La Punteta · 22 de Desembre de 2016. 16:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La fi de la burgesia catalana

Joan Baptista Cendrós, amb Joan Oliver

Durant la inauguració de l’exposició sobre Joan Baptista Cendrós dilluns passat; em vaig acostar a la seva filla Laura, que és una de les comissàries, i li vaig dir: “Suposo que saps que el teu pare era l’últim gran burgès”. Ho sabia

La burgesia catalana, en efecte, es va acabar amb Mr. Floïd. En vaig ser conscient l’endemà de l’incendi del Liceu quan Emilio Botín, llavors amo del Santander, va anunciar que posaria 100 milions de pessetes de la seva butxaca per a reconstrucció.

El Liceu és ara de titularitat pública. L’aguanten quatre administacions: Generalitat, Ajuntament, Diputació i l'Estat. Com el Palau de la Música en el que també hi participen les quatre administracions. La burgesia catalana -aquella burgesia il·lustrada, lliberal i innovadora- s’ha acabat fa temps.

Potser la darrera excepció és José Manuel Lara (1946-2015). Amb l’editor de Planeta no hi vaig parlar-hi mai -llevat un cop que li vaig preguntar sobre el futur professional de Vicent Sanchis quan encara era president del Cercle- però em queia molt bé. Quan la resta de burgesos catalanes es dedicaven a vendre l’empresa per fer partides de tennis al Polo o comprar habitatges al Passeig de Gràcia ell va fundar una companyia aèria: Vueling.

Lara, a Catalunya, va ser molt criticat per la seva oposició al procés i perquè era l’amo de La Razón, però era també l’home que va aguntar l’Avui fins a l’últim moment -fins que els Godó es van retirar- i va salvar Edicions 62, que ara forma part del grup Planeta. Per Barcelona encara corre la llegenda urbana que havia plantat José María Aznar, llavors president del Govern espanyol, perquè la partida de bridge dels dilluns era intocable.

No estic comparant Cendrós i Lara, però estic segur que els dos homes -més enllà de les diferències polítiques- s’haguessin caigut molt bé. Artur Mas sempre va expressar molt de respecte per José Manuel Lara malgrat les amenaces d’endur-se Planeta a Madrid en cas d’independència. Amenaces d’altra banda lògiques en aquest cas perquè el mercat de Planeta és bàsicament l’espanyol i té “una projecció immensa als països d'Amèrica Llatina” com recordava el propi Mas en el seu comunicat de condol.

Però jo li estic molt agraït a Joan B. Cendrós. A l’exposició vaig descobrir que va ser responsable de la revifalla de l’editorial Proa i la repatriació de la llegendària col·lecció A tot vent. Fins i tot va fer apujar un grau el color taronja tan característic de la portada. Així, a les llibreries, es veien més. Sospito que Cendrós era un home avançat al màrqueting quan aquí encara estàvem a les beceroles.

Durant anys vaig empaitar aquests volums perquè és de les millors col·leccions editades mai -després el nivell ha baixat molt- en llengua catalana. Sobretot, cada setembre, a la fira del llibre de Passeig de Gràcia.

Gràcies al senyor Cendrós, doncs, vaig poder llegir L’estrany d’Albert Camus, Els indiferents d’Alberto Moravia o La nàusea de Jean Paul Sartre, entre molts d’altres. Encara els guardo com un tresor. No es va tornar a fer fer res similar, a Catalunya, en matèria d’edició fins als anys 80 quan la Caixa va patrocinar Les millors obres de la literatura catalana i Les millors obres de la literatura universal.

Gairebé a cada conseller de Cultura que ha arribat des de Jordi Vilajoana li he dit, fins que me n’he cansat, que el primer que hauria de fer és alguna cosa semblant: posar a l’abast del lector català les millors obres de la literatura universal. Cap m’ha fet cas,  clar. Tots estaven més interessats en els dvd, internet o les indústries culturals. La literatura no dóna vots.

Fins i tot vaig intentar enredar a Celestino Corbacho, llavors president de la Diputació de Barcelona. “Celestino, vols passar a la història del catalanisme?”, li vaig dir un dia. Però hi havia eleccions pel mig i no vaig poder acabar de convèncer-lo.

En fi, guardo a casa altres llibres als que vaig tenir accés també gràcies a Joan Baptista Cendrós, alguns pendents de llegir: “Si em pregunten responc” de Pedrolo, “Terenci als USA” o “El temps dels assassins” o “La meva vida i el meu temps”, els dos darrers de Henry Miller.

Saben quin era el seu secret?. Mai es va donar per vençut. Jo no el vaig arribar a conèixer i suposo que era un home de geni. Però de vegades imagino que, des del cel, deu estar renegant en veure com tenim ara el país.

En un poble tan inclinat a les capelletes va rebre de tothom: els franquistes no el podien veure perquè era catalanista i els progres tampoc perquè havia fet calés. Aquí fer calés es paga molt car. Es un pecat mortal. Als Estats Units haguessin posat el seu nom a un edifici, una plaça, una universitat. Ara tot just l'estem recuperant.

Tenia una virtut que també tenia Enric Prat de la Riba: No era gens sectari. Li agradava el talent més enllà de les idees polítiques. Potser en Raimon no ho sap, però saben qui va pagar el seu primer concert a París -el de la Mutualité, no el de l’Olympia-? Joan B. Cendrós amb 5.000 euros de la seva butxaca. I qui va fitxar Joan Oliver, Pere Quart, quan estava sense feina. El mateix per a la direcció de l'editorial Aymà.

L’exposició al Palau Robert està oberta fins el 30 d’abril. Però no la deixin per a l’últim dia perquè llavors no trobes mai el moment. Si hi van fins i tot sentiran l’olor característic de Floïd.

8 Comentaris

Publicitat
#6 El CENTRE-dreta catala, orfe, Barcelona, 23/12/2016 - 09:19

El que queda de CDC ha donat l'esquena
al seu espai natural
de pentre-deta catalana
per ABRAÇARSA A LA CUP

Ja ho diuen L'AMOR ES CEC
el probleme es quand arroseguen
a tot un pais a l'INCERTESA
o al drama

#5 anti-burgès, cat, 22/12/2016 - 20:11

La classe dirigent que tenim actualment a Catalunya és una m.... , com es pot copsar en el fet de que aquesta gent avui només els importa fer calés ràpids de la manera que sigui. El país no ls importa res. De la famosa ètica del "treball i estalvi" no en queda res: avui només hi ha especuladors

#5.1 Pepe, Alacant, 23/12/2016 - 11:42

La burguesía influía en el estado y los políticos como valedor de sus intereses, pero hoy día en un mundo globalizado, es incluso un obstáculo. Los políticos ya no representan a la sociedad entera sino sólo a cuantos viven de la política

#5.2 pepe.----, andorra, 27/12/2016 - 12:41

la burguesia ha cambiado mucho, no es q sea su fin, es q las facturas de sus caprichos se las endosan a los siervos, creo q si pueden haber cambiado, pero hacia atras, ahora la burguesia se ha convertido en lo q siempre fue, la nobleza medieval q solo aspira a saquear a sus siervos.

#4 fart, cat, 22/12/2016 - 20:00

La burgesia catalana? Jo només hi veig especuladors i gent que s'ha venut el país per un plat de llenties. La fàbrica tèxtil d'abans ha donat avui lloc a l'especulació urbanística, la desindustrialització, i el negoci dels casinos i hotels.

#3 Fran, Vilassar de dalt, 22/12/2016 - 18:56

".... Li agradava el talent més enllà de les idees polítiques ".... be Xavier, això no es gens estrany ... o per que penseu que a molts constitucionalistes ens agrada un diari pro-independentista com e-noticies ?.

#2 xavier, bcn, 22/12/2016 - 18:32

Sr Rius, el que queda ara son els nets. Que en el fons nomes son uns botiguers amb infulas.