Vull felicitar Alfredo Pérez Rubalcaba per haver estat escollit nou secretari general del PSOE en el congrés que els socialistes han fet a Sevilla. De ben segur que no ho tindrà fàcil, i des d’aquí, malgrat les diferències que ens separen, li desitjo tota la sort i l’encert perquè la nostra democràcia necessita de partits forts i cohesionats per donar resposta a les demandes i exigències de la nostra societat, i molt especialment en temps de crisi.

Des d’una perspectiva catalana cap dels dos aspirants a liderar el PSOE no s’ha caracteritzat per defensar els interessos de Catalunya, més aviat tot el contrari. Rubalcaba sempre ha apostat per un Estat més centralitzat, i en això no hi ha hagut sorpreses. Sí que les hi ha hagut per contra en el cas de Carme o Carmen –segons convingui- Chacón, que ha renegat amb rotunditat de la possibilitat del pacte fiscal, com ja anteriorment havia fet amb l’Estatut que els catalans van aprovar a les urnes, causant una notòria perplexitat en molts sectors del nostre país.

Aquest congrés no ha anat bé per al PSC, que va apostar decididament per Chacón i que ha vist com la seva candidata ha estat derrotada. Però en qualsevol cas, el socialisme català en un futur no gaire llunyà haurà d’emprendre altres vies si realment vol dir-se socialisme català. Altra cosa és que ja els vagi bé ser el PSOE de Catalunya, una actitud legítima i en absolut criticable, però que és contradiu amb la imatge que en la darrera dècada s’havia volgut impulsar des del PSC. És evident que el sector catalanista del PSC ara es veu doblement descol·locat.

Però avui, més que d’anàlisi de conseqüències, és moment de felicitar el guanyador La veterania i l’experiència és un grau i d’això Rubalcaba en va ben sobrat. Desitjo que en faci bon ús i que tingui molta sort en la seva nova etapa.