La Punteta · 31 de Desembre de 2016. 12:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La inconsistència de Puigdemont

Sense pessebre i l'arbre de Nadal de refiló

La consistència d’un polític es mesura en la fermesa amb la que defensa les seves conviccions, la facilitat per llegir els esdeveniments i la capacitat d’adaptar-se al terreny. Quasi un any després de la arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat no he sabut troba-li cap de les tres.

Al discurs de cap d’any ha tornat a la casella de sortida del referèndum sí o sí. “L’any que ve serà clau per al futur d’aquest país perquè els catalans i les catalanes decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant”, ha afirmat.

Però divendes passat, després la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, semblava una altra cosa. Va parlar d’un “referèndum sobre el vincle que ha de ser entre Catalunya i Espanya”. Allò podia ser el referèndum proposat per Joan Herrera. A més d'“acordat amb l’Estat espanyol”. Va ser la manera de salvar la cimera.

Ni tan sols va parlar d’independència, ni de valentia, ni de coratge com al seu discus de cap d’any. En canvi, dos dies després, en l’homenatge a Macià, va tornar a l’èpica. Puigdemont és la llei del pèndol, una de freda i una de calenta, va d’un cantó a l’altre.

Dijous també va dir que que per declarar la independència només cal el “50% més un vot”. S’ha de tenir molta vista per dir això un dia abans que el sí a la independència no guanyi ni a l’enquesta del CEO (45,3% a 46,8%).

Encara que la pregunta important és la que no va sortir per TV3. Aquella que mostra que els que volen un “Estat independent” han baixat quai tres punts en un mes: 41,6% al juny, 38,9% al novembre i 36,1% al desembre. El procés dóna mostres d’esgotament. Per això ens donem més tard ànims amb la Llei de Transitorietat Jurídica. Funciona a base de titulars.

Pel que fa la resta del discurs, el mateix de sempre. Com la saga de la Guerra de les Galàxies, que ja no saben què inventar. La persistència amb el “mandat que sorgeix de les eleccions del 27 de setembre”. Però si estiguessin tan segurs no s’haguessin empescat ara un referèndum.

O la “mà estesa” al Govern de Madrid. Però quin diàleg poden oferir si han convocat un referèndum sí o sí. El Govern espanyol pot negociar eventualment sobre el finançament, sobre una reforma de la Constitució, sobre el corredor mediterrani o sobre els famosos 46 punts. Però difícilment sobre un referèndum per trencar l’Estat. Què volen negociar? El color de les paperetes?.

Al Regne Unit i al Canadà van estar molts anys demanant’ho abans de poder-ho fer. A banda que, després del Brexit, em temo que ningú a la Unió Europea voldrà saber res de referèndums durant una llarga temporada. Per això ens equiparen als populismes i Mas ha de fer articles negant-ho. Encara que sigui a La Vanguardia

I una darrera fal·làcia del discurs presidencial: “hem sabut teixir consensos amplis a Catalunya al voltant del referèndum, com es va demostrar a la reunió de la setmana passada al Parlament”. Tampoc, va aconseguir que Colau i els comuns donessin suport a un referèdum pactat per no donar la idea que el procés és només cosa de Junts pel Sí i la CUP, però sospito que se l’ha tornat a carregar.

El president va acabar amb aquesta fase: “Són temps de decisions i aquest any treballarem amb aquest objectiu, mantenint la cohesió social que sempre ha caracteritzat Catalunya i treballant per millorar les condicions de vida de la seva gent”. No estic segur que, amb actituds com la seva, la cohesió no surti malparada.

13 Comentaris

Publicitat
#13 Kropotkin, Vic, 04/01/2017 - 09:12

El que vale, vale... Y el que no se dedica a la politica. Si tampoco vales para eso, te haces estelado y puedes acabar facilmente de presidente de algun tinglado como la Generalitat o similar... Jua, jua, jua,...

#12 Galderic, Barcelona, 03/01/2017 - 13:04

Hi ha alguns periodistes que a tot aquell polític que no coincideix amb els seus "plantejaments" es dediquen a insultar-lo. Molt sovint els " plantejaments " canvien quan el govern de torn els ofereix una soldada, tites,tites....

#11 pepe.----, andorra, 02/01/2017 - 15:17

me aburro.....Me preocupa mas el tunel de oliana la seu,, el colegio de mis niños, el tratar de q los políticos me roben a través de sus impuestos confiscatorios el menor dinero posible...De este rollo separatista, es q ya paso mogollon....Es mas, ojala cerraran el cancer de España q se llama autonom

#10 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 02/01/2017 - 11:22

La veritable tragedia és que mentres estem vivint la pitjor crisi en dècades, els nostres polítics es dediquin a desfullar la margarida somiant el conte de la lletera del nou país on tothom menjarà gelat per postre cada día.

#7 DISTRACCIO GARANTIDA, Barcelona, 01/01/2017 - 09:55

La questio es, justament amb el PDECAT
que han montat un circ en MINORIA
amb les consequencies que aixo comporta

Ballar al so que que MARCAN, ERC i la CUP

Aixi dia rera dia,
disbarat rera disbarat
i l'estimada Patria que s'esperi