La Punteta · 15 de Març de 2015. 11:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La comèdia del procés

El comunicat aprovat divendres

El procés ha entrat en una fase delirant. El mateix dia CiU i ERC anunciaven solemnement el full de ruta per l’endemà del 27S, Mas perdia la meitat de diputats en cinc anys segons el CEO -tot un rècord en la història del parlamentarisme a Europa- i l’unionisme guanyava al sobiranisme per quatre punts.

Però, de debò, algú s’ha llegit l'esmentat full de ruta a part del David Fernández?. Les paraules independència o estat propi o plebiscitàries no surten enlloc. Les eleccions han de servir per “conèixer la voluntat del poble català”. I l’objectiu és la “culminació democràtica del procés”. Ja em perdonaran, però a mi em sona a un orgasme.

Tampoc parla de DUI ni aclara si es farà un referèndum d’autodeterminació en cas de majoria sobiranista o caldrà fer noves eleccions després dels 18 mesos com deia Mas. De fet, tampoc aclara si pretenen seguir la ruta Mas o la ruta Junqueras. En aquest país, d’un foli redactat a corre-cuita de seguida en diuen full de ruta. Per mi que el va fer el conseller Homs anant en bicicleta.

Em sembla que van anunciar l’acord per tapar precisament el darrer baròmetre del CEO. A TV3 -aquesta cadena que que és líder, però que només veu el 13% dels catalans- es van afanyar a obrir el TN vespre amb el full de ruta en comptes de la darrera crisi a CiU. Fins i tot van fer una connexió en directe des la Plaça Sant Jaume encara que la reunió s’havia fet a la Fundació Jaume Bofill. Semblava una connexió amb la Casa Blanca.

A més, entre els signants no hi ha ni Iniciativa ni la CUP ni Unió. I EUiA se’n va desmarcar l’endemà. Això sí partits de moment minoritaris com Reagrupament o MES-Moviment d’Esquerres. Regrupament, en la seva època d'esplendor, va aconseguir només 40.000 vots. Carretero no va surtir ni per Girona on Toni Strubell li va pispar l’escó.

Pel que fa a la resta, l’Associació de Municipis per la Independència és l'associació de municipis de CiU i ERC. D'acord, hi és Talamanca (Bages) per exemple, però ni Barcelona, ni Lleida ni Tarragona. L’únic capital de província és Girona i encara perquè Carles Puigdemont s'hi va entossudir.

I Òmnium?. Muriel Casals es passeja per totes les ràdios, però a les darreres eleccions de l’entitat crec que van votar 4.000 socis de 21.000. Per això, amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir o la Taula de les Forces Polítiques i Socials per a l’Estat propi tinc els mateixos dubtes, exagerant una mica, que amb el Club de Petanca Martorell, posem per cas. Quina força real tenen?. Al capdavall, en una democràcia, la força es mesura en vots.
 
Però si procés ha entrat en una fase de ciència ficció només per això, sino també per les picabaralles a CiU. L’endemà que Sánchez Llibre exigís una “rectificació immediata” amb aquell “ja n’hi ha prou”, Josep Rull el renyava a TV3.

A la nit, després d’una cimera a Palau, s’empescaven un comunciat -també d'un foli, el país no dóna per mési- per destacar la “solidesa” de la federació a dos mesos de les municipals. A qui volen enredar?. Ni tan sols van admetre preguntes. Tant criticar les pantalles de plasma de Rajoy, però aquí fan el mateix.

Què diria Franz Kafka de la Catalunya actual?. Jo prefereixo el Kafka més personal -el dels Diaris, les cartes a Felice, a Milena, a Max Brod i per descomptat la Carta al pare- que la seva obra de ficció.
 
El procés s’assembla cada vegada més a El Procés, aquell que no s’acaba mai. En la meva vella edició de Proa (Club de Butxaca, 1991), amb pròleg de Gabriel Ferrater, hi ha una frase que va com anell al dit: “El procés ja feia mesos que durava” (pàg. 156).

Hem passat de fer volar coloms a fer bullir l’olla. Però no es pot mantenir un país en tensió electoral durant nou mesos. Si les campanyes durent quinze dies i la gent acaba farta imaginin Artur Mas -i el conseller Homs- apel·lant a l'èpica fins el setembre.

A més, CiU i ERC han comès l’error de convertir les municipals en un test de les eleccions al Parlament. A aquest pas, Xavier Trias corre el risc de perdre l’alcaldia -la batalla de Barcelona serà impredictible- i Alfred Bosch quedar-se amb tres o quatre regidors.

Com no volen que el procés baixi? Això no és un procés, és un culebrot.

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis


 

33 Comentaris

Publicitat
#24 Aleix, Barcelona, 17/03/2015 - 20:10

El procés no és una comedia, és una negociació política. Per un espanyol és normal no entendre que si algú hagués imposat als altres membres el seu criteri no hi hauria hagut acord. La rapidesa en política gairebé mai serveix pels pactes però sempre es pot fer un cop d'estat oi?

#23 Kropotkin, Vic, 17/03/2015 - 12:08

Pero los estelados siguen a lo suyo

www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2015-03-17/la-sobrina-de-artur-mas-hizo-la-web-de-la-transparencia-de-la-generalitat_728600/

Todo por la patria catalana. Jua, jua, jua,...

#23.1 Aleix, Barcelona, 17/03/2015 - 20:12

No, todo por la patria no. Tot pel dret a votar i la resta de drets civils. Vés a ignaugurar una caserna amb dos bisbes i el Fdez. Díaz.

#22 Jotambéllegeixokafka Ambproudofit, Barcelona (España), 17/03/2015 - 11:34

Però no em negaràs que el procés d'allò més bé per tapar tantes i tantes coses durant tants mesos. Els polítics de Catalunya han trobat la pedra filosofal que voldrien tenir tants d'altres polítics d'altres països.

#21 Carlos Gomez, Bcn, 16/03/2015 - 21:59

A aquests patriotes no elsl hi agraden el vots disidents,les urnes multicolors i els alergics a la histeria
Ells preferiren que els resultats electorals es medexin amb sonometres, pels metres de les bandres i pel minutatje a TV3
Peroa vegades el diable es molt cabro i li dona per votar com Deu mana

#20 Bernardo, Barcelona, 16/03/2015 - 20:40

Como he dicho siempre, el "prusés" (¿o es "la procesión"?) ha sido siempre un farol, un bluff, un souflé. No hay masa crítica ni convencimiento verdadero ni, hablando en plata, cojones para afrontar una ruptura que nadie sabe cómo puede acabar. No habrá independencia pero tabarra tenemos para rato.