La Punteta · 26 de Desembre de 2016. 13:35h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La gran enredada

Gràcies a tots els que em critiquen

Gràcies a Isaac R.B -que va penjar el zasca que em va fúmer Junqueras després de la cimera- he estat tres dies al top ten de twitter a Catalunya. Competia amb altres perfils amb molt més seguidors que jo com el mateix vicepresident, Gabriel Rufián o el PSOE.

Li estic molt agraït. Ara em coneix tothom. Des de Fernando Morán -aquell ministre d’Exteriors de Felipe González que ha passat a la història més pels seus acudits que per la seva política- l’important és que parlin de tu encara que parlin malament. La meva capacitat d'entomar és infinita.

La meva contribució a la causa ha estat, doncs, innegable: he esdevingut una mica la teràpia, el relaxant muscular, l’ansiolític del procés. Com una sessió de ioga, de taixi o de pilates. Per moments m’he sentit com aquell sac de boxa que té Manuel Trallero al menjador de casa seva i que es pot veure al seu perfil. Han abocat en mi tota la frustració, tota la ràbia, tota la mala llet.

M’he trobat l’alcalde de Verges -i mestre de secundària, així tenim l’ensenyament- que troba que sóc “lamentable”, per al director de la Camerata de Sant Cugat i de la Polifònica de Tremp un “troià del CNI”, per a l'Albert el Gran “la bilis de la difamació sempre torna”, i la Serratsabi em tractava de fill de puta, però no s’atrevia a dir-ho.

Més: Per al Ficu sóc “un bufó de l’unionisme”; per a Dsaope el mateix, però de Fernández Díaz; per al Ricard estic al servei d’Espanya; per al Mikael Yelnikoff sóc “un infiltrat de C,s a sou del CNI”, per al Rafel Petit Martell un “llepaculs” i per a Lluís Gala cobro de subvencions d’El Periódico, La Vanguardia i la Razón. Tots alhora. Ja m’agradaria.

No es pensin, són gent adulta, no adolescents, en aparença en ple ús de les seves facultats mentals i amb trajectòries professionals consolidades. Ho he dit sempre: un dels problemes del sobiranisme és el nivell. Facin, en efecte, una ullada als seus perfils de twitter. Tots són "d'esquerres i independentista", tenen el logo de Junts pel Sí a la foto, són partidaris de la "República Catalana" o de fer "un nou país".

Però, en canvi, no he trobat encara cap valent que es vulgui jugar una mariscada a que, l’Onze de Setembre de l’any vinent, serem independents convenientment reconeguts per la comunitat internacional. Al contrari, ara que han començat a modular el llenguatge.

Al cap i a  la fi el programa electoral de Junts pel Sí era un govern de concentració, la declaració d’independència, eleccions constituents, constitució catalana i referèndum per aprovar la constitució.  Tot en divuit mesos. Ara això se n’ha ana en orris. Bé, fa temps el que passa és que no saben com dir-ho. Els hi fa vergonya.

36105-screensnapz043.jpg

 

Hem passat de la independència al referèndun "sí o sí" i d'aquest al referèndum pactat. I com que l’Estat no pactarà res -això també ho saben- ens voldran enredar amb unes altres eleccions plebiscitàries. Ara sí, diran. Ningú no vol deixar el poder. I encara menys per la porta del darrera. El procés ha esdevingut un simple exercici d'intentar mantenir-se en el poder.

Se n’adonen que el que més ha circulat de la cimera per les xarxes ha estat el tall que em va dedicar el vicepresident Junqueras?. És la manera de tapar un fracàs anunciat. Fins i tot va sortir per Antena 3. I jo que no surto mai per TV3, segur que Antoni Bassas aprofitarà per colar-lo a l’APM. Jo, de debò, prefereixo un bon tall que no que una persona que pot arribar a president s’ennuegui davant els micròfons de Catalunya Ràdio com li va passar aquell infaust 17 d'octubre del 2014. I això que tenia davant Mònica Terribas.

Em sembla que només m’he trobat un parell d’indepes -el Lluís Gibert i el Santiago Espot- que han dit que potser sí que tinc raó. No patiu. La història ens absoldrà més que al Fidel Castro. El procés ha estat la gran enredada.

Inicialment Junts pel Sí va ser una operació per salvar la carrera política de Mas. Com que totes les enquestes auguraven que quedaria per darrera d’Esquerra i se n’hauria d’anar a casa com Montilla no va parar fins aconseguir una coalició per camuflar el fracàs.

Per això aquella conferència de Mas al Fòrum el 25 de novembre en el que defensava una llista conjunta i s’oferia fins i tot a no ser el número u. Junqueras va respondre amb una altra conferència uns dies despres, el 2 de desembre, dient que no, que més valia llistes separadees.

Però llavors Convergència va ficar tota la carn a la graella: la mal anomenada societat civil -una prolongació dels partits- TV3, els tertulians afins van començar a pressionar. A Junqueras li van tremolar les cames -no és la primera vegada ni serà l’última- i va acabar acceptant a canvi d’algunes condicions com que el seu amic Raül Romeva, un convers, fos cap de llista.

En fi, el resulat és conegut. La candidatura conjunta no va servir per salvar Mas i ara estem exactament on estàvem el començament: el que defensava Carles Pugidemont divendres passat -un referèndum pactat- és el mateix que defensava Pere Navarro el 2012 i Josep Antoni Duran i Lleida el 2014. La mariscada ja me la pagaré jo si cal, però com diria Pablo Iglesias: tic, tac, tic, tac. El rellotge ha començat a córrer.

 

http://www.xavierrius.cat/

22 Comentaris

#20 Jordi Baez, BARCELONA, 30/12/2016 - 15:56

Realment no només en Gibert i Espot pensen i et dónen la raó. Som uns quants farts i tips de tot plegat ja. Com be deia i va escriure López Tena: voler la independència o voler viure de voler la independència. Tot plegat una farsa Catalana que apropa molt els nostres "prohoms" als polítics espan

#19 Pepon, Bcn, 30/12/2016 - 00:11

El nacionalcatalanismo es simplón como todos los totalitarismos. Conmigo o contra mí. Al que se sale un poco de la fila lo fulminan, metafóricamente hablando, claro...de momento

#16 Galderic, Barcelona, 28/12/2016 - 10:36

El que no cabo d'entendre sr.Rius és que si tot ha estat una enredada, com és que l'estat espanyol reacciona amb tots els seus ressorts contra l'"enredada " ?.
O potser és que el Regne d'Espanya és més feble del que ens pensem, o això no és cap enredada ?

#16.1 Aníbal, bcn, 29/12/2016 - 21:33

El estado español hace cumplir la ley, simplemente. No hay más resorte que ese: cualquiera que delinque tiene que pasar por los tribunales, y después aguantar el peso de la ley. Ni más ni menos.

#15 Alwix, Barcelona, 28/12/2016 - 09:55

Alguna alternativa, a part de la submissió pura i dura?

#15.1 Galderic, Barcelona, 28/12/2016 - 10:38

No, els contraris a la independència només ofereixen vassallatge i submissió.

#15.2 Lobisome, BCN, 28/12/2016 - 12:08

Galderic tiene toda la razón, camina uno estos días por Paseo de Gracia o por cualquier barrio y no ve más que vasallos y sumisos, ríete tú de la franja de Gaza o del Kurdistán, el nostre vassallatge i la nostra sumisió no té nom...

#14 Sharp , Tarragona, 27/12/2016 - 19:21

Hace unos años le tenia a Vd por un independentista y lo que es Vd es un hombre con criterio y sentido común. Lo que Vd ahora manifiesta es lo que ocurrira, el proces acabará como la moyor tomadura de pelo de la historia de Catalunya.

#14.1 JC, Barcelona, 28/12/2016 - 03:24

Hombre, se puede ser independentista y tener criterio y sentido común. Que no se nos vaya la olla.