La Punteta · 14 de Setembre de 2015. 22:56h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La bombolla catalana

L’unionista i sin embargo amigo Ramon de España va publicar el 2013 un llibre que duia per títol “El manicomio catalán”. Gràcies a l’èxit hi va haver una segona part l’any següent any amb “El derecho a delirar”. Jo m’ho vaig passar tan bé que fins i tot el vaig entrevistar. Encara que em critiqués i, òbviament, discrepés en moltes coses. Començant per la portada. No malpensin, també ho va fer un patriota com Vicent Sanchis a un programa que presentava a La Xarxa.

Com que sospito que el Ramon ja ha tirat la tovallola pel que fa a entendre els catalans fa poc vaig encarregar per internet el llibre d’Albert Boadella -sí: Boadella- “Adéu, Catalunya”, que és del 2007. On m’ho espero passar tan pipa com amb l’anterior quan el pugui treure del prestatge de llibres pendents.

Pels que tenim un sentit tràgic de la vida -i a aquest pas de la política catalana- convé de tant en tant un injecció d’humor. És una manera com qualsevol altre de suplir l’absència de Manuel Trallero a les planes de La Vanguardia durant la campanya electoral. L’autocrítica no s’hauria de perdre mai. Si no en comptes de periodisme fas patriotisme.

Però, tornant a Ramon de España, em temo que els fets li comencen a donar la raó. Els darrers esdeveniments del procés indiquen que alguna cosa grinyola, que no anem bé malgrat totes les expectatives. Tot el procés s’ha convertit en una operació per treure pit, refermar l’autoestima, autoconvèncer-nos que la independència està a tocar.

Repassem els fets: el passat dia 1 la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va valorar positivament la declaració que havia fet la cancellera Merkel sobre la transició nacional després de la seva entrevista amb Rajoy. En la seva opinió, el procés “ha deixat de ser un afer intern” i ara “té transcendència internacional”. “El president Rajoy es veu obligat a parlar-ne”, va insistir.

Com que jo no m'ho podia creure li vaig llegir el que havia dit textualment la cancellera Merkel per si de cas. Servidor no parla alemany, però la frase està treta del portal de la Corpo o sigui que deu anar a missa. “Hem parlat -deia la cancellera- de la política actual i de la situació a Espanya sobre el que passa a Catalunya. Hi ha els tractats de la UE i tothom els ha de respectar i garantir la sobirania i la integritat interterritorial de cada estat, i cal respectar la legalitat internacional”. Tant se val, Munté va contestar que “en diplomàcia tant important és el que es diu com el que no es diu”.

Segon exemple: El Telenotícies migdia del passat dia 5 assegurava que Felipe González havia “matisat” amb una entrevista a La Vanguardia el polèmic article de finals d'agost a El País i que se l’havia “malinterpretat”. Jo, per si de cas, em vaig tornar a llegir l’entrevista en qüestió, però no vaig veure la rectificació per enlloc.

El periodista Enric Juliana li preguntava textualment: “En la seva recent carta vostè afirma que la situació a Catalunya és ‘el més semblant a l’aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat’. Aquestes paraules han dolgut a molta gent. De veritat creu que Catalunya ha entrat en una deriva feixista?”.

I l’expresident del Govern espanyol contestava, també fil per randa: “Em preocupa que hi hagi hagut una mala interpretació de les meves paraules. No estic en condicions de dir, no m’atreveixo a dir, perquè no tinc les dades per saber-ho, que hi hagi una intenció feixistitzant, o conduent al feixisme avui a Catalunya. En absolut no volia dir això”.

Però afegia: “El que em preocupa és que qui obtingui més vots a les pròximes eleccions catalanes se senti legitimat a no respectar les regles del joc. És legítim voler canviar les regles del joc, però a Europa els canvis es promouen respectant les regles. Que aquest principi no es compleixi a Catalunya és el que de veritat m’inquieta”.

Juliana tornava  a la càrrega: “Les reiterades referències al nazisme per desqualificar el sobiranisme irriten els independentistes, però també provoquen enuig i disgust a molts catalans que estan a favor del pacte”.

Però Felipe s’escapolia: “Miri, la meva vinculació amb Catalunya és prèvia a la democràcia. A Catalunya jo hi he conegut un model de convivència social insuperable en el conjunt d’Espanya. El millor, sense cap mena de dubte. Un model en què s’acceptaven les opinions de tothom, i en el qual el diàleg era la norma principal. Crec que aquest espai de convivència s’ha deteriorat dramàticament”.

“Dramàticament? -afegia-. Pel que em comenten persones catalanes de diferents sectors, en sopars i reunions de família s’intenta evitar qualsevol reflexió sobre el tema, per evitar tensions. Això és un signe. Es discuteix menys, es dialoga menys, per por de la tensió. Hi ha un discurs clarament dominant, dotat d’una èpica del relat”.

I acabava: “La doble direcció en el debat públic s’ha espatllat. Alguns raonaments de caràcter econòmic vinculats a l’independentisme s’exposen molt lliurement, mentre que hi ha por d’expressar altres raonaments econòmics en direcció contrària. Vaig sovint a Catalunya. El que sents en una taula, en un sopar, o en un petit col·loqui, quan la gent parla de manera relaxada, no ho sents al carrer. Això suposa un encongiment clar de les llibertats pròpies d’una societat molt diversa i molt plural”.

M’estalvio la polèmica posterior perquè l’oficina de l’expresident va revisar l’entrevista -com d’altra banda fan tot els polítics, no ens enganyem- però l’autor de l’entrevista va canviar també la pregunta.

La “vostè estaria d’acord que en aquest context, bé per la via d’una reforma amplia de la Constitució, bé per la via que suggereix Herrero de Miñón de una nova disposició addicional, hi hagués un reconeixement explícit de la identitat nacional de Catalunya?” es va convertir en “Vostè estaria d’acord que la Constitució espanyola reconegués Catalunya com a nació”, que és com finalment va titular el diari.

L’últim exemple de què, a Catalunya, de vegades la realitat va per una banda i els mitjans per una altra és la compareixença que va convocar Junts pel Sí -Romea-Mas-Junqueras- amb la premsa internacional el passat Onze de Setembre.

Confesso que hi vaig anar de miracle perquè era en plena Diada i la convocatòria tocava al Fòrum. Però m’ho vaig passar pipa. Feia temps que no em divertia tant en una roda de premsa.

Estava convençut que, gràcies als esforços del Diplocat, seria un passeig. Però, em vaig equivocar de ple. Va trencar el gel el corresponsal del New York Times, Raphael Minder, que li va preguntar sobre la legimitat de comptar escons en comptes de vots. Al tema s'hi van apuntar també altres col·legues.

Després encara va insistir, en un altre torn de pregunta, si Mas dimitiria la mateixa nit electoral en el cas de treure 46 diputats i si faria una declaració reconeixent que el procés estava acabat. Fins i tot a mi, que sóc dels pessimistes, em va semblar poc 46 diputats. Vaig pensar que potser no havia entès bé la seva pregunta en anglès. Però al final de la roda de premsa li vaig preguntar directament i em va confirmar que, en efecte, havia dit aquesta xifra. Encara que també n'hagués pogut dir una altra.

Del trident no es van apiadar ni mitjans de països com Irlanda o Quebec. Tenia l'esperança que almenys ells tindrien una mica de compassió, de misericòrdia, ni que fos per raons històriques. Al capdavall, els irlandesos han estat sotmesos als anglesos durant 800 anys. I els quebequesos porten dos referèndums (1980 i 1995). Però tampoc

Mas i Romeva, els més fluïds en anglès, van suar la cansalada mentre que Oriol Junqueras s’ho mirava una mica des de la barrera aperquè em sembla que només domina l’italià i no hi havia cap periodista d'aquesta nacionalitat a a la sala. És que ni del Vaticà. Senyal de l’interés que desperta el procés en el país veí sí agafes Grimaldi Lines.

Però l’endemà La Vanguardia titulava “Mas fa una defensa internacional de la victòria del sí només en escons.” Almenys en portada titulaven -amb lletres petites, que no es veiés gaire-: “Els periodistes posen en qüestió davant Mas que compti en escons i no vots”.

A l’Ara encara eren més agosarats: “Trident pel sí 3 - Premsa internacional 2” com si haguessin superat el tràngol. El subtítol era light, en pla “Romeva, Mas i Junqueras fan pedagodia del procés en angès, francès, italià i castellà”.

“Tot marxant penso que el trident ha guanyat pels pèls i a l’últim minut, esperant que les urnes els donin la raó”, acabava la crònica. En llegir-la vaig pensar que l’autor i jo no havíem estat a la mateixa roda de premsa fins que em vaig adonar que ell havia estat col·laborador del ‘Divendres’.

En fi, atès que en començar aquest article he esmentat algunes de les bèsties negres del sobiranisme com Ramon de España o Albert Boadella -només faltava Vidal-Quadras- acabaré citant el director d’El Punt-Avui per compensar i perquè ningú em pugui dir traïdor.

Deia Xevi Xirgo en un article el 4 de febrer del 2015 arran del cas Pujol (1): "Quan el juliol de l’any passat l’expresident Jordi Pujol va fer un acte de contricció i va comparèixer públicament per explicar els seus pecats comptables, tots ens vàrem omplir la boca dient que la confessió de Pujol no afectava el procés. Era mentida. Tots sabíem que era mentida; però a força de repetir que no, d’anar-nos-ho dient, vàrem aconseguir amortir-ne l’efecte sobre el procés".

Doncs això. Sembla que vivim dins d’una bombolla. Un dia esclatarà.

 

(1) “Mas i la comissió d’investigació"

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

39 Comentaris

Publicitat
#28 BEJOTA, BCN, 23/09/2015 - 18:36

E. MUNICIPALS FA TRES MESOS.
CATALANS: 7.571.127

CENS: 5.376.160

VOTANTS: 3.049.806

Separatistes: 1.398.099

Separatistes: 26% DEL CENS.

#27 pepe, andorra, 20/09/2015 - 17:31

Joer, sr. Rius menudo fracaso, la bombolla catalana ha pinchado, solo hay 26 comentarios. Y eso q la mitad son mios, eh.

#26 Casper, Bcn, 16/09/2015 - 20:24

Pues qué quieres que te diga, Yo creo que hace Mas cara de bombeta que de bombolla.

#26.1 pepe, andorra, 17/09/2015 - 12:43

¿quien de los dos?

#26.2 Casper, Bcn, 17/09/2015 - 13:59

Ese amigo tuyo que te tiene tan consentido. A cada comentario que le haces pierde un lector.

#26.3 pepe, andorra, 18/09/2015 - 11:51

¿stas celoso?

#25 Joan Palllarès Pujol, l'Hospitalet de Ll., 16/09/2015 - 19:50

Sr Rius, cada cop el veig més lluny del periodisme i del patriotisme. El seus arguments són molt "justets" i generalment tendenciosos. I els "refregits" que ofereix, cada cop més superficials. Valoro algun col.laborador, com el sr. Espina. Vostè deu pensar que és un gran periodista però...A millorar

#24 BEJOTA, BCN, 16/09/2015 - 18:41

Joana Ortega, ofereix les dades definitives de la consulta independentista del 9Ngencat.cat

Política 01/12/2014 21:02 Hi va votar un 37%.
La Generalitat xifra la participació final en la consulta en el 37% del cens, i el suport a la independència en el 30% .

#24.1 BEJOTA, BCN, 16/09/2015 - 18:41

N,B.JA FA MESOS QUE HA ESCLATAT.