Ara que s'ha calmat el terratrèmol que va provocar el rei per la seva cacera d'elefants, crec que és bon moment per fer una sèrie de reflexions sobre la monarquia.

Cada cop que diuen que Espanya és monàrquica o les enquestes donen un alt grau d'acceptació d'aquesta institució se'm regira l'estómac. Senzillament penso que és mentida. Una altra cosa és que Joan Carles, en molts moments, no hagi molestat al comú.

La Constitució ens va imposar que el cap d'Estat fos un rei, però mai no ens van preguntar si volíem una monarquia. Tot ho van posar en un gran paquet sense que hi hagués la més mínima possibilitat discutir aquest tema. Va ser una enganyifa que ara aprofiten alguns per assegurar que el poble va votar aquesta institució.

D'això fa molts anys. Uns es van haver d'empassar aquest sistema institucional i molts altres, per raons d'edat, ni tan sols van votar aquesta intocable Constitució. Els dirigents dels grans partits -que tant els costa posar-se d'acord en qualsevol tema- coincideixen a tancar files entorn la institució monàrquica en la qual segurament tampoc no hi creuen. Malgrat això, han evitat qualsevol ocasió que servís per prendre el pols a la ciutadania sobre el que pensa de la monarquia, encara que fos indirectament, tot i que es veiés la necessitat de donar els mateixos drets a la successió al primogènit, independentment del seu sexe. Refusen qualsevol possibilitat -encara que sigui remota- que la gent evidenciï els seus sentiments republicans.

Tots s'omplen la boca parlant de democràcia, però en canvi fan totes les trampes per a desvirtuar-la. Fins i tot aquest nucli tancat que són els dirigents (¡com recorda l'època de l'alternança entre Cánovas i Sagasta de finals del segle XIX!) tenen pànic a preguntar als seus administrats el sistema de govern de l´Estat.

Ja està bé de cinisme! Dir que els PSOE o el PSC són uns partit monàrquics és una afirmació, almenys, molt dubtosa. Pensar que IU o Iniciativa creu en la monarquia no deixa de ser una utopia, l'aposta d'ERC és clara i fins i tot molts militants del PP veurien amb bons ulls que el seu idolatrat Aznar es convertís en president de la República no és descobrir cap secret.

D'altra banda, cada cop es veuen més banderes republicanes en les múltiples protestes que se succeeixen d'un temps ençà, així com que els reis protagonitzin no pocs dels crits que es produeixen.

La continuïtat de la monarquia ha deixat de ser un tema tabú. Sembla clar que hi ha una majoria social que voldria la república, però en canvi ningú dels qui ho poden fer mostrin el més mínim interès en plantejar el tema: senzillament tenen pànic a preguntar al poble i no és difícil imaginar-se el per què.