La Punteta · 19 de Maig de 2015. 10:47h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La mort de les caixes

Iniciativa, encerclant la Caixa el 2013

Si us plau, que algú els hi digui als del BBVA que deixin de posar l’anunci de Sumar multiplica per TV3. Per pietat. És una tortura. Ja sé que hi surten les Festes de Gràcies, les noies del hòquei Terrassa, els germans Roca i uns castellers. Tot molt nostrat. Però, en el fons, l’únic que volen és fer-nos passar el tràngol. És el certificat de defunció de la que va ser segona caixa del país: Catalunya Caixa.

A més, per ser banquers, tenen una curiosa idea de multiplicar. El primer que van fer després de la fusió per absorció va ser anunciar l’acomiadament de 1.800 treballadors i el tancament de 285 oficines. I val a dir que el negoci els hi ha sortit rodó. Els hi ha costat uns 1.200 milions, però l’entitat va necessitar-ne 13.600 d’ajuts públics: 12.600 milions directament de l'Estat i uns altres mil milions del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).

Tots sortits, d'una manera o altra, de les nostres butxaques. Per això, el que no entenc és que Narcís Serra estigui tan tranquil a casa seva i un jutge de l’Audiència Nacional demani en canvi set anys de presó per a l’expresident del Barça, Sandro Rosell, per 13 milions.

La veritat és que, amb les fusions de les caixes, res va sotir com volíem. La primera opció del llavors conseller d’Economia, el socialista Antoni Castells, per salvar Catalunya Caixa -al capdavall era la socialista- era una fusió amb les altres dues entitats públiques: Caixa Girona i Caixa Tarragona, que depenien de les seves respectives diputacions.

Però el president de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, al que probablement li haurien de fer un monument per això, se'n va desdir a l'últim moment. Al final, li van encolomar Caixa Manresa a canvi de fitxar el que havia estat director general de l'entitat (1995-2008) amb el resultat propu conegut.

Mentre que Caixa Girona la va acabar salvant la Caixa. Crec que Arcadi Calzada no li estarà mai prou agraït a Isidre Fainé per l’operació. De fet, fins i tot el mantenen a les tertúlies de can Cuní malgrat la seva aficció a comprar obres d’art i que havia estat el segon de Fèlix Millet al Palau. Fins i tot es va postular com a recanvi.

Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, per la seva banda, van crear Unnim. Va durar tres anys perquè també ha acabat en mans del BBVA, que va eliminar fins i tot la marca. 
Mentre que Caixa Penedès -amb l’escàndol dels sous dels exdirectius- va acabar en mans del Banc Sabadell i Caixa Laietana va ser engolida per Bankia. Sembla mentida com, en un tres i no res, ens vam polir el model català de caixes. Val a dir que amb l’inestimable ajut dels bancs, que volien eliminar uns competidors incòmodes.

Però tot plegat és, en el fons, una metàfora del país perquè el mateix dia que l’ANC omplia el Palau Sant Jordi, el passat 24 d’abril, moria definitivament la que havia estat la segona caixa del país, Caixa Catalunya. La realitat és encara més cruel: els mateixos que, a principis dels 80, es van quedar Banca Catalana -llavors el Banco de Vizcaya- són els que ara s’han quedat Catalunya Caixa.

I ara que no està de moda citar Jordi Pujol, citaré les seves memòries. Perquè l’expresident ja deia als anys 50 que "sense banca, un país no té possibiltat de crear grans empreses" (Volum II; pàgina 95). També ho diu, amb altres paraules, el seu cunyat, l’economista Francesc Cabana, l’home que més hi entén d’això: “Hi ha una desproporció manifesta entre el desenvolupament català en el sector industrial (…) i el seu sistema financer” (“El crepuscle de les caixes", pàg. 9)

Sort que encara ens queda la Caixa i Banc Sabadall. Aquí sovint ens fem el valent amb la Caixa -els d’Iniciativa la van encerclar l’Onze de Setembre del 2013 per no haver d’anar a la Via Catalana-, però no vull ni pensar que hagués passat si la Caixa hagués estat Bankia. O, encara pitjor, si s’hagués quedat Bankia com pressionava el Govern del PP.


PD / Per cert, vam ser els primers a Catalunya en alertar -el maig del 2010- de la situació financera de Caixa Catalunya. Encara recordo com es va posar la cap de premsa. Malauradament, els fets ens han donat la raó.

 

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

10 Comentaris

Publicitat
#7 Koin, BCN, 20/05/2015 - 15:56

Perque no es parla de Fernandez Diaz en aquest diari? Rius, ets un manipulador o un cagat.

#6 J.P., Girona, 20/05/2015 - 12:28

Doncs per mi La Caixa ja es pot morir. Pregunteu quina és l´entitat que més acribilla a comissions a Catalunya. Sí, és la Caixa, que fa país. A mi, el Banco Santander no m´ha cobrat mai ni cinc de comissions. La meva butxaca no té bandera.

#5 Calma't home, Porrera, 20/05/2015 - 08:59

L'autor està obsessionat amb la mort. Títols habituals: la mort de Catalunya, la mort de Ciu, la mort del català, etc... Calma't home!

#4 Estructures d'Estat, bcn, 20/05/2015 - 07:42

Las caixes no eren entitats bancaries , eren estructures d'Estat, per col·locar els seus amics, donar-se subvencions i crèdits fallits etc i participaven de la mateixa merda que el poder actual.

#3 jordi , l'h, 19/05/2015 - 21:44

tens tota la raó,però si tots/es tinguèssim una mica de consciència social no hagués pasat.
Jo també per aquelles dates,parlava de les males gestions del es caixes catalanes i la penya em mirara com un radical.