Mira Joan, m'ha passat tota la meva punyetera vida buscant on es obtenien els carnets de catalanitat, i ara resulta que els donaves tu !!! Ara resulta que quan un se sent espanyol, no pot sentir-se identificat i estimar totes de les regions que són Espanya. Bonica filosofia segregacionista! I tu et dius politòleg ??

#15 pepe.----, andorra, 17/10/2017 - 13:11

unionistas seriamos si poochi hubiera tenido un par de arrautus y no hubiera sido un cobarde gallina, capitán de la sardina, pero lo de unionista es un palabro q el regimen esta empeñado en introducir, no solo a traves de los separatas, sino q tambien usan a los infiltrados de la policia en la extrema derecha para introducir el palabro en cuestion