La Punteta · 18 de Juliol de 2017. 19:17h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La bombolla del procés

 

Durant la Transició es va batejar com a Síndrome de la Moncloa un trastorn polític-periodístic que aparentment afectava a l’inquilí d’aquest palauet seu de la presidència del Govern espanyol. Com que està a catorze quilòmetres de Madrid es considerava que l’entorn natural provocava l’aïllament i l'allunyament de la realitat.

Els dirigents del procés pateixen una mena de síndrome de la Moncloa versió autòctona. Com que només veuen El Foraster i llegeixen la premsa més fidel viuen en el seu propi món. Dissabte, per exemple, la noticía del pacte d’Oriol Pujol amb la fiscalia pel cas de les ITV -que és també un admissió de culpabilitat- no sortia en portada ni a El Punt-Avui ni a l’Ara.

I aquest dilluns, el Telenotícies va informar d’un cas esgarrifós de pròtesis caducades a càrrec d’una multinacional nord-americana. Ara espero que facin el mateix amb el cas Traiber, que també és de pròtesis caducades. Però ho dubto perquè en aquest cas afecta a regidors del PDECAT.

Per això, una de les pitjors coses que li pot passar a un polític és deixar de tocar de peus a terra. A Artur Mas se li van aparèixer els primers símptomes aquell 20 de setembre del 2012. Havia anat a la Moncloa a demanar el pacte fiscal i va sortir indepe. Va ser una conversió gairebé sobtada. Una de les més ràpides que es recorden a l’Europa occidental.

En tornar va veure la Plaça Sant Jaume plena de gom a gom i cinc dies després convocava eleccions anticipades. Ara bé: quanta gent hi cap en aquest indret tan emblemàtic? Tres mil persones? Cinc mil? Set mil? Tant se val: només hi havien els seus -militants de CDC, de la JNC, de Reagrupament- i la societat civil convocada a toc de xiulet a primera fila. Fins i tot l'actual director de TV3.

La veritat és que l’home ja venia embalat de la Diada. Llavors també va veure el Passeig de Gràcia ple i va confondre el nombre de manifestants amb un sondeig electoral. Va pensar que arrasaria. El resultat és conegut: va perdre dotze diputats de cop. Des de llavors res ha estat igual.

Sembla mentida que Mas -i els que el van empènyer al penya-segat- cometessin un error com aquest. A més, en teoria, era una home fred en la presa de decisions. Havia estudiat a l’Aula. I havia picat pedre set anys durant de travessia del desert amb el tripartit. No era qüestió de malbaratar una cosa que tant havia costat de guanyar d'un dia per l'altre.

Entre d'altres raons perquè hi havia antecedents. A les eleccions del 2008, el PSC havia tret 25 diputats a Catalunya -el seu rècord en unes generals- amb la traspassada Carme Chacón de cap de llista a Barcelona i José Luis Rodríguez Zapatero a Madrid. Crec que al miracle hi va contribuir també José Zaragoza, que va exercir director de campanya.

Però resulta que just tres mesos abans va haver-hi la primera gran manifestació sobiranista: la convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir contra Renfe -llavors encara no s’havia fet el traspàs- i el mal estat de les infraestructures a Catalunya.

A primera fila, hi havia tot de personalitats independents: Francesc Marc-Alvaro, Vicent Sanchis, Marçal Sintes, Alfons López Tena -llavors encara en l'òrbita de CDC-, Jaume Sobrequés, Núria Feliu, Vicenç Villatoro. Oriol Junqueras, que era poc conegut, encara es posava a segona fila. Doncs bé, el PSC no va anar-hi. Els van deixar com un drap brut. Encara recordo manifestants -convergents, clar- amb pancartes contra el president Montilla.

pddecidir.jpg

 

No és la primera vegada que el carrer va per una banda i el resultat electoral per una altra. Mas, que és de cultura francesa, hauria d’haver recordat també que el general De Gaulle va treure majoria absoluta dos mesos després que el Maig del 68 fes trontollar la República.

I Jacques Chirac va convocar eleccions anticipades el 1997 -també pensava que seria bufar i fer ampolles- amb tanta mala sort que va véncer el socialista Lionel Jospin. Van haver d’aguantar-se mútuament durant cinc anys.

Als dirigents del procés els hi passa el mateix. Fan un acte de reafirmament -o d’autoconvenciment- al Palau de la Generalitat o al TNC i es pensen que tothom és de la mateixa corda. Entre d’altres raons perquè TV3 el retransmet en directe, omplen mig Telenotícies i l’endemà encara et trobes Oriol Junqueras als Matins. Circuit tancat.

Però després de cinc anys de mobilitzacions la majoria de ciutadans comença a estar una mica farta del procés. El dia que hi hagi eleccions, la bombolla farà un pet com una gla.

 

6 Comentaris

#6 Joan, Barcelona, 19/07/2017 - 17:49

Dia rera dia, anem avançant
cap a on? es la clau

Cap a Dinamarca del Sud
cap al pais de les maravelles
cap al paradis

o cap l'incertesa
cap a divisio
cap a la confrontacio

tic tac tic tac
s'ho mereix Catalunya?

#5 pepe.----, andorra, 19/07/2017 - 14:18

La democracia es dos lobos y una oveja votando sobre que se va a comer.
La Libertad es la oveja, armada, impugnando el resultado.
Benjamin Franklin

#4 Capit@n España, No se, no se....., 19/07/2017 - 14:03

Dios le oiga , Sr Rius !!!!

#3 unborreguuu , de poble, 19/07/2017 - 00:11

paranoia: enfermetat mental que es caracteritza per l` aparició de idees fixess, obsesives i absurdes, basadas en fets falsos o infundats, junt amb una personalidat ben conservada, sense pérdida de conciencia ni alucinacions....MES QUE UNA BOMBOLLA O UNA GRAN POSTVERITAT AQUEST PROCÈS ES UNA GRAN PARANOIA politica i institucional.....

#2 Ernesto, Granollers, 18/07/2017 - 22:56

Las infecciones generan anticuerpos para acabar con la infección que persisten muchos años despues de que la infección ya finalizó. Con el pruses pasará lo mismo metafóricamente hablando: Cataluña saldrá perjudicada..y eso tendremos que "agradecerlo" a los separatistas.