La Punteta · 9 de Març de 2016. 17:21h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La derrota del catalanisme

La gran frustració de Catalunya -almenys de la Catalunya que vol ser independent- és que no ha sabut aprofitar mai els moments de feblesa d’Espanya. Ni durant la Guerra del Francès (1808-1814). Ni amb la pèrdua de Cuba i Filipines (1898). Ni tampoc ara.

De fet, Catalunya tampoc va treure profit de l’onada d’indepependències que va sacsejar Europa de l’Est als anys 90 després de la caiguda del Mur de Berlín. Pujol ho va sintetitzar en una magnífica frase: “Catalunya és com Lituània, però Espanya no és la Unió Soviètica”. Clar que l’imperi soviètic no va esclatar, es va esfondrar. Va ser una implosió en tota regla.

Personalment sempre m’ha intrigat també com és que vam desaprofitar la Guerra del Francès. És una guerra incòmoda per al sobiranisme perquè llavors vam ser més espanyols que mai. En efecte, amb el Trincentenari ens hem gastat gairebé 74 milions més 6,5 en manteniment en el Born. Són més de vuitanta milions. Quasi el que va costar l’aeroport d’Alguaire.

En canvi, la commemoració de la Guerra del Francès va passar sense pena ni glòria. Servidor només té constància de la rehabilitació del monument als executats pel complot del 1809 que hi ha a la plaça Garriga Bachs de Barcelona, darrera del Palau de la Generalitat, a tocar de la Catedral. De tant en tant se’l miren els turistes.

Però si hi havia una oportunitat per ser independents era llavors: just un segle després del 1714, la derrota encara devia estar viva en la memòria. I les condicions eren especialment favorables: el rei segrestat a Baiona, el govern espanyol assetjat a Cadis, l’Estat gairebé inexistent i Catalunya abandonada a la seva sort en una època en la que gairebé no hi havia carreteres ni, per descomptat, internet.

Fins i tot el mariscal Auguerau va difondre un famós ban el 1810 en el que expressava “la meva particular estima” a un poble “esforçat, industriós i actiu”. Napoleó també ens va annexionar a França a les acaballes de l’Imperi (1812) encara que, a canvi, ens va dividir en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques de l’Ebre.

Però la història és capriciosa: llavors ens vam mostrar més espanyols que ningú. Vam lluitar aferrissadament i fins i tot vam participar a les Corts de Cadis quan devia ser un suplici arribar fins allà. Encara que és veritat que els francesos van entrar a sang i fetge i l’enemic exterior sempre cohesiona.

I ara?. Al capdavall, Espanya està sense govern -o amb un govern en funcions- i difícilment ho estarà en els propers mesos. El deute és d’un bilió d’euros, el 100% del PIB. El sobiranisme transmet sovint la idea que la independència serà bufar i fer ampolles. I que Espanya està podrida per la corrupció. Com si aquí no n’hi hagués. Fèlix Millet on va néixer? A Valladolid?. No, a Barcelona.

Posats a posar-nos catastrofistes, Espanya té un exèrcit una mica d’estar per casa. Només gasta un 0,9% del PIB en defensa -un dels més baixos d’Europa, només superat per Àustria (0,75%)- i la plantilla total amb prou feines supera els 130.000 soldats. Com se sap, els tancs són de lloguer, tenen un submarí que no flota i la majoria de soldats són llatino-americans a l’espera d'aconseguir la nacionalitat. Suposo que amb escàs valor combatiu.

Però a veure qui és el valent. Jo, no. Jo ja vaig fer la mili i, en la cartilla militar, hi havia una frase que sempre em va cridar l’atenció “Valor: se le supone”. En el meu sempre vaig pensar que em sobrevaloraven. Desfilava tan malament que em posaven al final malgrat l’alçada. Feia anar tota la companyia de corcoll. I més d’un cop em van arrestar. Semblava un ànec.

Però aquí estem igual o pitjor. Puigdemont s’ha vantat sovint que, a Madrid, hi ha un president en funcions, però ell va ser elegit in extremis i de rebot. I Junqueras ha de negociar, en reunions semi-clandestines al Prat, una bestreta de 7.500 milions. Si Mas hagués fet les reformes que havia d’haver -va fer retallades, no reformes estrucrurals- ara estaríem millor. Per això, en part, es va fer sobiranista: és més fàcil entrar a la història per la porta gran que governant.

El problema és que l'actual Espanya fa més de tres-cents que és Espanya. Espanya és la Brigada Aranzadi, però també els Nuevos Ministerios o l’AVE. Pujol, el tornaré a citar per segon cop, ja advertia el 2008 que “Espanya, inclús en le seves pitjors èpoques de decadència, és una cosa molt important".

El quid de la qüestió -i fins que algú no ho reconegui no farem res de bo- és que la meitat dels catalans no volen ser independents. I de l’altre meitat suposo que molts tampoc si, al final, quedem fora de la UE i de l’euro.

Per això ara recuperen la idea del referèndum: cal aferrar-se a una esperança. Però hem convertit la política catalana en un bucle, un molí d’aigua que no para de donar voltes mentre la resta de països, en plena revolució digital, van a la seva. Òbviament no s’estan per romanços. No espararan a que els catalans esdevinguem independents.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

31 Comentaris

#14 Pepón, Bcn (España), 14/03/2016 - 09:21

No hay una mitad de catalanes que quieran ser independientes. Es un 35% y siempre que nos quedemos en la UE.

#14.1 Joel, Bcn, 16/03/2016 - 19:23

Que tens una bola de vidre, tu ? Això només es podrá saber el dia que poguem votar en referèndum

#13 José María, Ubrique, 11/03/2016 - 12:40

Durante la época de la "guerra del Francés" lo moderno y racional era el centralismo y la uniformidad. En aquella época Cataluña no desaprovechó nada porque no existía ninguna intención secesionista. Los catalanes se desangraron por Fernando VII al igual que el resto de los españoles, guste o no.

#12 fre, Badalona, 11/03/2016 - 12:17

L'exercit no es tan dolent com diu vosté. Les puntuacions q rep i la valoracions que es donen a l'OTAN ho desmenteix,

#11 José Quinta, LH, Cataluña, España, 10/03/2016 - 23:04

No sé porqué el Sr. Rius presupone: 1-que en 1814 estaba muy "viva" la derrota de 1714. 2-que la Historia es "caprichosa" porque los catalanes ejercen de españoles.
Es que sabe por "propia experiencia" lo que se decía en público en aquella época?? Un artículo muy por debajo de los que suele escribi

#10 Maria Garcia Lopez, Más de lo mismo es ser muy pesados!, 10/03/2016 - 15:02

Los catalanes somos muy pesados!
Nunca había pensado así de mi mismamente...pero estos últimos años, lo he visto muy claro!
Si para mi que soy catalana y estoy orgullosa de serlo, q NO soy separatista ni creó en las naciones ni siquiera en la que ZP llamaba Nación de Naciones... !

#10.1 Joan Mir, Bcn, 10/03/2016 - 16:29

Si fossis cat escriuries en cat, igual que un espanyol de Murcia escriu en espanyol i no en cat. Si no ets separatista vol dir que ja t'està bé pertànyer a l'Estat espanyol, i per tant ets nacionalista espanyola (lògic sent espanyola). No conec ningú que no sigui nacionalista. Menys sopars de duro.

#10.2 Jordi G., Valencia, 10/03/2016 - 18:18

Joan los nacionalismos viven de la confrontación vecinal. Su marca identificativa es ser un HATER de cajón. Mientras los que ya tienen patria son patriotas pero sin exhibiciones. No necesitan reclamaciones funestas y que van contra el siglo XXI, donde se impone la Unión Europea. Estas obsoleto

#10.3 Sharp , Tarragona, 10/03/2016 - 18:27

Joan Mir.

Soy catalán, orgulloso de serlo, leo en catalan sin problemas y veo televisiones en catalan. Sin embargo escribo en castellano porque es la lengua que aprendi en mi casa. Si piensas que solo son catalanes los que scriben, piensan o viven en "catalan", creo que eres un merluzo.xenofobo

#10.4 Maria Garcia Lopez, Mas de lo mismo muy pesaditos!, 10/03/2016 - 18:35

Els nacionalismo i tots els ismes, es curan viatjan!
No, encara q digues q no tothom es nacionalista jo NO soc nacionalista de Cap patria!
Soc internacionalista d persones siguin d on siguin!
Tambe soc bilingüe i casi, casi trilingüe !
Si no t' agrado tanto me fa!

#10.5 Jordi B., L'H, 10/03/2016 - 19:39

María respeto muchísimo tu opinión y entiendo que te disgusta por igual el nacionalismo catalán , español o francés; y por viajar mucho para ti primará la libertad de los individuos para pertenecer a donde quieran.
Jordi G.con o sin patria respeto tu nacionalismo.Sharp ers tan catalán como yo o Joan

#10.6 pepe., andorra, 13/03/2016 - 18:41

si no conoces a nadie q no sea nacionalista, es q solo te mueves en ambientes nacionalistas, vaya cosa mas tonta, yo no conozco a ningun nacionalista q sea inteligente, solo los q mandan, q viven de maravilla y sin pegar un palo al agua a costa de los demas. Lo q si q conozco son patriotas.