La Punteta · 23 de Novembre de 2015. 19:11h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Ja no me'ls crec

Josep Rull i Marta Pascal, abans de la roda de premsa d'aquest dilluns

Darrerament em passa una cosa molt curiosa. Quan vaig a una roda de premsa ja no me’ls crec. El primer símptoma va sorgir en la compareixença de Josep Rull i Marta Rovira el passat dia 10 per anunciar, solemnement, que a les eleccions generals CDC i ERC no tornarien a anar junts. Fins i tot van lliurar un full a la premsa sobre l’acord malgrat que, en realitat, era un desacord.

Rull -amb més convicció que Marta Rovira, tot s'ha de dir- va manifestar que anirien separats per “maximitzar" l'espai electoral. “Ara el que toca és que cadascú vagi amb les sigles pròpies per treure un resultat extraordinari”, va insistir. La secretaria general d’Esquerra anava mirant la xuleta durant la roda de premsa a veure com els hi podia vendre als periodistes.

Com que la compareixença va ser el passat 30 d’octubre -amb prou feines un mes després d’haver concorreguts plegats el 27-S sota el nom de Junts pel Sí- no colava això de “maximitzar” l’espai electoral. Per això vaig preguntar-ho, però no vaig aconseguir treure'n l’entrellat.

La segona vegada que, com a periodista, em van assaltar aquests símptomes va ser aquest diumenge durant la presentació de la candidatura de Francesc Homs per a Madrid. Curiosament va ser al mateix lloc que la del tàndem Rull & Rovira: el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. Com si el mecenes Pau Gil, l’estàtua del qual presideix l’entrada, pogués fer miracles.

Mas va anunciar, en aquest cas, la creació d’un nou partit “que agrupi gent del món socialcristià, socialdemòcrata i liberal”. Fins i tot va afirmar que la candidatura de Democràcia i Llibertat “és la millor llavor que podem posar perquè, a principis de l'any que ve, comenci a florir aquest nou arbre”. Hem passat de les metàfores marineres a les de jardineria.

Per mi que va eclipsar Homs com, el gener del 2002, Jordi Pujol el va eclipsar a ell. Aquell míting havia passar a la història com l’acte de proclamació d’Artur Mas com a candidat de CiU i va esdevenir famós per una frase que, vista el que ha passat després, hauríem de revisar: "Tites, tites, però qui s'han cregut que som nosaltres?; nosaltres no estem en política per la menjadora".

Finalment, els símptomes s’han agreujat aquest dilluns durant la roda de premsa de Josep Rull quan ha anunciat la “dissolució” de Convergència. La formació quedarà reduïda “a la mínima expressió” després del proper congrés del partit previst, si no hi ha les terceres eleccions anticipades, pel mes de març.

El millor -a part de quan ha negat que tot plegat sigui per la corrupció- ha estat en el moment que se li ha escapat que “som gent moderada, gent d’ordre” just dues setmanes després de votar la resolució de desobediència al Parlament. Clar que veient les giragonses de Francesc Homs en plena precampanya, ara que ja és candidat i es juga les garrofes, no se sap mai.

Perquè la veritable raó és que les sigles de CDC estan cremades després dels casos Pujol, Palau, ITV, Crespo o Innova, entre d’altres. Convergència deu ser l’únic partit d’Europa occidental el president fundador del qual va dimitir un 25 de juliol del 2014 i el secretari general, que a més era el seu fill, deu dies abans: el dia 15.

M’estalvio altres rècords com dos registres policials en un mes o la detenció del tresorer. Atorgarem al senyor Andreu Viloca, que s'ha reincorporat al seu lloc de treball, tota la presumpció d’innocència que calgui, però de moment s’ha passat tres setmanes en presó preventiva i ha sortit amb una fiança de 250.000 euros que ha pagat el propi partit. Evidentment és guerra bruta d’Espanya encara que sigui a través d’un jutjat del Vendrell, comarca del Baix Penedès.

Toni Strubell, que amb el temps arribaria a ser diputat de Solidaritat, va publicar ara fa 18 anys (1997) un llibre premonitori: “El cansament del catalanisme” (La Campana) en el qual advertia, entre d’altres coses, que la manca de resultats concrets podia conduir el sobiranisme a un impasse. Hem entrat precisament en aquesta etapa.

L’acte de l’ANC diumenge passat -3.000 assistents segons El Punt-Avui i 1.000 segons El Periódico- va punxar encara que els organitzadors no s’hagin atrevit a dir-ho o s’excusin en el fet que hi havia les presentacions de les candidatures de Democràcia i Llibertat i la d’Esquerra.

I si, per cert, han de desobeir per què demanen “la solidaritat de la gent” per pagar la multa de 400.000 euros imposada per l’Agència de Protecció de Dades per una gigaenquesta?. Suposo que, en realitat, era una fórmula subtil de pressió. És com quan et truquen a casa amb l’excusa d’un estudi sobre els índexs de lectura i acaben intentant vendre’t una enciclopèdia.

El pitjor que pot passar a un partit polític és que la gent ja no se'ls cregui.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

19 Comentaris

Publicitat
#19 Oriol2, BCN, 25/11/2015 - 23:54

No sé com s'acabarà tot això, però en una cosa poses el dit a la nafra: molts convergents viuen en una estranya dissonància cognitiva en què volen ser alhora "gent d'ordre" i donar suport a moviments rupturistes, i tot plegat sembla poc viable...

#18 Doncs..., Bcn, 25/11/2015 - 13:44

...jo, a qui no crec, és a tots vosaltres, perquè dieu que no us creieu a aquests, però en canvi us creieu als morts aquests de C's i PP's que menteixen més que parlen... Au va, home va, tots sou palmeros disfressats...!!

#18.1 pepe, andorra, 27/11/2015 - 20:58

otro q no sabe pensar por su cuenta, otro q se cree q si no estas con el proceso de estos politicos, esta contra la independencia o lo q sea esto. No chaval, no creer en este proceso, llevado por estos incompetentes, no es creer a los peperos o los cuperos o la virgen. Es tener criterio propio.

#17 García, barcelona, 24/11/2015 - 12:12

Yo no he utilizado nunca en este caso el ya. Simplemente no los he creído nunca, sin ya. El otro día leí una definición buena y breve, al estilo Gracián: la política es cinismo.

#16 Pepón, Bcn (España), 24/11/2015 - 09:50

Democràcia i Llibertat per Robar.

Es triste de robar pero más triste es de pedir.

Ni ética ni matemática.

#15 ALEX, Terrassa, 24/11/2015 - 08:37

Son muy malos, el pruzes tendría que fichar a Rubalcaba que mentía sin pestañear ni dudar, estos rulls y compañía son muy pardillos.