La Punteta · 23 de Maig de 2014. 11:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Jo, avui, votaré en blanc

El Punt Avui, dijous 5 de maig de 2014

Com que sóc de la generació del Kennedy i encara vaig veure el Franco viu, tinc gravades les primeres eleccions democràtiques. La façana de la Universitat de Barcelona va quedar empastifada, de dalt a baix, de cartells electorals. Però llavors no era incivisme. Simplement la gent estava assedegada de democràcia.

Per això, menys de quaranta anys després, no hagués imaginat mai que arribaria a una cita electoral sense saber a qui votar. Finalment, després de rumiar-m'ho molt, en comptes d'abstenir-me com proposava la CUP -qui ho havia de dir- acabaré votant en blanc.

Però crec, sincerament, que els partits s'ho han de fer mirar a l'hora de fer campanyes. Les eleccions, en efecte, no es guanyen els últims quinze dies sinó els quatre anys abans. Com Pujol, que va governar 23 anys a base de fer comarques el cap de setmana i una memòria prodigiosa.

L'expresi, en efecte, estava sempre en campanya. I era capaç de recordar el nom de la perruquera de Sant Pere de Vilamajor, posem per cas. L'últim cop que vaig seguir l'expresident de prop pel simple plaer de seguir-lo va ser al mercat de Bellvitge el 2010. La diputada de CiU Meritxell Borràs se'n recordarà perquè també hi era. Quin espectacle. Es va trobar un firaire de Santa Eulàlia de Ronçana al qual va ser capaç de dir-li la població d'aquest municipi del Vallès Oriental: 7.000 habitants. El mateix, per cert, on Ariadna Oltra va començar la seva carrera professional.

Tant parlar de desafecció i cada convocatòria electoral eixampla una mica més la distància entre la classe política i els ciutadans. Enguany hem vist candidats en tractor, jugant al dòmino, fent-se fotos amb jubilats o criatures, cuinant botifarres i paelles. Com si l'important fos l'espectacle. Però la principal preocupació logística dels partits ha estat com omplir els mítings. Llevat de militants i convençuts, a la resta de la gent no li ha interessat gens.

A més, són unes eleccions europees, però ningú no ha parlat d'Europa. Totes les campanyes han estat plantejades en clau interna: els populars diuen que està en joc el futur, els socialistes volen aturar Rajoy, Mas pensa en la consulta i els d'ERC en el sorpasso a CiU. Per exemple, amb les tragèdies de Ceuta i Melilla o de Lampedusa, algú s'ha atrevit a parlar d'immigració? No, és un tema tabú, però després es queixaran de l'ascens de la ultradeta a tota Europa.

Hi ha encara un altre factor que fa augmentar, malauradament, el meu euroescepticisme. Els 54 eurodiputats espanyols cobren una mitjana de 17.000 euros al mes: 8.000 de salari brut, 4.300 per despeses i 4.800 en dietes. A més de tenir dret a un despatx a Brussel·les i un assistent personal, entre d'altres avantatges en cash o en espècies. S'ho mereixen?.

L'Europarlament, en efecte, és una bicoca superior fins i tot al Senat. Només cal repassar la llista dels actuals membres per adonar-se'n que els partits l'utilitzen sovint com a cementiri d'elefants. El PP hi té un parell d'exministres com Jaime Mayor Oreja (Interior) -a qui han amagat durant la campanya- o Pilar del Castillo (Educació).

Mentre que el PSOE hi va enviar Juan Fernando López Aguilar -aquell titular de Justícia que feia caricatures quan Zapatero era president- o fins i tot l'exdona de Felipe González, Carmen Romero, que ja va passar pel Congrés dels Diputats sense saber amb certesa quina aportació legislativa hi va fer.

Si la meva confiança en el Parlament Europeu és també escassa és també perquè l'únic cop que he notat els efectes beneficiosos d'aquesta cambra de 766 escons va ser el dia que van abaixar els preus del roaming. Suposo que perquè ses senyories es van adonar, quan trucaven als seus respectius països, del preu abusiu que cobraven les operadores de telefonia mòbil.

Llavors, doncs, m'assalta la pregunta definitiva: Què ha fet, per exemple, Javi López per cobrar 17.000 euros al mes?. Per dedicar-se a la política caldria haver realitzat alguna cosa a la vida més enllà de militar en un partit i anar pujant esglaó a esglaó. Potser no caldria tenir un doctorat per Harvard, però almenys haver creat una empresa, una ONG a l'Àfrica o simplement tenir una trajectòria intel·lectual a l'alçada de les circumstàncies.

Esmentava el cap de llista dels socialistes perquè les principals dades del seu currículum és tenir 28 anys i haver estat líder de les JSC. A la vida real no se li coneix cap altra activitat professional llevat haver estat professor (assistent!) de dret comunitari. Si fa no fa com Elena Valenciano, que va començar també a les joventuts del PSOE i va acabar treballant d'administrativa a Ferraz. Quan al currículum poses que tens "Estudios en Derecho y Ciencias Políticas" és que no has acabat ni una carrera ni l'altra.

Amb les joventuts dels partits hauríem de fer allò que va dir en un moment de lucidesa Ana Botella -l'única cosa assenyada que ha dit, d'altra banda- suprimir-les totes, perquè han esdevingut només un trampolí per a dedicar-se professionalment a la política. A més, ja ho deia ahir: les campanyes en negatiu no m'agraden. La política hauria de fer trempar, no provocar por.

Val a dir que els meus dubtes sobre Javi López són extensibles -amb major o menor grau- a la resta de candidats. Pel que fa a Ramon Tremosa encara recordo quan Convergència ens el va vendre com independent el 2007 i, l'endemà, La Vanguardia va publicar que havia militat 17 anys a Convergència. Potser tècnicament no va ser una mentida, però ens van amagar informació.

A més, a Catalunya, els independents són de joguina: Junqueras va passar en un any i mig d'independent a presidir el partit. Però el problema és que Tremosa, en aquesta campanya, ha anat allò que els periodistes en diem de sobrat. I em sap greu dir-ho perquè té un bon coixí acadèmic. No jutjo mai la gent per la cara que fa, però segurament la seva imatge impol·luta, de set-ciències, que no es despentina mai -n'hi ha que ho atribueixen a un excés de laca- tampoc no el beneficia. Tremosa sembla un clon de quan tractaven Mas de Robocop.

De vegades sembla tant de Convergència que penso que té més futur com a secretari d'organització que d'eurodiputat perquè, al llarg de la campanya, n'ha dit de molt grosses. Com quan va dir, a TV3, que "el silenci d'Europa amb la consulta era "el gran fracàs de la diplomàcia espanyola". O que "un estat català construirà més ràpidament el corredor del mediterrani” perquè això sembla que vulgui dir que l'haurem de pagar nosaltres. En el tram final de la campanya s'hagués pogut estalviar també alguna bufetada a Duran perquè, agradi o no, el líder d'Unió és també el secretari general de CiU. A Duran i Lleida li han perdut el respecte Rull o Corominas i ara se li ha encomanat a Tremosa.

L'altra opció, per als qui som partidaris del #sísí, seria votar doncs Josep Maria Terricabras. Terricabras, d'independent en té poc, però a mi que m'ha costat molt poder-me defensar en anglès i francès m'impressiona que una persona de 67 anys pugui demostrar fluïdesa també en alemany i italià. Em trec el barret.

Però el problema del candidat d'Esquerra és Ernest Maragall. M'estalviaré repetir què en penso de l'exconseller socialista perquè ja ho he fet en algun article anterior i no voldria pas avorrir al respecte públic. Però de debò la direcció d'ERC pensa que Ernest Maragall s'ha fet independentista o simplement actua per despit?.

El dia que el van escollir per a la direcció del PSC al desè congrés del partit -havia de ser el guru ideològic del socialisme català: s'encarregava de Conferències i Programes- va amb sortir vot de càstig i tot. Amb prou feines va superar el 70% dels vots.

L'únic que volia la direcció d'Esquerra amb el seu fitxatge era fer una opa als votants PSC sense adonar-se'n que, de tot l'anomenat sector catalanista, Ernest Maragall era probablement el que arrossegava més mala fama. No han fitxat un candidat, han fitxat un cognom. I el que actua amb deslleialtat un cop -preguntin a Montilla, que el va ascendir a conseller, com li va pagar el favor- pot fer-ho un segon cop.

Tampoc no acabo d'entendre que els militants de Nova Esquerra Catalana (NEC) no vegin que els ha fet servir per col·locar-se. Ernest Maragall no ha actuat per conviccions, sinó per ressentiment envers el seu antic partit. I el ressentiment, en política, no és bo.

Em quedaria, doncs, Ernest Urtasun. Sobretot després del paper que va fer al debat de TV3. Ha nascut una estrella. No es va arronsar malgrat la manca d'experiència mediàtica i va disparar a tort i a dret. Personalment, no hagués acusat mai el PP de ser un "partit autoritari" perquè guanya eleccions, fins i tot amb majoria absoluta. Però el seu electorat deu estar encantat. Al capdavall, el cas Bárcenas és una vergonya i CiU també té la seu embargada. Aquí, Tremosa va haver d'engaltar.

Urtasun, amb el seu cabell entremaliat, té alguna cosa de Che televisiu. Però també és un representant genuí de l'esquerra pija. Un candidat ecosocialista que ha anat al Liceu Francès -com el president Mas, ves per on- no sé si podrà defensar mai l'escola pública amb prou autoritat moral. Jo crec que quan parla de la defensa de "la classe treballadora" o tracta el neoliberalisme de "càncer" és per remordiments de classe. A Catalunya hi ha tota una generació d'esquerres -com els socialistes de Sarrià o el pijoprogressisme- que es va fer d'esquerres perquè els seus pares eren de dretes. I, en aquella època, ser de dretes era també ser franquistes. I, si no, només cal llegir llibres com el de Rafael Nadal o el d'Esther Tusquets.

 


Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

39 Comentaris

Publicitat
#30 Kropotkin, Vic, 25/05/2014 - 20:57

Respecto a la memoria prodigiosa de Pujol he de decir que los PC tienen mucha mas memoria, cuestan mucho menos y, al menos de momento, no pueden tener hijos... ¡Vivan los PC!

#29 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 25/05/2014 - 17:15

¿Blanco? Ni Rojo ni Azul. Ni Verde ni Negro. Ni a rayas de Rojo y Amarillo con adorno o no de estrella. No está mal el Blanco; no compromete a nada ni da problemas. Pero a mí, la verdad, me gusta más el Naranja.

#28 adelaida, barcelona, 25/05/2014 - 15:58

Ai Rius. Sovint no sé ben bé de què vas. Intueixo algún ressentiment. No sé, i em sap greu. Abans m'agradaves més. També me'n sap que tants Ciudadano's hagin envaït el diari. Ressitua't, sis plau. Et necessitem.

#27 Votant, barcelona, 25/05/2014 - 15:54

D'acord, el sistema parlamentari és desastrós. Però aquest Estado no canviarà a favor de la raó i la justicia. Ergo, comencem a votar per fer un estat nou i millor. I com que vota cada persona, independentment de les neurones que tingui, a la campanya s'ha de convencer tothom, com sigui.

#27.1 Joan, Barcelona (Espanya), 25/05/2014 - 17:10

Això de l'estat nou és el que deien els feixistes als anys 30. I també era un lema de Franco. Teniu molt en comú.

#26 Francesc777, Barcelona, 25/05/2014 - 14:16

Votaràs en blanc? O simplement no et vols mullar?