La Punteta · 5 de Maig de 2016. 15:12h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Gambús o la política com ascensor

Potser sense adonar-se’n, el fins ara eurodiputat d’Unió Francesc Gambús s’ha convertit en el darrer exemple d’ascensor social aplicat a la política. El passat 27 d’abril va anunciar solemnement que deixava de militar-hi després de 22 anys, però que mantenia l’escó. Sens dubte una decisió molt intel·ligent: són més de 6.000 euros al mes. Ara ja no haurà de passar-ne una part al partit.

Malgrat això no voldria que s’interpretés aquest article com una crítica a Francesc de Paula Gambús i Millet (Barcelona, 1974). Però el seu cas ve com anell al dit. Perquè ha viscut gairebé tota la vida de la política. Les úniques dades professionals vinculades al sector privat que he aconseguit trobar en el seu currículum oficial és administratiu primer a la Caixa i després a Caixa Catalunya entre 1996 i 1998. Són només dos anys. A més sospito que, després d'haver vist món, no voldrà a tornar a fer de caixer. És normal.

Entre el 1998 i el 2004 va ser assistent de la històrica Concepció Ferrer a Brussel·les, del 2005 al 2007 assessor del grup de CiU al Congrés i del 2007 al 2011 coordinador de la regidoria de comerç a l’Ajuntament de Badalona. Després, cap de gabinet de Joana Ortega a Vicepresidència (2010-2011) i director general de Relacions Exteriors de la Generalitat (2011-2014).

Quan el van nomenar per aquest darrer càrrec -el 20 de desembre del 2011- el seu currículum vitae ocupava set línies. No sortien ni idiomes. Cosa que no sé si domina o no. Per això no deixa de ser curiós que consideri que s’ha perdut una “oportunitat de regenerar Unió Democràtica” una persona que ha tingut càrrec oficial durant gairebé vint anys.

La veritat és que el senyor Gambús acabava de perdre la batalla d’Unió de Barcelona enfront un altre candidat. Aquestes coses, en política, de vegades passen. El que no s'ha de fer és tirar la tovallola. Potser ho veien guanyat. Em sembla que fins i tot els hi van oferir negociar una candidatura conjunta. En fi, tant se val: a Unió s'entesten en donar una imatge de pocs i malavinguts.

De fet ni tan sols va donar la cara: va presentar el seu cap de gabinet, Oriol Lázaro. A mi em recorda Carod, que ho va fer amb Benach al congrés d’ERC de juny del  2008 amb resultats prou coneguts. El llavors president del Parlament va quedar tercer per darrera de Puigcercós i Carretero. La seva credibilitat va quedar tocada: Per què havia de ser president de la cambra catalana -el segon càrrec institucional del país- una persona a la que els militants del seu partit no volien ni de president?.

Però el que més m’ha cridat l’atenció de la carta de comiat de Francesc Gambús ha estat la manera com ha justificat que s’aferri a l’escó. “Sóc membre del Parlament Europeu, sobretot, perquè entre en Ramon Tremosa, la Izaskun Bilbao i jo mateix vam obtenir 549.096 vots a Catalunya”, ha afirmat. S’ha de tenir molta sang freda o una altra cosa per donar una resposta com aquesta.

Resulta que els van aconseguir fent una campanya "des de la Mina a Deltebre, des de Vielha a Figueres, passant per Capçanes o Llerona”, afegeix. Estic per fer una sondeig a peu d’urna en qualsevol d’aquestes localitats a veure si saben qui és Francesc Gambús. Tant se val, el pitjor és que el senyor Gambús no és un cas aïllat: malauradament en política és un exemple.

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

4 Comentaris

#5 pepe., andorra, 05/05/2016 - 22:14

nchts, nihil novit sub sole, mirese vd. la poitica en España desde el duque de lerma y vera q no es la primera, ni lo de pujol, comparado con march, por ejemplo, con la diferencia de q al menos march, lo gano honradamente con el contrando y no saqueando el dinero de los impuestos de todos nosotros.

#4 PepetCabrejat, Bcn, 05/05/2016 - 16:50

Googlegi 'Francesc Homs', 'Jordi Turull' o 'Josep Rull' per posar exemples i faci una ullada als seus currículums....i aquests son els que ara parlen de primaveres i renovacions. En aquest país la política es un modus vivendi, acaben convençuts que son els senyors del jardinet i amos de la poltrona

#3 rafita, sabadell, 05/05/2016 - 16:18

Cierto. Ahora no tiene que entregar su parte al partido que lo incluyó en la lista, y se puede quedar íntegramente su sueldo. Total, no iba a ir en la próxima lista, y en caso de ir incluso de nº 1 no saldría elegido por UdC......

#2 Happy, Esplugues, 05/05/2016 - 16:14

Brillante artículo aunque describa la realidad penosa de muchos de nuestros políticos: ni saben ni valen para otra cosa q medrar a cuenta de la cosa pública. ¿Q servicio real ha prestado este señor a los catalanes ? 0..