El problema dels genis és que pensin que no s'equivoquen mai, que tot el que fan és està ben fet i que són els altres els que no tenen raó. En l'àmbit futbolístic, els genis acostumen a pensar que el sistema -el seu sistema- està per damunt de qualsevol altra consideració.

Així, per exemple, vam viure la degradació del dream team quan Johan Cruyff va decidir que jugués qui jugués el que feia bo aquell Barça era l'estil, oblidant sovint que la qualitat del futbolista és la que fa bo el sistema.

No era el mateix jugar amb Romàrio, Guardiola, Koeman o Bakero que fer-ho amb Escaich, Korneiev, José Mari o Eskurza, malgrat fer servir la mateixa tàctica. El Barça es va descapitalitzar i només va quedar un sistema, buit, amb els jugadors que van donar el relleu a aquells que van sumar quatre Lligues consecutives.

Aquesta sensació la vaig tenir dissabte veient el clàssic del Camp Nou. Estic convençut que Tello i Thiago seran dos jugadors bàsics del Barça, però del Barça de les properes temporades, no del Barça actual.

L'alineació d'aquests dos jugadors em va sonar a cruyfada, com també m'ho va semblar el fet de jugar amb una defensa de tres homes. Aquí, la tossuderia de Guardiola em preocupa, perquè durant tota la temporada s'ha demostrat que és un sistema que no li va bé al seu equip. Però ell està entestat a fer-lo servir.