La Punteta · 19 de Febrer de 2017. 16:01h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La integració del poble gitano

Sis mossos van resultar ferits divendres passat en un barri de l'Hospitalet després d’una baralla amb veïns d’ètnia gitana. Als vídeos que han circulat per la xarxa es podia veure com els agredien al crit de guerra de “mátalo, mátalo”. O com les dones hi participaven gairebé amb el mateix entusiasme que els homes. Això sí que és igualtat de gènere.

La majoria de mitjans han evitat informar que els autors de l’agressió -crec que ens podem estalviar el presumpte en aquest cas- eren de raça gitana. A TV3 no ho van esmentar. A La Vanguardia tampoc. A El País parlaven de “problemes de convivència”. I a l’Ara l’agressió era un breu. Almenys admetien que no hi havia hagut “provocació prèvia” dels agents. La correcció política ens acabarà matant.

Encara recordo les paraules del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, el 30 de març de l’any passat, durant la commemoració dels 600 anys de l'arribada del poble gitano a Catalunya amb el lema “Un poble dins d’un país”. En l’acte també hi va participar la titular d'Afers Socials, Dolors Bassa.

El vicepresident va destacar aleshores que “són sis segles, gairebé tants com el Palau de la Generalitat, la institució mes antiga d'Europa, que és la casa de tot un poble, el català, dins el qual hi ha més pobles” i que “les identitats plurals ens fan més rics i la diversitat ens fa capaços d'adaptar-nos als reptes”.
 
Per la seva banda, la consellera Bassa va afirmar que la iniciativa reafirmava el compromís del Govern i en especial del seu departament “amb les polítiques de reconeixement cultural del poble gitano i amb les actuacions que contribueixin a superar les desigualtats que encara avui pateix”.
 
Uns dies després, el 8 d'abril, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va encoratjar el poble gitano a implicar-se en “els reptes de futur de Catalunya per fer un país millor, més just, més democràtic i més lliure" en una velada al·lusió al procés.

En  un acte celebrat a la cambra catalana, va reivindicar que "Catalunya és també gitana" i va destacar la fortalesa de Catalunya "per la diversitat, la pluralitat i la suma d'identitats”. També va insistir que “el poble gitano forma part de Catalunya des de fa sis segles, sis-cent anys en què ha contribuït a enriquir la identitat plural de la nació catalana".

Jo, per descomptat, també estic a favor de la integració del poble gitano. Però haurien de posar-hi  també una mica de la seva part. Encara que tampoc es pot generalitzar. Hi ha exemples rellevants de superació personal com el de Jacob Cortés, que és enginyer aeronàutic; Israel Amaya, que treballa a Unicef; i Amalia Cortés, membre de la junta directiva de l'associació Veus Gitanes. Tots tres van participar també en el citat acte.

Però a banda de la recent baralla al barri de la Florida de l’Hospitalet, cal recordar que encara hi ha més d’un centenar de famílies gitanes de la Mina que s’han hagut d’amagar en habitatges de parents i familiars arreu de Catalunya. Tot  per l’enfrontament de dos clans rivals després de la mort d’un jove al Port Olímpic el 23 de gener del 2016. D’això ja fa més d’un any. Si els tornen els pelen.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va reunir precisament dimecres passat -a Palau, no a la Mina- amb representants d'entitats veïnals. Però em sembla que va passar-hi de puntetes. No hi ha constància que sortís el tema. Almenys la nota de premsa no en diu res. Això sí, es va comprometre a “escoltar els veïns”, va dir que “el tema de la Mina és un tema de país” i va anunciar una propera visita al barri en data encara per concretar.

M’estalvio parlar també dels conflictes que periòdicament passen al barri de Sant Joan de Figueres, una problemàtica que coneix bé l’actual conseller de Cultura, Santi Vila, perquè abans havia estat alcalde d’aquest municipi de l’Alt Empordà. O la detenció el passat mes de desembre de vuit persones d’un campament il·legal de Sant Adrià, també d’ètnia gitana, perquè es dedicaven a extorquir empresaris. A El Periódico posaven "esmoladors" al titular. Com si la culpa fos del gremi.

En fi, ho he dit sempre: la integració depèn, sobretot, de la voluntat d’integració. La frase serveix també per a altres col·lectius. Perquè Catalunya no és tan idíl·lica com ens volen fer creure en els discursos oficials o en els mitjans de la Corpo. Sense oblidar que hi ha barris en els que els Mossos gairebé no poden posar-hi els peus. Tot perquè quan calia no es van prendre mesures. Ja ens ho trobarem.


PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

 

10 Comentaris

#10 el talp venjador, Bcb, 22/02/2017 - 08:16

ull Rius que t'acusaran de raciste i xenòfob per dir unes quantes veritats!! la majoris del gitanos només volen els beneficis de viure en societat, exigeixen pis i serveis gratis a canvi de res.I, a sobre, es vanaglorien d'entabanar als paios

#9 Carles, Cassa de la Selva, 22/02/2017 - 08:01

Els gitanos son els encarregats de controlar prostitució i drogues.Son confidents, traficants, proxenetes, és per això que els deixen a la seva, guanyen molts diners amb aquests 2 negocis q1ue son els que més diners mouen a nivell mundial.
I sense entrar "Racisme" tema tant de moda, la paraula "

#8 pepe.----, andorra, 20/02/2017 - 15:17

Mucho cuidado con ellos, son confidentes de la policía en su mayoría, por eso tienen esa impunidad.

#7 botifler 1914, Sinitaca, 20/02/2017 - 12:51

Yo es que estoy un poquito harto de como son los gitanos, los de aquí y los de allí.

#6 PepetCabrejat, Bcn, 19/02/2017 - 23:20

Aquí tothom és molt enrotllat, fins que se n' asabenta que li volen construir una mesquita al costat de casa o que el pis de sobre l' ha llogat una familia gitana.