Tot sovint un es fa el propòsit d'ordenar papers i fer neteja del despatx. És una tasca que sempre es deixa per demà, però aquest demà també arriba. El que semblava una feina feixuga fins i tot es torna plaent. Un recupera records, retroba aquell paper que es va trencar el cap buscant-lo i fins i tot recupera temps passats. Al final el resultat acostuma a ser que el desordre que hi havia inicialment es converteix en un nou desordre i el resultat de la feina quant a "fer neteja" és mes aviat minso. Això sí, el paper o el llibre que és llençat perquè no te l'has mirat en anys, serà el que necessitis quan ja sigui irrecuperable.

Doncs com deia, pretenia fer una gran neteja i vaig començar "pel calaix de baix", o sigui els papers mes vells. Ai! el primer que em va aparèixer varen ser els apunts de quan estudiava història, pels anys setanta del mil·lenni passat. Primer els vaig fullejar, després me'ls vaig mirar amb molta més atenció... quants records, quantes preguntes (que se n' hauran fet dels companys?)...

Passant pàgines vaig topar amb els orígens de Catalunya i tenia subratllat el nom de Guinedilda. Aleshores em devia fer gràcia. Era la muller de Guifre el Pilós i va ser especialment prolífica. Mentre donava llum a nois no passava res, hi havia patrimoni per repartir.  Però cap l´any 885 va tenir una nena, l'Emma. Com el futur de les dones ja en aquella època era complicat (de fet sovint encara ho és avui) no se'ls va ocórrer altra cosa que crear un monestir per que en fos l'abadessa quan fos gran. Dit i fet. Van fundar el monestir de Sant Joan, que amb el temps esdevindria en Sant Joan de les Abadesses. L'esmentada Emma, amb la protecció que li donaven els amics dels seus pares, no sols es va prendre seriosament el seu destí sinó que va sortir guerrera i al llarg de la seva vida (885-942, segons els meus apunts) va pledejar amb uns i altres per aconseguir augmentar el patrimoni i els privilegis del monestir.

A partir d'aquí em vaig posar a pensar: durant molts segles l'única sortida que tenien les dones de classe alta per desenvolupar-se fou la de dirigir un convent, com ho va saber veure Guinedilda per la seva filla. Les altres -amb honroses excepcions- estaven condemnades a casar-se i tenir fills (i no parlem de les que no pertanyien a classes privilegiades). Quanta gent desaprofitada durant tant de temps.

Evidentment aquell dia vaig ordenar poc i vaig llençar encara menys coses. Un cop més he deixat la feina per un demà que segurament tardarà en arribar, i possiblement quan arribi em tornarà a passar el mateix.