Com evolucionarà la borsa de Barcelona quan Catalunya esdevingui Estat? Abans de donar la meva opinió, permetin que expliqui les conclusions de l'estudi que vam fer des del Cercle Català de Negocis a final de l'any 2011 i que enllaçaré amb la situació actual.

En aquell estudi, presentat oficialment a la seu de la borsa, i que poden consultar a l'apartat d'estudis de www.ccncat.cat destacàvem vàries conclusions:

Primer: L'estructura de les empreses que cotitzen a l'Indexcat (index selectiu de la borsa catalana) és un reflex del model econòmic català, amb un 48% d'empreses en el segment productiu, un 36% del sector serveis, i un 16% del sector energètic. Per contra la borsa que representa l'Estat espanyol, amb un índex com l'IBEX on també hi cotitzen algunes catalanes, respon molt més al model econòmic espanyol. En efecte, un 58% en sector serveis, un 23% en sector energètic, i  només un 19% de sector productiu són el que representa l'Estat espanyol, i principalment l'economia de la centralitat madrilenya i la llotja del Bernabéu. A això cal afegir que a l'IBEX, el 48% de les empreses són antics monopolis estatals, mentre que a l'Indexcat representen només el 16%.

Segon: l'evolució de les cotitzades catalanes entre el 2001 i el 2007 (just abans de començar la crisi) van créixer un 167%, mentre en el mateix període l'IBEX només creixia un 63% i el Dow Jones un 24%. I en el global des del 2001 a 2011, el creixement dels tres indicadors eren del 32% per l'Indexcat, 15% per l'IBEX i 17% pel Dow Jones. En conclusió, la borsa de Barcelona, la que representa el sector empresarial català de la gran empresa, es comporta molt millor que el de Madrid i fins i tot que el dels EUA.

Tercer: en aquell estudi també dèiem que la borsa espanyola es trobava en una situació de gran perill perquè Espanya estava a punt de la intervenció, i per tant el futur era molt negre. Val a dir que en aquell moment, a desembre del 2011 ningú no parlava d'intervenció de  l'Estat com ara s'està parlant, i el CCN un cop més es va avançar als esdeveniments. Comparàvem aquest fet, amb el del comportament que tindria una borsa d'un Estat català que ocupés el 4t lloc en renda per càpita a la UE, fos el tercer més exportador del món (en % sobre PIB) i tingués un atur del 6-7%.

Bé, avui, després de passar el primer semestre del 2012 podem parlar de fets. Que ha passat amb la borsa espanyola? Doncs que l'IBEX-35 ha caigut un 20% en el primer semestre, mentre que l'Indexcat només ho ha fet en un 15%. Però a part de comparar els índex globalment, voldria fer esment del que han fet els principals valors de les empreses que formen part de l'anomenada llotja del Bernabéu i comparar-lo amb les cotitzades catalanes que millor representen el teixit industrial català.

Comencem pels bancs amb Bankia com a pitjor valor del semestre dins l'IBEX-35, amb una caiguda del 73%, el Popular amb un 50% de caiguda, Bankinter el 47%, Sabadell 48% i Caixa Bank el 35%. L'únic que sembla cau relativament poc és el Santander amb un 17% de caiguda.

Si anem a les constructores la situació és similar, amb Sacyr que presenta un 65% de caiguda, FCC amb un 53%, Acciona amb el 35%, ACS un 32%, i Ferrovial que se salva amb el 8% de caiguda.

Per altra banda a les energètiques tenim una caiguda del 52% de Repsol, Gas Natural amb el 28% de caiguda igual que Iberdrola i Endesa amb el 16%.

Altres empreses de l'IBEX a destacar en negatiu són Gamesa amb una caiguda del 57%, Telefònica amb una caiguda del 27%, i Abertis amb el 19%.

En canvi, què tenim en positiu en aquest índex? Doncs la millor empresa és la catalana Grifols, amb una revaloració anual del 55%, Amadeus un 27% i Inditex el 24%. També vull destacar en positiu empreses com Vueling amb un 15% de revaloració, Miquel i Costas amb el 11%, i Almirall un 3% d'increment.

Així doncs, la borsa reflecteix prou bé el que està passant a l'Estat espanyol. Les empreses que han estat especulant durant anys amb la connivència del propi estat espanyol, d'una forma artificial, estan patint caigudes espectaculars, mentre que les poques empreses que cotitzen a borsa amb vocació de generació de valor afegit, moltes d'elles catalanes, encara aguanten i creixen en un entorn clarament desfavorable pel que fa al risc país.  

Per tant, davant la pregunta inicial de què passarà quan Catalunya esdevingui estat, el que hem d'esperar és que la borsa de Barcelona, en convertir-se en borsa nacional serà un reflex del que siguin les principals empreses catalanes, i la seva economia. I en això segons les nostres previsions, el que cal esperar és clarament positiu.