La Punteta · 20 de Setembre de 2016. 07:50h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La gran tragèdia catalana (4)

Saben quina és la gran tragèdia de Catalunya? No hem tingut un William Pitt, un Gladstone, un Disraeli. Primers ministres de la Gran Bretanya que van estar divuit, dotze o set anys al Govern respectivament. Van tenir una llarga trajectòria culminada per una obra de govern ferma i consolidada.

Anglaterra, fins i tot en els seus moments més difícils -com les guerres napoleòniques o la II Guerra Mundial- sempre ha sabut generar lideratges sòlids com és el cas de Winston Churchill, quasi nou anys en dos mandats: 1940-1945 i 1951-1955.

Mentre que Margaret Thatcher, més d’onze anys, està mal vista en aquest país perquè era del Partit Conservador. De fet, jo només he trobat dues persones que en parlin bé: Valentí Puig i Lluís Foix. Però vist d'on venim i sobretot cap a on anem aviat se’ns hauran de començar a passar totes les manies.

En canvi aquí els polítics se’ns moren abans d’hora. Plau Claris va traspassar un mes, si fa no fa, després de proclamar la primera República catalana. Ni això va poder deixar com a llegat perquè, com se sap, va durar una setmana. Després de la batalla de Montjuïc, que es va guanyar contra pronòstic, ens vam encomanar ràpidament al rei de França, Lluís XIII.

Prat de la Riba va ser elegit president de la Mancomunitat el 1914, però va morir just tres anys després. Prat ja arrossegava una salut fràgil i trencadissa, agreujada pel desgast d'haver impulsat -en la teoria i en la pràctica- els primers anys del moviment catalanista. És inimaginable pensar que hagués pogut fer si hagués romàs al càrrec deu anys o quinze anys.

En certa manera encara vivim de la seva herència. Pla, en l’homenot que li va dedicar, esmenta de memòria algunes de les fites: “L’Institut d’Estudis Catalans. Les Normes Ortogràfiques. La Bibloteca de Catalunya. El Museu d’Art de Cataluya. El salvament de les pintures romànqiues. Les excavacions d’Empúries. El Museu Arqueològic. L’Escola de Treball. L’Escola de Bells Oficis” (1).

Macià mor el dia de Nadal del 1933 dos anys després de proclamar la segona República catalana. Encara que, com és sabut, el que havia de ser una república dins d’una confederació ibèrica primer i una federació després va acabar sent la Generaliat de Catalunya.

Dos catalans com Marcel·lí Dlomingo i Lluís Nicolau d’Olwer -juntament amb el malagueny Fernando de los Ríos- van empescar-se la institució medieval de la Generalitat o Diputació del General per reconduir la situació. No se sap del cert si Macià va morir del disgust.

Companys té una mort digníssima però la seva obra de govern es redueix al 6 d’d’ocubre i veure’s desbordat per la CNT-FAI durant els primers dies de la Guerra Civil. La seva gran aportació és, doncs, el Comitè de Milícies Antifeixistes que, francament, no és gaire.

Tarradellas, en canvi, va demostrar la seva capacitat de gestió com a conseller en cap, sobretot amb la posada en marxa de les indústries de guerra. Com que havia treballat de viatjant, era dels que tocaven de peus a terra. I després de la restauració de la Generalitat va saber administrar tant el tempo com els silencis. Aquella famosa frase de ha anat bé després de la primera reunió amb Suárez quan havia anat fatal. Però en una institució provisional òbviament no hi ha obra de govern.

Pujol és l’home que, com Prat, senta les bases de la Catalunya contemporània. Quan va publicar el seu primer volum de memòries el 2007 els de l’editorial -no sé si per-fer-li la pilota- van posar a la contraportada que havia estat “el polític català més important dels últims segles”.

El dia de la presentació -al Majestic, on si no- els va renyar: potser sí que era el polític català més important del segle XX -al capdavall n’hi ha hagut pocs entre parèntesis, estroncades i dictadures-, però no dels últims segles.

En tot cas ens deixa l’Administració de la Generalitat, els Mossos i TV3. També el TNC. Amb tots els seus ets i uts. Encara que el seu balanç final es veu malmès per la seva confessió, que ho enfosqueix tot.

A més, Jordi Pujol no se n’adona que fent-se independentista empetiteix tota la seva obra de govern: si estem tan malament què va estar fent durant 23 anys?. Però la resta són mandats curts: Maragall va estar tres anys; Montilla, quatre; Mas, cinc; Puigdemont en principi divuit mesos.

En general, no tenim polítics que hagin deixat petjada. La majoria són flor d’estiu. Precisament un dels problemes que tenim són els lideratges efímers. Però d'això ja en parlarem en el proper i últim article de la sèrie. Catalunya és un país massa petit per generar lideratges consistents. L'Estatut va escombrar una generació i el procés n'escombrarà una altra. Anem amb compte perquè els buits de poder, en la història, provoquen vertigen.

 

(1) Josep Pla: "Homenots. Primera sèrie". Destino. Barcelona, 1969. Pàg. 58

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

 

20 Comentaris

#17 LLUIS COLL COLL, bcn, 22/09/2016 - 18:30

LA VOZ LIBRE:LA GENERALITAT ESCONDE ESTA INFORMACIÓN .

La inversión extranjera se hunde un 60% en Cataluña espantada por el independentismo

#16 Martirià, Banyoles, 21/09/2016 - 12:11

Prat de la Riba va morir a conseqüència d'una malaltia adquirida a la presó de Santa Amèlia (on va anar a parar per un article publicat a 'La Veu de Catalunya'). Fins avui és el polític catalanista més presentable.

#16.1 AMADEO SOTO CORTES, Barcelona, 21/09/2016 - 13:48

Completamente de acuerdo, el artículo fue una traducción de uno de un periódico de Perpignan

#15 Xavicu, BARCELONA, 21/09/2016 - 00:15



Rius, te veo mal tan mal como todo el pruses
Estos 4 articulos son reflejo de una crisis existencial tanto tuya como de toda la locura ineptendentista con la que dices estar a favor. ¿O es para caer bien al Comte del Porró y que te contrate?

No te lo tomes a mal un saludo





. .

#14 Mefisto, BARCELONA, 20/09/2016 - 23:04

Pot-ser ha estat una gran sort la brevetat dels governs dels nostres "prohoms". ¿S'imaginen un ximple ineptendentista com tots els que corren en aquest moment governant-nos 40 anys com en Franco? Com per anar-se'n a la lluna o a l'alta banda de la Franja! "Lo malo, si breve, menos malo".

#13 Josito, Orellana, 20/09/2016 - 21:56

Y cual es la tragedia si en cataluña hay mucha pasta. Para tragedia Andalucia, Extremadura....hace años.