Els governants estatals s’han acostumat a governar fent el fatxenda amb Catalunya. Es pot prometre qualsevol cosa als catalans; després s’incomplirà la promesa de manera descarada, i això no tindrà cap conseqüència. Es pot mantenir als catalans en un espoli fiscal en el marc de la pitjor crisi econòmica de la història mentre se segueixen finançant AVEs a racons deshabitats d’Espanya, i no passa res. Es pot acusar els catalans de malbaratadors tot i ser els únics que han posat en marxa mesures d’austeritat serioses, mentre l’Estat manté plens de funcionaris ministeris amb totes les seves competències transferides, i tot segueix igual.

Tant s’han acostumat a fer el fatxenda a Madrid, que pensen que també poden fer fatxenderia amb les institucions europees i els mercats del deute. Però no els funciona. El Sr. Zapatero va intentar la fatxenderia, i va rebre un bon correctiu –amb trucades d’Obama, Merkel i el secretari general del Partit Comunista Xinès incloses-, que l'obligaren a fer una retallada salvatge de la nit al dia, menjant-se la seva fatxenderia.

El Sr. Rajoy tampoc no ho ha après encara. Amaga els pressupostos de l’Estat fins passar les eleccions andaluses, torejant-se amb fatxenderia madrilenya els mercats internacionals i les institucions europees... Per acabar havent d’inventar a corre-cuita noves retallades de cap de setmana de 10.000 milions d’euros, després de les corresponents trucades de rigor.

A Espanya, els governants creuen que es pot governar fent el fatxenda; com que amb els catalans sembla que val tot, pensen que amb els europeus també es pot fer el mateix, que mai no passarà res. Però a Grècia i a Itàlia ja han après què els passa als governants que fan el fatxenda amb Europa...  Els senyors Papandreu i Berlusconi van ser acomiadats sense contemplacions per no entendre que no es pot fer de xulo de barri amb els socis europeus.

Segurament el Senyor Rajoy acabarà aprenent que no pot fer el fatxenda a Europa. Tal vegada hauríem de pensar com podem aprendre nosaltres els catalans, que no tenim ni el poder polític ni econòmic dels dirigents europeus, què hem de fer per defensar els nostres drets i la nostra dignitat amb més contundència i sentit pràctic, perquè siguem capaços algun dia de parar-li els peus als fatxendes.