La Punteta · 29 de Juliol de 2015. 12:19h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La Catalunya Màtrix

Per si algú té cap dubte, el de la foto sóc jo votant Sí Sí el 9N

Els del Correo del Golfo -el “primer periódico español de la península arábiga- van cometre l'altre dia la bogeria de fer-me una entrevista. I jo vaig cometre la temeritat de contestar-la. Cosa que no havia fet des que em va entrevistar un estudiant de secundària -el nom del qual malauradament no recordo- fa molts anys. Ja és ben curiós que s’interessin per l’opinió d’un mindundi com jo un diari fet a 5.000 quilòmetres de distància i els de TV3 no m’hagin convidat mai en 15 anys d’existència de l’e-notícies. A Catalunya, quan t’apartes una mica del mainstream, no surts enlloc. És que ni a la ràdio de Sant Pere de Vilamajor. En el cas que aquest municipi del Vallès Oriental tingui ràdio, que tampoc ho sé.

Però ja saben que el primer que caldrà fer a TV3 quan passi la febrada serà entrar a tot drap. D’entrada, caldrà substituir tots aquests presentadors premiats a les acaballes de la legislatura per la seva fidelitat al procés. Em refereixo -jo sóc partidari de dir les coses pel seu nom- a Xavi Coral, que serà el nou presentador de “.CAT”; Helena Garcia Melero que passa al “Divendres” -l’altre dia el subdirector em preguntava "quan fa que no folles?"-; i Núria Solé, que la releguen a la segona franja d’“Els matins”. Deu ser que ho feia bé.

Mentre que a Ariadna Oltra li donen el “TN migdia”, on compartirà pantalla amb Carles Prats, aquell que va portar els blocs electorals a Brussel·les amb el resultat ja conegut. Lídia Heredia, com que abans era quota progre i va detectar a temps el canvi en la direcció del vent, es queda on està. I, finalment, Xavier Graset fa el salt a la tele amb el nou programa de debat al 324. Quan parlen de debat al 324 ja tremolo. Em sap greu perquè algun és -o era- amic meu. Fins i tot era bon periodista. Els periodistes de la Corpo s'han venut l'ànima.

Però -tornant a l’entrevista-, l'entrevistador va pescar de seguida el titular: “A Catalunya hi ha menys independentistes dels que creiem”. Quan el vaig veure publicat vaig pensar que em caurien de seguida insults dels partidaris de la llista del sí. Ja saben, de l’estil de “sangonera” -que és el que em deia recentment tot un catedràtic de Columbia com Xavier Sala i Martín- o pederasta. La veritat és que ahir només vaig tenir un parell de fans d'Artur Mas que em van estar taladrant tot el dia amb acusacions de manipulació. L'Arnau i el Quim Adéu Espanya. Total per publicar una evidència. La sensibilitat està a flor de pell.

Sí, sí, votem el proper 27-S. Tant de bo em pugui empassar llavors totes les crítiques, esdevinguem un estat independent, ens reconegui el tàndem Obama-Merkel i els catalans puguem viatjar finalment pel món de franc com va augurar el meu convilatà Francesc Pujols. Però, ara per ara, hi ha algunes dades que sembla que no és així: el 9N tots els que volíem votar vam anar a votar. O gairebé tots. Llevat, potser, alguna senyora d’edat avançada per problemes de mobilitat. Tant se val, a hores d’ara j’haurà traspassat.

El resultat és que d’un cens de 5,3, milions només 1,8 van votar pel sí sí. Servidor inclòs. Bé, d’acord, hi havia menys col·legis electorals que en unes eleccions normals, però es podia votar durant quinze dies, es va rebaixar l’edat legal fins els 16 anys, podien votar finss i tot immigrants i hi havia quinze dies per exercir el dret a vot.

Siguem francs, ni tan sols en les enquestes del CEO -que depèn de la Generalitat- l’independentisme ha superat mai l’unionisme. A la del passat mes de març preguntaven: “Vostè se sent independentista?”. El no era del 54,5%; el “sí de tota la vida” un 24,1 i el “me n’he tornat en els últims anys” del 18,3. Això vol dir també que una part de l’independentisme és molt volàtil.

Mentre que al baròmetre d’aquest mes de juliol els partidaris que Catalunya sigui un estat independent han caigut al 37,6%. En realitat -ni en el moment àlgid del procés- els partidaris d’un estat independet han superat mai el 50: 44,3% l’octubre del 2012, 46,4 el febrer del 2013, 47% el novembre i 48,5 -el clímax- el març de l’any passat.

Aquest és el problema: de moment a Catalunya hi ha menys independentistes dels que ens pensem. La prova definitiva és que el procés està farcit de metàfores i eufemismes per no espantar el personal: dret a decidir en comptes de dret a l’autodeterminació, consulta en comptes de referèndum i procés participatiu per consulta.

De fet -una cosa que també deia a l’entrevista-, el Parlament de Catalunya ha aprovat una desena de vegades resolucions a favor de l’autodeterminació des dels anys 90!. Estem al 2015. Si hi hagués una majoria folgada -com a mínim els 90 diputats de l’Estatut- tirés pel dret. Però, clar, no hay cojones.

La qüestió és que aquesta minoria majoritària s’ha convertit, en termes sociològics, en la minoria hegemònica. Gràcies sobretot al suport de TV3 -i altres mitjans com El Punt-Avui, l’Ara o fins i tot La Vanguardia- sembla que el sobiranisme sigui majoritari. Però la ficció no sempre coincideix amb la realitat. L’altre dia, en el comiat de la legislatura, el diputat de la CUP David Fernández va afirmar que “han sigut mil dies a Matrix”. Fins ara aquesta expressió només l’havia utilitzada el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

En realitat hem entrat en una frase perillosa de catalans bons i dolents: ja veuen el que li passa al pobre Duran, que li han dit de tot a twitter. I això que el seu partit té una dirigent, Joana Ortega, empurada per la querella. La diputada d’ICV Marta Ribas ja va denunciar aquest dimarts a la comissió de control de la CCMA que la nostra televisió pública ha assumit el llenguatge de la llista de Junts pel sí -que en el fons és la llista de CDC-ERC- i parla sense embuts als Telenotícies de “llista unitària” o “eleccions plebiscitàries”.

Carme Forcadell, el dia de la presentació de l'esmentada candidatura, ja va fer una crida a tots els “demòcrates” a anar a la Meridiana. I, de retruc, suposo que a votar Artur Mas perquè tothom sap -l’alcaldessa de Barcelona també- que allò sera el míting d’inici de campanya. De fet, el president, que no ha anat mai a cap manifestació de cap Diada, ja s’està rumiant si anar-hi aquest cop. Ho he dit sempre: en democràcia la força es mesura en vots. Espero que el 27-S alguns no tinguin un mal despertar del somni.

 

 

Twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

67 Comentaris

Publicitat
#36 Sally, Calafell, 03/08/2015 - 16:58

M'he adonat, sr. Rius, que últimament escriu el mateix que els articulistes no independentistes escrivien fa uns anys. Una llàstima que els independentistes (bé, de fet només vostè) s'hagin adonat amb tan de retard de la realitat.

#35 Saperes, j, 01/08/2015 - 23:33

Després del fracàs de Plataforma per Catalunya el nou partit de referència de Tejedor-Rius és Duran Lleida i CONSTRUÏM.

#34 X. Rius, oooops!, 01/08/2015 - 19:35

X. Rius moltes gràcies per recolzar la llibertat de tots els catalans des del teu pensament personal

#33 catala, catalunya, 01/08/2015 - 18:02

X. Rius moltes gràcies per recolzar la llibertat de tots els catalans des del teu pensament personal

#32 Ramon, Badalona, 01/08/2015 - 13:17

Respect Rius....l'únic periodista lliure i valent de Catalunya. Amb idees pròpies, pero suficient honestedat per explicar el que veu, convingui o pejudiqui a qui sigui...ah, i per cert indepes, com diu el Rius prepareu-vos per despertar del vostre "somni" (que és un malson per la majoría) el 27-S...

#32.2 fart d'Espanya, Cat, 01/08/2015 - 23:12

El que és un malson és l'Espanya del PPSOE. Em sembla que la sorpresa la tindreu vosaltres.