La Punteta · 28 de Desembre de 2015. 00:11h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La culpa no és de la CUP

La culpa no és de la CUP, la culpa és de Mas. De la conferència que va fer el passat 25 de novembre al Fòrum, la frase que més em va cridar l’atenció va ser aquesta: "A mi també m’agradaria fer eleccions cada quatre anys". Com si les eleccions, a Catalunya, les convoqués l’Esperi Sant en comptes del president de la Generalitat.

Les eleccions del 2012 ja les va convocar en tornar de Madrid i veure la Plaça Sant Jaume plena. Ja em perdonaran, però quan vaig veure Vicent Sanchis a primera fila vaig pensar per primer cop que això del procés no sortiria bé.

Palau havia tocat a sometent i, al carrer Sant Honorat, es va concentrar la mal anomenada societat civil amb entitats com l’Institut d’Estudis Catalans o Òmnium Cultural. Hi havia intel·lectuals independents de la talla de Muriel Casals, Isona Passola, Jaume Sobrequès i Salvador Cardús, entre d'altres. En resum: els nostres.

Perquè, sí la Plaça Sant Jaume estava plena gràcies a militants de CDC, de la JNC o fins i tot de Reagrupament. També hi havia pancartes de #Tots amb el president. Però quanta gent hi cap a la Plaça Sant Jaume plena de gom a gomb? Tres mil persones? cinc mil? set mil?.

Va ser el primer error de Mas: confondre una manifestació amb una previsió electoral. Greu error de càlcul. Hi havia consellers que eren partidaris de convocar eleccions el març de l’any següent o fins i tot de no convocar-les.

Allò era el paradís en termes parlamentaris encara que CiU no hagués assolit la majoria absoluta el 2010. Al capdavall, Mas va pactar la investidura amb el PSC i uns mesos després els Pressupostos amb el PP. A més, en períodes de crisi, les eleccions anticipades acostumen a castigar el partit al poder.

Després, a les eleccions del 2015, va tornar a cometre el mateix error. En aquest també hi havia consellers que li van suggerir que, en cas d’anunciar-les, es reservés la data.

Però de nou va tirar pel dret: eleccions el 27 de setembre per aprofitar l’efecte Diada. Potser també, si hem de ser malpensats, perque era la Mercè. En teoria agafaria molts votants de Barcelona fora de la ciutat.

Tant se val. En aquest cas també sabia que malgrat l’invent de Junts pel Sí no arribiria a la majoria absoluta i necessitaria la CUP per a la investidura. Que és el que va passar malgrat el famós “Hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagné” de la nit electoral.

Per això sembla mentida com un home que ha anat a l'Aula pugui cometre tants errors. A aquest pas, el prestigi d’aquesta escola privada acabarà pel terra. Perquè el següent error va ser el segon debat d’investidura.

Mas, en comptes d’arrossegar-se -presidència col·legiada, moció de confiança en nou mesos, etc.- havia de posar la CUP entre l’espasa i la paret: si volen me’n vaig, però llavors el procés quedarà encallat. La transició nacional necessita un govern i un lideratge fort i ningú no pot negar que jo hagi donat la cara. Fins i tot davant el TSJC.

Hi havia un 75% de possibilitats que els diputats de la CUP li haguessin dit que no, però estic convençut que davant la pressió haguessin afluixat. En cas contrari, hagués pogut sortir per la porta gran. Els dolents haguessin estat els altres. Llavors sí que tenia opcions de tornar-se a presentar i recuperar molts vots per al seu partit. Es digui com es digui.

Ara Mas pot triar entre el suïcidi o una llarga agonia. Jo, de debò, espero que la CUP l’acabi fent president perquè llavors voldrà dir que aquesta formació antisistema ha tocat sostre electoral. Difícilment tornaran a assolir deu diputats. Però a ningú se li amaga que governar amb la CUP, vist el que hem vist fins ara, serà un calvari.

El pitjor és: què deuen pensar a Europa de nosaltres? Havíem de ser Àustria o Dinamarca i ens estem acostant perillosament a la Grècia de Siriza. De moment anem empatats ja en nombre d’eleccions anticipades: dos a dos. Però ningú garanteix que no arribem primers en aquesta cursa particular.

No és per defensar la CUP, però la culpa no és seva. És d’Artur Mas i Gavarró.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

26 Comentaris

Publicitat
#18 Martín Martínez Martínez, BCN, 04/01/2016 - 12:24

La culpa és de la calculadora!. I del llenguatge!.

Els impulsors del procés han calculat malament, i han parlat fatal!.

#17 Bud, Barcelona, 04/01/2016 - 10:01

En aquesta vida hi ha 2 tipus de persones. Les que arrisquen, construeixen i fan coses i les altres que no fan res, i només saben que criticar els altres i culpabilitzen tot dels seus mals.
Dels primers ni han molt pocs, dels altres n'està plé veient el seu article i els de la CUP.
Ja us ho fareu

#16 Soro, Barcelona, 03/01/2016 - 21:01

La democracia dona aquest joc malauradament , hi ha partits que el sentit de pais no el tenen ni el volen, Aznar tenia raó.

#15 Victoria , Esplugues, 02/01/2016 - 00:28

100 de acuerdo Xavier Rius. Felicidades por el artículo!

#15.1 Soro, Barcelona, 03/01/2016 - 21:04

Hay dos frentes uno partidarios de Mas y otro AntiMas , parece ser que tu eres AntiMas.

#14 robert g, bcn, 30/12/2015 - 05:06

La culpa és dels catalans que vam votar al Mas i JuntsxSi
Som els culpables de tots els mals de Catalunya.
La propera vegada votem Espanya i així farem contenta molta gent