La Punteta · 8 de Desembre de 2015. 16:37h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La destrucció de Catalunya

Quan jo era petit no hi havia terratrèmols. Potser era simplement una sensació falsa. Ara com que tenim l’Institut Cartogràfica i Geològic de Catalunya cada dos per tres ens informen amb precisió que hi ha hagut un moviment sísmic a l’Alt Empordà, a la Cerdanya o al Vallès Oriental.

De fet, enguany n’hi ha hagut una vintena de més de dos graus en l’escala Richter. Exclosos els del Castor. Que, com la crisi del Madrid, són culpa de Florentino. L’últim important, de 4,3 graus, va ser el del passat 29 d’octubre al nord de la Costa Brava. El sisme es va notar no només a Roses i Sant Pere Pescador, sinó també a Blanes i Mataró. Fins i tot va arribar a Molins de Rei i Viladecans, al Baix Llobregat.

A la web d’aquest organisme hi ha un mapa amb els terratrèmols dels darres 30 dies que fa posar els pèls de punta àdhuc a un al·lopècic com jo: Hi ha uns puntets grocs, taronges i vermells -suposo que de menor a menys intensitat- que recorren el Pirineu i després baixen pel litoral fins a l’alçada, si fa no fa, de Barcelona. Davant la costa d’Alcanar també n’hi ha.

Per això, jo que sóc un home que tendeix a l’existencialisme, gairebé al fatalisme, em pregunto què passaria si hi hagués un terratrèmol de grans dimensions a Catalunya. Potser és també deformació professional: una de les primeres tasques que vaig fer com a periodista va ser cobrir els terratrèmols de Mèxic de 1985. La corrupció -la majoria dels edificis caiguts eren oficials- i una construcció deficient van fer estralls. L’Estat, per uns dies, va deixar d'existir.

Un dia, encara amb el tripartit, li vaig preguntar al llavors conseller d’Interior, Joan Saura, responsable de les emergències, si estàvem preparats i la resposta em va deixar glaçat: “esperem que no passi”. Però Catalunya està en una zona no exenta d’activitat geològica. El Ejido, a Almeria, va patir un moviment sísmic el 2007; L’Aquila, a Itàlia, el 2009; i Lorca, a Múrcia, el 2011. Des d’un punt de vista geològic els tres indrets no estan tan allunyats de Catalunya.

L’altra opció, en pla pel·lícula de catàstrofes, seria una erupció. al capdavall la mateixa Olot -una de les cunes de Catalunya juntament amb Ripoll- està a tocar de la zona volcànica de la Garroxa amb una quarantena d’antics volcans.

A Lanzarote, a les Canàries, van construir un parc nacional a l’antiga zona de Timanfaya, que va patir una sèrie d’erupcions volcàniques ininterrompudes entre 1730 i 1736. "El día 1 de septiembre 1730, entre las nueve y las diez de la noche, la tierra se abrió en Timanfaya, a dos leguas de Yaiza… y una enorme montaña se levantó del seno de la tierra” va deixar escrit el mossèn del poble abans de fugir cames ajudeu-me.

L’erupció va provocar la completa destrucció d’una desena de pobles (Tingafa, Mancha Blanca, Las Maretas, Santa Catalina, Jaretas, San Juan, Peña de Plomos, Testeina y Rodeos) i va canviar el litoral d’aquesta part de la illa. Jo vaig anar-hi un dia de visita amb la família i em vaig trobar un altre volcà, aquest de carn i ossos: Pilar Rahola.

M’estalvio de pensar que passaria si aquest cataclisme fictici -esperem que no passi- afectés alguna infraestructura sensible com la nuclear de Vandellòs o d’Ascó, la petroquímica de Tarragona o la planta química de la Solvay, a Martorell. Japó, al capdavall, va patir el 2011 un terratrèmol, un tsunami i un accident nuclear alhora. Però els japonesos són un poble avesat a l’adversitat, a treballa dur com les formigues i amb sentit de la col·lectivitat.

En canvi, la confiança en les nostres administracions, en aquest cas, és limitada. Catalunya és un país en el que, quan cauen quatre flocs de neu, es col·lapsa. Ens ha passat amb Jordi Pujol -aquella vegada que Mas estava a la discoteca-, amb el tripartit i amb Artur Mas. En tots tres casos amb idèntics resultats.

També recordo aquell fuga de partícules radiactives a la central d’Ascó del 2008 que va afectar, durant mesos, a les escoles que visitaven el recinte. Crec que la primera consellera que va visitar la zona va ser Montserra Tura, que llavors ja estava a Justícia, i encara perquè havia de lliurar un premi literari.

Però no van anar-hi a tranquil·litzar la població ni el titular d’Interior, Joan Saura; ni el de Medi Ambient, Francesc Baltasar; ni el d’Economia, Antoni Castells, amb competències sobre energia; ni el d’Universitats, Josep Huguet, que també tenia turisme.



I quan Vandellòs-II va patir un greu problema de corrosió l’any 2005 per utilitzar aigua de mar en la refrigeració del nucli qui va donar el senyal d’alarma no va ser la propietària de la central, ni tan sols el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) sinó Greenpeace i Ecologistes en Acció.

Malgrat que fins i tot els crios saben que l’aigua de mar rovella la cadena de la bicicleta. I això que Vandellòs-I ja va estar a punt de petar en aquell incendi del 1989. Hagués pogut ser el nostre Txernòbil particular. Va anar tant de pèls que fins i tot l’empresa va acceptar tancar la nuclear.

En fi, perdonin el pessimisme, però en la història de Catalunya els terratrèmols han jugat un paper cabdal. Els historiadors consideren que els del segle XV van ser una de les causes de la decacència medieval -el 1333 és considera lo mal any primer- juntament amb la pesta negra, les males collites i les plagues de llagosta. Van ser tota una sèrie d'episodis sísmics: el 1373 a la Ribagorça, el 1427 a la Vall d’ Amer, la Vall d’Osor, Olot i la Vall d’en Bas, el 1428 a Camprodon i el 1448 al Vallès.

Encara recordo que l'escriptor Haruki Murakami va ser entrevistat l’11 de juny del 2011 a La Vanguardia per Xavi Ayén -una referència en periodisme cultural- arran d’haver rebut el XXIII Premi Internacional Catalunya. Al mig de l’entrevista, va advertir: “Vostès també poden tenir demà, o aquesta tarda, potser no un tsunami, però sí un atac terrorista o un terratrèmol com el de Lorca. Les seves centrals poden tenir un accident. I llavors tot canviarà per a vostès. La realitat serà una altra, de cop”.

Espero que Murakami no l’encerti. Però tant parlar del procés i si hi hagués una desgràcia a Catalunya com aquesta els catalans hauríem de córrer fins a Perpinyà.

 


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

14 Comentaris

Publicitat
#11 Miquel, BCN, 11/12/2015 - 12:38

La destrucció de Catalunya sempre vindrà d'Espanya. La història ens ho confirma. 1716: decret de Nova Planta; 1934: govern de la Generalitat a la presó (president inclòs); 1939: abolició de l'Estatut d'Autonomia i prohibició del català, etc. Els catalans ens barallem, però no ens destruïm.

#11.1 pepe, andorra, 12/12/2015 - 13:08

Miquel, esos hechos historicos de los q hablan tienen otro nombre, traicion, pq lo de jurar primero a un rey y despues irse con otro es eso. Mira como a los navarros no les paso eso. Y lo de traicionar a la republica es mas q obvio para cualquiera q haya leido las memorias del secretario de Negrin.

#10 Ericus, Bcn, 11/12/2015 - 10:49

La destrucción de Cataluña es culpa de todos. Pero muy especialmente de Mas. Ha roto el consenso y la convivencia, la paz y el pacto social, el orden y la legalidad. Un gobernante democrático nunca debió ponerse al frente de este dislate.

#9 Carlos Gomez, Bcn, 11/12/2015 - 03:14

Rius, osties, que som el poble de Deu, el poble elegit.
Mes enlla de l´Ebre Finisterre.
No deus veure mai TV3.

#8 pepe, andorra, 10/12/2015 - 21:09

No hay problema, despues de ver lo de las nevadas y los incendios, me queda claro lo q pasara en caso de una catastrofe tipo Lorca: la culpa es de Madrid. Aunque a mi lo q me parece grave es el terremoto para nuestro bolsillo q supone q el petroleo este a menos de 40 con el dolar a 1,09 y todo igual

#7 ammanda, barcelona, 10/12/2015 - 20:16

el terratrèmol va passar el 27 S amb la majoria absoluta independentista al parlament

#7.1 a, girona, 10/12/2015 - 20:43

#7

Rufián, rufián, que no saps comptar vots?

#7.2 pepe, andorra, 10/12/2015 - 21:12

Si, claro, para eso esta el sistema electoral q hace q un voto en Lerida o Gerona cueste menos q en BCN, q si fuera al reves, los separatas estuvieran en BCN y los no separatas en BCN, ya verias tu como lo cambian rapido. Los politicos, son nuestra desgracia.

#7.3 Santiago, Madrid, 12/12/2015 - 16:07

"NO SON MAYORÍA Y LO SABEN"

Solo votaron a favor de la independencia Junts Pel Sí y CUP, en total 1.930.664 votos

Perdieron el "PLEBISCITO 27S" por 107.256 votos

RESULTADOS
2.037.920 Ciudadanos, PSC, Catalunya Sí que es Pot,PP y Unió
1.930.664 Junts Pel Sí y CUP
-------------
107.256

#7.4 Octavio, Barcelona, 13/12/2015 - 15:05

Muy bien, una persona con "seny".
Votar por algo que nunca va a suceder es o un disparate o una estrategia que esconde algo bien sucio y que definitivamente es lo que destruye a Cataluña.