La Punteta · 15 d'Octubre de 2016. 11:15h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Jekyll & Hyde a Catalunya

Mesos enrere ja vaig advertir que el procés havia entrat en una fase ciclotímica. Amb el temps la cosa ha empitjorat. Ara ha entrat en una frase esquizofrènica. De doctor Jekyll i Mr. Hyde. El que passa és que no sé qui és un i qui és l’altre.

El mateix dia que Xavier Trias demana al govern espanyol un cop de mà perquè Barcelona es converteixi en la seu de l'Agència Europea del Medicament (AEM) el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Espanya a una dictadura.

L'alcaldable de CiU, en efecte, ha manifestat aquest divendres que “fa falta el màxim esforç, col·laboració i lideratge" davant la possibilitat Barcelona aculli aquest organisme en el cas que abandoni Londres per culpa del Brexit.

Però el mateix dia Puigdemont ha assegurat que està treballant per “construir un Estat de dret amb separació de poders, no com tristament passa a l’Estat espanyol” durant la presentació de la memòria anual de la Comissió Jurídica Assessora. La manca de separació de poders és el que passa a les dictadures.

El president s’ha queixat que a l’Estat espanyol hi ha una “manca d’independència del judicial” o que hem de construir un nou país “allunyat de les males praxis, riscos o temptacions”. En fi, m’estalviaré de recordar la composició del Consell de Garanties Estatutàries -que seria el nostre equivalent al Tribunal Constitucional- perquè ja ho vaig fer en un article recent.

L’endemà, al batibull, s’hi ha afegit Artur Mas durant l’homenatge a Lluís Companys en el 76è aniversari de la seva execució. En aquest cas ha vist la mà de Franco en el seu propi processament. “Quan un Estat jutja gent demòcrata i pacífica per escoltar el poble i demanar a la gent que s'expressi en llibertat, demostra que l'ombra de Franco és molt allargada”, ha manifestat al fossar de Santa Eulàlia.

Mas, des que es veu a la banqueta, no és el mateix. Perquè una cosa és anar a declarar davant el TSCJ envoltat de 450 alcaldes amb les vares a la mà i retransmissió en directe per TV3. I l’altra fer-ho com a expresident de la Generalitat. Aquí molt valents, però els únics a fer una crida de moment han estat els de Catalunya Ràdio i a Badalona han estripat una fotocòpia.

No s’ha atrevit a desobeir ni Otegi. Encara recordo el líder de Bildu, el passat 8 d’agost, dient: “jo dec obediència al meu poble, només al meu poble. I ho dic així perquè és així”. Mentre que al president del Parlament basc, Juan María Atutxa, el van condemnar a un any i mig d’inhabilitació i no va passar absolutament res. I això que era quan ETA encara matava. Tothom va acatar la sentència.

L’expresident també ha afirmat que “davant el 'no' permanent, nosaltres oferim diàleg i pacte”. Però ell és l’home que aquell 20 de setmebre el 2012 va entrar a la Moncloa per una porta demannt el pacte fiscal i va sortir indepe. La conversió va ser sobada. En aquest cas sempre he pensat el mateix: si anuncies que te’n vas, què vols negociar?.

Encara recordo que Mas té un llibre-entrevista del 2002, quan tenia 46 anys i ja era conseller en cap, en el que considerava que la independència era “un concepte antiquat i una mica rovellat”.

L'entrevistador, Rafael de Ribot, es devia quedar amb un pam de nas perquè va insistir:

- Està fent una renúncia explícita a la independència de Catalunya?

- Com que personalment no veig que les coses puguin anar per un altre lloc, seria irresponsable portar el país cap a un camí que signifiques una frustració col·lectiva.

- Per tant, per a Artur Mas, aquest objectiu, el de la independència, seria un camí desitjable però no realista? -va insistir-

- Posats a fer, sempre es poden tenir somnis", responia (Pàgs 41 i 42). (1)

La gran tragèdia de Mas, això també ho he dit algun cop però ningú m’escolta, és que les veu a venir, però després es fica de peus a la galleda. Clar que Trias té un llibre més recent (2) -en aquest del 2010, quan volia ser alcalde- en el que afirma: “En el tema de Catalunya i Espanya entenc que el cal és serenitat i estratègia” (pàg. 108). “S’ha de ser intel·ligent en les reclamacions, per poder avanarç, si anem a un enfrontament, jo dic que ho podem pasar molt malament”, continua (pàg 111).

Això és exactament el que està començant a passar. Trias, en aquest sentit, també era un clarivident encara que després hagi ajudat a tirar benzina al foc. Per això, entre d’altres raons, ja no es alcalde.

Acabaré amb una altre frase, també de Trias: “El sentit comú posa cadascu al seu lloc tard o d’hora” (pàg. 41)
 
 

(1) Rafael de Ribot: “Què pensa Artur Mas?”, Dèria, Barcelona 2012

(2) Jordi Cabré: “Xavier Trias. Barcelona vista per un metge”, Columna, Barcelona 2012

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

10 Comentaris

#7 Francesc777, Barcelona, 17/10/2016 - 13:41

Ja el tenim aquí. L'article setmanal anti-Mas.
"ho he dit algun cop però ningú m?escolta"
Jo diria que ho hem llegit molt mes que un cop.
Pero jutjant per les ultimes dades del OJD, potser si que "ningú" t'escolta.

#6 PepetCabrejat, Bcn, 15/10/2016 - 21:38

En Trias ho diu malament, no és pas el sentit comú el que posa cadascú al seu lloc, és el temps.
?El tiempo es justiciero y pone cada cosa en su lugar? és una frase d'en Voltaire.
Esperem que ho faci aviat.

#3 angelito, barcelona, 15/10/2016 - 19:31

Lo del manicomio catalán no es una metáfora.

#2 unborreguuu , de poble, 15/10/2016 - 16:47

desprès del 27s en qualsevol pais NORMALET i DEMOCRÀTIC tota aquesta gent que parla en nom de catalunya ja haguès hagut de DIMITIR però aqui estimen massa el sou i la ''cadireta'' per sobre de tot....la veritat es que ultimament escoltant a tots fa vergonya dir que sóm catalans!!!!..

#1 !!*!!, Bcn, 15/10/2016 - 14:22

"En aquest cas sempre he pensat el mateix: si anuncies que te?n vas, què vols negociar?"
Lo que es vol negociar, son les condicions de sortida. Una cosa és sortir amics i una altra sortir emprenyats. El el segon cas, Espanya es menja el deute sola.
Existeix la paraula "negociació" en castellà ?

#1.1 abarr, egara, 15/10/2016 - 16:44

i del deute de la generalitat, en cas d'unilateralitat que fem? perque aixo en el pitjor dels casos portaria a un Transnistria

#1.2 xavier fabra, bcn, 15/10/2016 - 17:23

sacate la e.s.o campeon

#1.3 Para !!*!!, Terrassa, 15/10/2016 - 21:07

Si Cat se independiza unilateralmente, es posible que Esp se coma la deuda de Cat. Pero si eso sucede, NADIE, ABSOLUTAMENTE NADIE va a prestar dinero a Cat.

#1.4 PepetCabrejat, Bcn, 15/10/2016 - 21:45


Costa de creure que sigueu tan il.lusos.

#1.5 !!*!!, Bcn, 16/10/2016 - 00:04

Com podeu ser tan hipòcrites. No parlo del deute de Cat. Parlo de la part catalana del dèute espanyol.
Es l'estat espanyol el qui té el deute. Es ell el qui haurà de pagar-lo.
Sense Catalunya, clar.