La Punteta · 22 de Juny de 2015. 07:54h.

JOAQUIM MARIA PERRAMON

Formació professional

Segons les estadístiques tenim massa treballadors amb estudis superiors i pocs amb estudis mitjos i formació professional. També tenim pocs doctors. Però les estadístiques són enganyoses. Només cal visitar un quants indrets del país per a adonar-se'n de la quantitat de treballadors qualificats que hi ha i ha hagut en aquest país.

Vitrallers, ferrers, torners, paletes... admirables. Admiració com la que sentia Josep Pla per l'Hermós, el singular pescador d'Aigua Xelida!  La vida podia oferir a alguns l'oportunitat d'adquirir  l'ofici. L'aprenentatge, malgrat els defectes, va contribuir a formar bons professionals. L'empresa era l'escola. El sistema de Maestria industrial va ser un avenç sobretot perquè part del professorat eren tècnics d'indústria que feien hores complementàries a l'escola. Se seguien uns procediments educatius i a la vegada l'ensenyament tenia un enfocament pensat per a la integració laboral a l'activitat productiva.

La formació professional, tanmateix, mai ha estat estimada. En un país pobre ningú que hagués assolit cert nivell social la desitjava pels seus fills, preferien que fossin advocats, metges, arquitectes o enginyers. El benestar, en la immensa majoria dels casos, no procedia tant dels coneixements pràctics assolits sinó de la posició de poder a la societat. La raó de tenir un títol era per a tenir entrada als círcols d’entre els que remenen les cireres; aquesta era la forma de poder guanyar diners. Treballant, em deia el meu avi que era pagès, ningú s'ha fet ric, i es referia a la feina honesta i de qualitat.

Actualment, després d'anys d'hiperinflació de títols, aquests s'han acabat devaluant. Les empreses tampoc confien tant amb el que hagi pogut aprendre un estudiant sinó que observen el currículum com una senyal de que pot ser espavilat. Per exemple, es comprova que hi ha una preferència per la contractació d'estudiants que hagin passat una temporada a l'estranger amb un programa Erasmus.

Ara el Parlament acaba d'aprovar una llei de formació professional que representa un pas endavant però haurà de vèncer una cultura i una manera de fer molt arrelada que resulta adversa. El primer encert de la llei és que treballadors no titulats puguin tenir un reconeixement oficial. Un dels àmbits en que ha canviat l'actitud social és la cuina. Després del prestigi adquirit per cuiners com les germans Roca o Ferran Adrià, ja hi ha pares en aquest país amb certa posició social que accepten que el seu fill vulgui ser cuiner.

De cara a prestigiar la formació professional, és una llàstima que la llei no atorgui un reconeixement als mestres artesans que la pròpia Generalitat té reconeguts, perquè el cas dels cuiners és extrapolable a altres oficis, ja siguin artesans o no.

També s'ha pres com a referència el model alemany. A Alemanya la formació professional és un dels puntals del seu model econòmic però allà és l'empresa la qui determina les necessitats i el sistema educatiu s'ajusta a la demanda. Una empresa alemanya, per exemple una simple perruqueria, està interessada en tenir aprenents fins al punt de que hi aporta diners. És a partir de que una empresa manifesta el seu interès i es compromet a pagar, quan el sistema educatiu crea una matrícula. L'estudiant, per la seva part, cobra per formar-se, independitzar-se i té molt assegurada la col·locació perquè  l'oferta d'aquella especialitat coincideix amb la demanda.

Un altre aspecte rellevant del sistema alemany que aquí serà extraordinàriament difícil d'aconseguir és allà el sistema educatiu en general és diferent. El setanta per cent dels enginyers alemanys ho son per la via de la formació professional. Aquí el sistema encara està excessivament imbuït de la cultura de les oposicions i no de l'aprenentatge real. Un bon professional que per la via de la FP accedeixi a un grau universitari, es trobarà que serà ensenyat i examinat per uns opositors i molt difícilment s'hi adaptarà.

La llei de formació professional és un pas endavant molt important i està molt bé que s'hagi abordat el problema, però cal un canvi de mentalitat de tota la societat. Hi ha tres fases, primer de tot estaria molt bé si aconsegueixen prestigiar els professionals amb ofici que tenim, una segona fita seria aconseguir la prestigiar la formació – introduir programes com ara l'Erasmus tindria uns efectes magnífics- i finalment caldria que el sistema educatiu estigui al servei de l'activitat productiva i no a la inversa. Com a mínim si aquesta darrera fase no s'aconsegueix s'haurà millorat el sistema actual on el currículum és bàsicament una senyal a partir del qual cada empresa formarà a qui vulgui com vulgui, tot i que el que sistema de senyals és defectuós per subjectiu i esbiaixat; podem acabar  oferint la formació que dicti la televisió o qualsevol sèrie televisiva americana.

0 Comentaris

Publicitat