"La justicia es un cachondeo". Per fer aquesta afirmació va ser condemnat fa vint i cinc anys l'alcalde de Jerez, Pedro Pacheco. Sembla bastant possible que avui aquesta afirmació no la compartís l'expresident valencià Francisco Camps, en canvi potser sí que la podrien assumir molta gent, fins i tot alguns jutges d'alts tribunals, encara que no ho diguin.

Baltasar Garzón ha estat condemnat en un procés per escoltes irregulars a uns presumptes delinqüents que formaven una trama més que fosca. Aquest jutge mediàtic no és que sigui sant de la devoció de molts catalans, a més té fama en medis judicials de que la tramitació dels seus sumaris no era un exemple de meticulositat, però en aquest cas...

Mots encausats diuen abans de seure davant d'un tribunal allò de "confio en la justícia", quan realment el que haurien de dir -si no són uns pilotes- "estic acollonit, perquè d'aquí saps com hi entres i mai com en surts".

Després del judici pel que ara han condemnat a Garzón, el jutge estrella va afrontar un altre judici per les seves investigacions sobre els crims del franquisme. Al llarg d'aquests dies, la querella que va presentar "Manos blancas" han permès que els testimonis de la defensa hagin pogut explicar -amb un ressò notable- algunes de las barbaritats que van fer els franquistes durant la guerra i la postguerra. Independentment de quina sigui la sentència, per a la gran majoria de les persones que han seguit aquests temes ha quedat clar que en el judici els papers estaven canviats i qui seia a la banqueta dels acusats havia d'estar a l'altra banda. Aquest procés s'ha convertit de fet a un judici al franquisme que fins ara havien volgut evitar, encara que es tractés de crims contra la humanitat.

En canvi, en el judici celebrat a València amb l'excusa de quatre vestits, els testimonis també van ser molt clars i l'opinió pública se'n va poder fer una idea raonablement clara de com es feien les coses en aquella comunitat. En canvi, la resolució del tribunal va sorprendre els molts que tenien clar el que allà havia passat.

La justícia, per a que sigui respectada, ha d'actuar de manera que les seves resolucions siguin comprensibles per la gran majoria dels ciutadans que no tenen més coneixements jurídics que el sentit comú. A més, per ser efectiva, hauria de ser ràpida. Si això no passa, potser seran molts els ciutadans que pensin el mateix que l'exalcalde de Jerez.